Hola nois/es:

Aquests dies hem vist un parell d’autors pictòrics: el Ramon Casas i Henry Matisse. Del segon parlarem en un altre punt. Ara toca Casas. De casas, amb el quadre de la càrrega que no reproduiré aquí perque ja el teniu all llibre, deiem que representava la modernitat a casa nostra i que barrejava la pintura més tradicional o naturalista amb les tècniques impressionistes. Ho vam descobrir a classe, però ara afegeixo algunes pintures famoses d’ell per a que compareu i veieu que realment estava molt a prop dels impressionistes.

En primer lloc fixem-nos en aquest nu: Mola eh? Què em podeu dir? Veieu el classicisme i la qualitat del dibuix, però al temps, fixeu-vos en l’acabat, en les ombres i en el fons…

El segon quadre que veiem és aquest:. És l’entrada al Moulin de la Galete. L’atmosfera tèrbola no recorda a l’impressionisme? Llum, color…recorda alguna cosa? És més: mireu què be recrea l’ambient d’una tarda d’hivern…

Anem a per la següent:. Duu per títol El Moulin de la Galete. Sobren comentaris, oi?….Aquesta altra és molt famosa. És el tàndem. Fins i tot prescindeix del fons o de l’element anecdòtic del paisatge: Està simplement esboçat.

Per acabar la gran sorpresa. Us planto una del Renoir i una del Ramon Casas. Qui es qui? 🙂 Us dono una pista: Ramon Casas ha pintat el seu quadre des d’un punt de vista més elevat, més acord amb les pintures socials que acostuma a fer, com si ell no formés part de l’acció ( a l’estil del narrador omniscient de la literatura).  Tenen certa semblança, oi? Penso que ara sí queda demostrat el que deia de l’estil de Casas i la seva modernitat.

Hola nois/es:

Aquests dies estem veient art del segle XIX. Hem passat per pintura i escultura. Ara li toca el torn a l’Arquitectura, que és una de les arts més complexes. Estilísticament parlant, el segle XIX podria resumir-se en: 1.-Arquitectura Historicista, 2.- Arquitectura del Ferro, 3.-Escola de Chicago, 4.- William Morris i el seu “arts and crafts”, 5.- Modernisme i Gaudí.

El XIX és un segle de canvis tan socials com econòmics i tecnològics. No oblideu que la nova societat industrialitzada té unes necessitats que s’han de solventar amb rapidesa: la gent es desplaça cada cop més i calen formes de construir innovadores i el més ràpides possible per tal de poder aixecar plantes industrials o ponts i estacions per poder facilitar el fluxe de mercaderies i persones. És així com comencen les noves etapes en el món de l’arquitectura: solucions innovadores per a una societat nova. I , evidentment, una societat i tecnologia nova demana materials nous, que en aquest cas seran el ferro colat (permet fer bigues  més grans i guarniments ) que permet construir de forma barata, i el vidre.

Dins del món historicista tenim com a exponent a Viollet Le-Duc, que serà famós per les restauracions que farà de grans obres medievals i edificis neogòtics. Notre Dame de París fou restaurada per ell.

Pel que fa al ferro, tenim un exemple molt clar en la torre Eiffel, de París. Aquí, a casa nostra, podríem mirar l’estació de França, a Barcelona.

A partir de 1870 apareix L’Escola de Chicago. Aquesta ciutat fou destrossada per un incendi i es va aprofitar la situació per refer-la tota. Apareixeran els primers gratacels. L’Exponent més clar és Sullivan i el seu Wainwright Building (1891). Busquen fer una arquitectura funcional.

Durant els mateixos anys de l’Escola de Chicago, a Europa neix un moviment liderat per  William Morris. Rep el nom d'”Arts and Crafts”. Defensa un nou concepte arquitectònic que és antecedent del Modernisme. Critica que les noves tècniques constructives i els nous materials han creat uns edificis freds i sense personalitat, com si tot es fes en sèrie, eliminant tota capacitat creativa. El que propugna és tornar a l’artesania perque fa una obra totalment personal i diferent.

Per últim, a les acaballes del XIX neix el Modernisme. Els arquitectes són també dissenyadors d’interiors, de mobiliari i complements de la casa. Destaca la línia sensible, la corba, els motius vegetals. Els artistes trenquen amb l’historicisme tradicional i faran recerca del seu propi llenguatge. Així, Víctor Horta serà modernisa però s’expressarà de forma diferent a Gaudí.

De tot això anirem parlant els propers dies. Ara, mireu algunes fotos:

1: Wainwright Building: vista de l’edifici i el terrat (Louis Sullivan)

2.- Magatzems Carson (Louis Sullivan)

3.- Crystal Palace, de Joseph Paxton. Londres, 1851 (avui desaparegut)

4.-Mercat central Les Halles. París. Destrossat el 1971.

1.-

2.-

3.-

4.-

Aquests dies estem parlant d’escultura. Un dels màxims exponents fou l’Auguste Rodin (1840-1917). Ha rebut moltes etiquetes, però és una mica com Goya en el sentit de que és difícilment classificable. S’ha dit d’ell que és impressionista, simbolista, etc…El cert és que és un mestre que intenta apropar l’escultura a la gent. Ademés de les característiques que vam explicar a clase, com ara deixar inacabada o no pulida l’obra, els jocs de clarobscurs, etc, etc, també podem afegir l’eliminació del pedestal de les escultures, que el que fan és allunyar la peça, aconseguint així una humanització més palpable (la idea és fer menys elitista l’obra d’art. A més a més, afegim que Rodin fa servir el cos i la musculatura com a eina per expressar l’espiritualitat humana (exemple: el pensador)

Aquí teniu un petit mostrari d’obres de Rodin:

Les escultures que veieu corresponen, per odre d’esquerra a dreta: els burgesos de Calais, la porta de l’infern (que per cert el primer projecte incloïa el pensador), el bes i la Dànae. Impressionants, oi?

Una altra característica és que l’esborrany de les escultures era fet amb guix, material considerat com a poc noble i barroer pels escultors. Això accentuava el desig de Rodin de sortir dels cercles habituals artístics.

Després de parlar d’impressionisme, toca veure el Postimpressionisme. És l’evolució lògica de l’Impressionisme i la clau que obre les portes a les avantguardes del segle XX. Alguns dels més importants pintors són: Paul Cézanne, Vincent van Gogh, Paul Gaugin i Toulouse-Lautrec.

Característiques: Són encara impressionistes però rebutgen les limitacions d’aquest moviment. Utilitzen colors vius i molta pasta de pintura. Les pinzellades es poden distingir perfectament.

Els temes que tracten són els de la vida real. Intenten dur més emoció a la pintura utilitzan formes més exagerades. Busquen la individualitat, l’estil i color propis que identifiquin el pintor davant els altres. El color es fa servir com a ànima de les coses: representen aquestes coses segons el color ( l’ànima que tinguin). Per tant, el color és subjectiu. Voldran trobar el primitivisme  en l’art.

Us ensenyo dues fotos: una és del Gaugin: “el mercat” i l’altra de Lautrec:”ball al Moulin Rouge”. Endevineu quin és quin?

No podia passar de deixar-vos veure aquestes fotos: el capvespre sobre el Sena, el Jardí de Giverny i St GIorgio Maggiore

Un altre pintor important impressionista és l’Edgar Degas. Molt famós per pintar ballarines i carreres de cavalls. Uns convido a que aneu cercant el web i trobeu pintures d’ell, així com dels altres pintors. És un descobriment que també heu de fer vosaltres. Sortiu del llibre 🙂

Hola nois/es:

Com fa temps que no us marejo amb coses, he pensat que ara és un bon moment. Aquests dies estem parlant a classe d’Impressionisme i he cregut oportú donar-vos 2 pinzellades més com a repàs.

CONTEXT:

Hi ha un canvi de concepte: s’aparca la idea de “bellesa” i es canvia pel de “llibertat”. L’arribada del tren genera un interès per la “velocitat” i la “realitat distorsionada” (que vindria donada per aquesta velocitat). L’arribada de la fotografia va suposar un trasvals del qual ja hem parlat a classe. A més, queda demostrat que el que determina la visió no és la forma o dibuix, sinó la llum i el color. S’investiga sobre el concepte de la “instantània” i es vol captar un moment determinat (com les ballarines de Degas o les instantanies de la catedral de Rouen, del Claude Monet. A finals del XIX neix l’oli en tub, cosa que suposa que el pintor no ha de preparar el pigment, sinó que ja ve fabricat…AIxò fa que el pintor surti més al carrer a pintar perque no s’ha de preocupar de fabricar ell mateix la pintura.  COm el temps i els rellotges comencen a angoixar l’home, cada cop hi ha més desig de fer les coses amb rapidesa. Això provoca el naixement d’una pinzellada ràpida i directa.

Les caracterísitiques més importants de l’Impressionisme són

a.- Pintura a l’aire lliure per poder captar els matissos de la natura, les diferents tonalitats segons les hores del dia. Per tant, el paisatge és el tema principal.

b.-Tècnica: pinzellada ràpida i llarga carregada de matèria pictòrica

c.- Color: S’elimina el negre de la paleta degut a que els impressionistes observen que les ombres no són mai negres. Totes tenen una tonalitat que cal captar. Tampoc fan servir el blanc pel mateix motiu: no hi han blancs purs perque la llum els carrega de matissos diferents. Aposten per utilitzar colors purs tot i que no tenen problemes en barrejar-los al llenç.

D.- Absència de perspectiva clàssica. “Passen” dels punts de fuga. Aposten per la pintura bidimensional. Això és degut a la influència de la pintura japonesa, que va ser descoberta i valorada a Europa pels impressionistes.

Espero que us hagi quedat clar….

Us deixo unes quantes obres impressionistes del Claude Monet. Veureu les diferents visions de la catedral de Rouan. Són molt famosos… Què us sembla?

Salut nois/es:

Com us he dit a classe, us facilito una web. És la pàgina del Prado. Al menú de l’esquerra heu de buscar COLECCIÓN. Un cop dintre, seleccioneu on diu GALERÍA ON LINE Escriviu al buscador, o bé el nom del quadre o l’artista. Proveu amb Rubens o Sorolla i a veure què trobeu. Després podeu posar els autors que us vinguin al cap.

Que us ho passeu bé

Enllaç: http://www.museodelprado.es/index.php?id=49&L=0

Hola Nois:

Com ja sabeu, amb motiu del bicentenari de la Guerra del Francès (1808-1814), s’engeguen arreu del país tota una sèrie d’actes. L’Arboç no serà menys i també organitza els seus.

Jo, per la meva part, us facilito una sèrie d’enllaços que us poden resultar interessants:

http://www.peninsularwar.es/1808.asp (us parla de la guerra en general)

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59451/92077 (un petit article sobre els fets que van ocórrer a L’Arboç)…

Espero que treieu profit!

Hola nois i noies:

En aquest blog no solsament discutirem sobre art i aclarirem dubtes. Poc a poc anirem vestint-lo (a veure si serveix també per als de 1r de Bat). En la mesura del possible aniré afegint coses que us ajudin a clarificar els conceptes. Així doncs, com a primera mesura, he decidit introduir un enllaç que considero interessant. El teniu a la dreta del blog. És aquest: http://www.arsvirtual.com/ No teniu més que clicar a la secció d’enllaços i us durà directament a la web. A l’esquerra de la web ars virtual, us sortirà un menú. Heu d’entrar a “patrimonio español” i un cop dintre, cliqueu “visitas virtuales”. Us sortirà una finestra que us donarà opcions com ara “Reales sitios”, “Templos”, “patrimonio natural” i “Otros monumentos” Seleccioneu  “templos” i llavors podeu visitar virtualment la catedral de Burgos i altres indrets.  Podeu perdre una mica de temps visitant diverses possibilitats que ofereix la web.