* Llegeix els dos documents i respon:
1) De què tracta?
2) Opinió de l’autor del text.
-
Articles recents
Comentaris recents
- EUGENIA SITJES VILARO en La Setmana Tràgica
- Josep Burgaya i Pujols en La Setmana Tràgica
- Núria Dot Casassas en La Setmana Tràgica
- Carla Canal en La Setmana Tràgica
- Mireia Costa en La Setmana Tràgica
Arxius
Categories
Meta
LA SETMANA TRÀGICA
1r TEXT:
“La Setmana Tràgica de Barcelona fou el primer avís d’aquell avenir que a tots ens esperava.
La burgesia barcelonina, tancada a casa sense saber per què ni de quina manera, anava
escoltant els trons amb una certa sorpresa però no gaire inquietud. “Què fan les autoritats?”, es
demanaven els fabricants desenfeinats, corrent per casa en pijama o batí de fil, i les seves
senyores, tot inspeccionant el que la cuinera, malgrat una “revolució” tan esgarrifosa, havia
portat del mercat. I quan retrunyien les canonades es deien els uns als altres: “Ara anem bé!”.
De l’altra banda, els anarquistes de tota mena alçaven les barricades, es batien contra la tropa,
calaven foc als convents, assaltaven les botigues –feien el seu fet, com a revolucionaris
autèntics-. Però Lerroux, el cabdill del poble, s’havia fos. Era a Madrid o amagat. El seu estat
major polític i els responsables de l’organització republicana també havien desaparegut. Era
evident –i, per això, potser (i també per manca d’experiència i desconeixement del perill), es
mantenia en una tan còmica serenitat la nostra burgesia, en plena Setmana Tràgica-; era
palpable que l’esclat revolucionari no tenia director, ni pla concertat, ni tàctica organitzada: no
tenia cap, només tenia peus. I l’autoritat civil, el govern de la “província” que políticament hauria
hagut de preveure o dominar la situació, també havia fet figa.
La Setmana Tràgica, més que res, fou l’estat estrambòtic que es produí durant quatre o cinc
dies en una gran ciutat carregada d’explosius, pel fet de la manca –absoluta i simultània- del
poder constituït i de la força revolucionària. Així que l’estament militar rebé l’ordre d’intervenir i
reparar aquella doble ensulsiada, s’acabà tot”.
Agustí Calvet, “Gaziel”
* Llegeix el document i respon:
1) De què tracta?
Com podem observar el text tracta sobre l’inici de la setmana tràgica, ens parla sobre aquest fet, sobre les repercussions que va tenir a Barcelona i sobre les revoltes populars.
Dir que l’origen de la Setmana Tràgica es remunta el 1909 amb la política colonial d’Espanya a la zona del Rif. Espanya va mantenir la zona del Rif, fet que va causar un seguit de derrotes i moltes morts. Aquest va ser el motiu principal pel qual el govern d’Espanya va mobilitzar per la força a milers d’homes perquè anessin a lluitar al Marroc. Dir també, que la majoria d’homes eren catalans, casats i amb fills.
A part que hi havia un sistema injust, es permetia la redempció per diners, fet que deixava a la classe burgesa lliure d’anar a lluitar a la guerra i feia recaure a les classes populars tot el pes de la lleva.
Aquest fet va provocar una revolta popular que es va allargar una setmana, va desbordar l’objectiu inicial de la protesta i va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig de l’hegemonia social i cultural de l’església.
En aquest moment es van aixecar barricades al carrer, es van produir enfrontaments amb les forces de l’ordre. Les agrupacions polítiques (republicans, federals, nacionalistes i lerrouxistes) van renunciar a encapçalar aquest moviment. Sense cap mena de control, sense cap pla i sense cap mena d’organització, la revolta popular va ser la causa de la crema de més de vuitanta esglésies i el moviment va derivar cap a l’acció incontrolada de grups que actuaven indiscriminadament.
Finalment dir que la Setmana Tràgica va ser esclafada per l’exèrcit. La gran repressió que hi va haver va afectar a tota la classe obrera i també a un personatge molt conegut (Francesc Ferrer i Guàrdia), un pedagog anarquista, el qual no havia intervingut en la revolta però que va ser víctima de la voluntat governamental d’infligir un càstig exemplar.
2) Opinió de l’autor del text.
L’autor ens cita una sèrie de fets entre els quals mostra una crítica cap al sistema governamental, ja sigui pel descontrol que va ocasionar la guerra i la revolució, ja sigui perquè no sabien al què s’enfrontaven, perquè el govern no va saber dominar la situació i perquè no va saber com reaccionar davant d’una revolta i unes vagues populars tals com la setmana tràgica. Ens mostra la seva oposició durant la setmana tràgica que la tracta de fet “estrambòtic”, de manca de poder constituït i de la gran força revolucionaria que va haver de ser intervinguts per l’exèrcit militar per tal d’acabar amb la guerra.
2n TEXT
“Com a diumenge l’aglomeració de gents en molls i rodalies era enorme. Des del primer
moment vaig advertir la presència de grups radicals que denotaven el pla preconcebut de
provocar alguna situació de força per la meva part. Per això mateix em vaig esforçar a no
donar-los gust i el Cos de Seguretat ha donat avui prova admirable de paciència apartant la
gent dels molls per mil•límetres i aconseguint el normal embarcament tot i que havent
d’aguantar multitud d’inconveniències. El terreny estava avui adobat perquè s’encengués
qualsevol guspira, ja que les circumstàncies de ser casats molts dels expedicionaris col•locava
les esposes en situació desesperada i commovien la gent amb el seu plor (…).
Un cop embarcada la força, els soldats que omplien la part de popa cridaven amb entusiasme
“Mori la policia, Mori Maura, Mori Romanones, Mori la guerra”; crits als quals contestava el
públic amb aplaudiments i crits de: que hi vagi Comillas i que hi vagin els fills d’en Güell”.
Telegrama del governador civil de Barcelona que relata els fets succeïts al port de Barcelona durant l’embarcament de tropes cap al Rif (juliol de 1909). [Traduït del castellà].
* Llegeix el document i respon:
1) De què tracta?
Aquest text tracta sobre els embarcaments realitzats al port de Barcelona el juliol del 1909. La setmana del 8 de juliol es van iniciar els embarcaments de les tropes al port de Barcelona. En aquest moment hi va haver una gran tensió ja que els homes que embarcaven eren catalans, homes casats, amb fills i de classe obrers. Les classes més riques no pujaven als vaixells ja que el sistema governamental els permetia pagar unes redempcions que els deixava lliures de les lleves.
Les imatges que es van viure al port de Barcelona van ser emblemàtiques ja que van tenir lloc molts desordres amb les anomenades “dames blanques” dones pertanyents a l’alta societat les quals repartien medalles religioses i tabac entre tots els soldats que embarcaven al vapor. Els obrers que van haver d’embarcar per la força van llençar tots els detalls al mar.
Les famílies dels homes que anaven bord del vaixell van ser les primeres que es van manifestar i van ser les que van causar les protestes en contra d’un sistema injust on les classes obreres eren les que havien de patir tots els aldarulls d’un descontrol total sense tenir-ne cap culpa mentre que els rics s’ho miraven com si no estigués passant res. Aquests com que s’ho podien permetre deixaven que els obrers i les classes mitjanes i baixes amb menys recursos anessin a la guerra a morir deixant una família al port de Barcelona.
2) Opinió de l’autor del text.
L’autor fa una crítica i denúncia l’abús de poder de les classes més riques mentre es deprecien les classes més pobres, la classe obrera, la qual havia d’assolir tot el pes de la guerra mentre deixaven a les seves famílies i anaven a la guerra a morir clarament. Ens mostra el plor i la desesperació de les dones quan veien que els seus marits havien d’embarcar al vapor de Catalunya.
Fa una crítica també als polítics del moment, a Maura, a Güell i a Romanones. Fa una crida dient que hi vagin els seus fills. Fa una crida a una societat injusta i dominada pel poder dels més rics.
TEXT 1:
El text a comentar és una font primària que, escrita dies després de la Setmana Tràgica, relata els fets que van succeir a Barcelona entre el 25 de juliol i el 2 d’agost del 1909.
Les causes d’aquesta revolta van ser degudes sobretot al mal record de la Guerra de Cuba, que va acabar-se a l’any 1898 i va causar un gran malestar social i sobretot familiar, ja que les lleves havien provocat la pèrdua de fills en la majoria de famílies.
A més, el pacte amb França per obtenir un protectorat al Marroc va provocar que, al 1909, s’inciés la Guerra del Rif. Així doncs, degut a la manca de soldats, al 17 de juliol van començar-se a fer els embarcaments que es dirigirien cap al Rif, malgrat que fins al 18 d’aquest mateix mes no van començar-se a embarcar les tropes catalanes. Quan el batalló de Reus va pujar als vaixells, es va encendre la revolta, que va quedar restringida al port. No va ser fins al 24 de juliol que es va formar un comitè de vaga format per les forces catalanistes, socialistes, anarquistes i republicanes que van fer una crida a una vaga general.
Així doncs, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost va esclatar la revolta al poble, que va des dels grups més ben organitzats fins a la delinqüència.
L’autor, Agustí Calvet, comença introduint el text amb una frase que reflecteix la repressió per part del govern que van patir els catalans i sobretot els Barcelonins després dels fets que s’havien dut a terme durant aquesta setmana.
El contrast que fa entre la burgesia, la qual no es preocupava per la revolta que s’estava portant a terme, i una de les grans forces causants de la revolta, l’anarquisme, els quals entenien la revolta com a violència, denota que la gran divisió social que hi havia entre la burgesia i les classes populars.
L’autor del text, a més, també narra un fet molt insòlit que també va succeir durant aquesta setmana: la fugida de Lerroux, líder del Partit Radical i gran demagog que va ser un dels causants de l’esclat de la revolta, i dels responsables de l’organització republicana; que van portar a la despreocupació de la burgesia per manca de líders al poble i d’organització revolucionària.
Així doncs, la revolta va ésser un estat estrambòtic durant una setmana que va acabar amb l’intervenció de l’exèrcit i una gran repressió per part del govern de l’Estat.
Tal com podem veure reflectit en el text, l’autor fa una crítica a la societat burgesa d’aquella època, ja que descriu el comportament que van dur a terme durant la revolta, i la importància que li van donar.
Així doncs, podríem dir que l’autor està d’acord amb que s’ha de dur a terme una revolta, malgrat que fa una crítica a la violència amb la qual es va actuar i a la mala organització de la revolta, a més de fer una crítica a la fugida de Lerroux i dels líders republicans, que van fer encendre el poble i llavors no el van seguir.
TEXT 2:
El text a comentar, una font primària traduïda del castellà, és un telegrama del governador civil de Barcelona que relata els fets succeïts al port de Barcelona durant l’embarcament de tropes cap al Rif al juliol del 1909.
Amb l’inici de la Guerra del Rif, com que després del Desastre del 98 hi havia hagut grans baixes de soldats, al juliol del 1909 es va fer una lleva d’homes casats a Barcelona, fet que donarà lloc a una revolta molt violenta, ja que els obrers no volien anar a lluitar pels rics, els quals no anaven a la guerra gràcies al sistema de redempció de quintes.
Així doncs, el text tracta sobre els esdeveniments que es van donar el 18 de juliol al port de Barcelona, quan es van fer les lleves dels soldats catalans. L’autor del text, el governador civil de Barcelona, narra l’arribada al port i la presència de grups radicals, que va intentar controlar per tal d’aconseguir un embarcament sense desordre. Malgrat tot, com que l’embarcament era d’homes casats, la guspira va esclatar i es va produir una revolta interna al port, sobretot per part de les dones casades, que es trobaven enmig de la desesperació. A més, els soldats que havien pujat als vaixells, també van ajudar a la revolta del port, cridant “Mori la policia, mori Maura, mori Romanones, mori la guerra”, fent una crítica al govern de l’Estat espanyol d’aquell moment, intercalats amb els crits de “que hi vagi Comillas i que hi vagin els fills d’en Güell”, que feien una crítica al sistema de redempció de quintes, ja que la burgesia tenia els diners suficients com per poder-se finançar aquesta redempció i així els fills no havien d’anar a lluitar a la guerra.
Tal com podem veure en el text, l’autor és un governador civil, i per tant està en contra de la revolta que es va dur a terme durant la Setmana Tràgica. Així doncs, la seva opinió és totalment contrària a la dels revoltats i fa una crítica a que no es pogués dur a terme una partida des del port sense ordre, sinó que haguessin de recórrer a la intervenció.
Els dos texts tracten de la Setmana Tràgica de Barcelona que va succeir l’any 1909. Aquest fet va ocórrer després de l’esclat del conflicte del Marroc, arran de la mobilització de la població civil contra la guerra i contra l’injust sistema de quintes per enviar tropes al Marroc, a combatre en el perillós territori del Barranco del Lobo. En aquest territori ja hi havien mort molts soldats espanyols i degut això es va cridar a la següent quinta que va correspondre a la d’homes casats.
Hi va haver-hi una revolta popular que es va allargar durant una setmana i va adquirir una actitud antimilitarista, de rebuig al poder eclesiàstic hi ha les classes principalment benestants, ja que els fills d’aquestes no hi anaven a combatre. Les autoritats van declarar un Estat de guerra i es van reprimir amb força les manifestacions. Hi va haver-hi un nombre elevat de morts i ferits que va radicalitzar encara més el moviment insurrecte però la falta de direcció i de coordinació polítiques van ocasionar que hi haguessin grups que actuessin indiscriminadament. La repressió posterior del govern de Maura va ser molt dura.
Concretament en el primer text i podem veure la versió d’Agustí Calvet, en la qual per una banda ens mostra l’actitud distant i indiferent de la burgesia, els quals al posseir riquesa i poder no s’havien de preocupar d’enviar als seus fills o marits al conflicte ja esmentat. I per altra banda veiem el poc control polític que hi va haver de la situació: Lerroux, un dels principals cabdills ideològics havia desaparegut de Barcelona i l’autoritat civil no podia controlar la forta situació que s’havia desencadenat. En aquest text la visió de l’autor es pot dir que es més propera ja que es nota que ha viscut la situació en primera persona i que està més posicionada cap al sector revolucionari, ja que al parlar de la burgesia ho fa des d’un punt de vista més distant.
El segon text el narra el governador civil de Barcelona i en ell comprovem un to molt més allunyat de la branca revolucionària ja que es limita a dictar els fets de manera llunyana i sense comprometre’s en el to revolucionari. Explica el control que hi va haver sobre els grups radicals que hi havia als molls de Barcelona després de que la última quinta fos enviada al Rif i els crits dels soldats embarcats i de la gent dels molls. És una visió totalment distant.
1) De què tracta?
Els dos textos parlen dels fets que succeïren a Barcelona (i en d’altres ciutats catalanes) durant la “Setmana Tràgica” d’entre el 25 de juliol i el 2 d’agost de 1909. Un període en el que aquestes ciutats van estar submises al caos generat per el què inicialment era una vega i després derivà en revolta popular, aixecant barricades al carrer, incendiant centres religiosos i amb enfrontaments directes amb les forces de l’ordre.
La causa detonant d’aquesta revolta fou l’excepcional lleva de reservistes, en els quals hi havia homes casats, per lluitar al conflicte del Marroc; on es pretenia establir un protectorat a la zona del Rif d’acord amb La Conferència d’Algesires (1906) en la que Espanya i França es repartiren el Marroc.
La necessitat d’aquesta lleva excepcional fou causada per les successives derrotes i matances entre les tropes espanyoles, amb punt àlgid en la derrota al Barranco del Lobo (1909) que ocasionà un gran nombre de baixes.
Així doncs, el fet que una part aquestes noves tropes embarquessin des de Barcelona ocasionà la revolta, la qual significà la declaració de l’Estat de Guerra a la ciutat (amb la corresponent abolició dels drets civils i constitucionals). La dura repressió que s’infringí als manifestants i revoltats radicalitzà el moviment però la falta de direcció i coordinació de les protestes significà la fi de la revolta.
La dura repressió posterior comportà centenars de consells de guerra que afectaren a 1700 persones i fins i tot es dictaren 17 penes de mort. D’aquestes disset, només se’n compliren cinc però un dels executats fou Francesc Ferrer i Guàrdia, ideòleg anarquista que no participà en la guerra, com a símbol del càstig exemplar amb què el govern volia castigar el poble.
Finalment, aquests fets comportaren la caiguda del govern de Maura per la seva actuació i la desacreditació i desaparició dels lerrouxistes que van romandre amagats durant tots aquests esdeveniments, tot i l’enorme incitació a la revolta que havien fet fins aquell moment.
2) Opinió de l’autor del text.
El primer text, de l’escriptor i periodista català Agustí Calvet, relata els fets des del punt de vista de la burgesia, que van viure amb relativa normalitat des de casa seva els successos de la setmana tràgica. Clavet descriu la revolta com a un “esclat revolucionari” sense “director, ni pla concertat, ni tàctica organitzada”
En el segon text, el governador Civil de Barcelona Ángel Ossorio y Gallardo, descriu l’embarcament de les topes en el port de Barcelona. Durant l’embarcament es s’ajuntà una aglomeració de gent en el moll, entre els quals uns grups de radicals començaven a actuar, segons Ossorio, amb un “pla preconcebut”.
En aquest últim text es mostra la visió del govern, que considerava els revoltats com als enemics mentre que en el primer es veu una actitud més objectiva.