A banda del quadre del qual us he parlat abans, volia que coneguessiu alguna cosa més de la Frida. Us he dit que majoritàriament va fer autoretats. Mireu-vos aquest petit menú degustació: Nota curiosa: fixeu-vos que dels ulls semper broten llàgrimes. És símbol del seu patiment:
Aquest altre és força dur. El títol és “autoretrat amb collar d’espines i ocell”: Les espines nafren la seva pell… Es nota que pateix pel dolor, oi?
Malgrat l’amor, continua patint. En “Diego i jo”, es veu que duu el Diego Rivera al cap, però les llàgrimes persisteixen…
I el darrer…Títol: “Columna trencada”. Ara us toca a vosaltres. Què m’expliqueu? És fàcil….
En fi, gent, que després de pensar, he arribat a la conclusió de que la millor forma de mostrar-vos una obra que no figura al llibre de text, és aquesta.
Avui parlem de la Frida Kahlo. Fou una pintora mexicana que va viure entre 1907 i 1954. Se la sol relacionar molt amb el surrealisme, tot i que va perseguir sempre un estil propi. Va fer majoritàriament, retrats i autoretrats, tot i que són conegudes les seves pintures muralistes (per influència del que seria el seu marit des del 1929: el pintor mexicà Diego Rivera). Es caracteritzà per utilitzar zones amples de color senzill, fetes amb una forma d pintar deliberadament ingenua. Intentà retratar la identitat mexicana tot fent servir tècniques pictòriques, temes i folklore d’aquell país.
En la seva obra veiem també els trets del seu patiment. De fet, en morir, el 1954, alguns dels seus amics van fer servir la paraula “suicidi”. Resulta que de petita va patir la poliomielitis i als 16 anys, a més de la malaltia, va ser atropellada per un camió. Va patir més de 20 operacions i de fet, va començar a pintar durant el període de recuperació.
La pel·lícula de la Salma Hayek us pot ajudar a comprendre millor. Tot i que a la Selectivitat us parla d’una obra, aquí us esenyaré alguna més.
L’obra que se us demana és “El marxisme sanarà els malalts” Aquí la teniu:
El quadre és de 1954 i és un oli sobre masonite (ve a ser com si fos fulla de fusta, similar a la que feieu servir per fer marqueteria). Fa 76×61 cm i el podeu trobar al museu Frida Kahlo, a la ciutat de Coyoacán, Mèxic.
L’obra és un autoretrat d’ella, que ocupa el centre de la composició mentre és sostinguda per dues mans gegants que la protegeixen mentre ella fa el gest de deixar les dues crosses. A la nostra dreta apareix un cap de Karl Marx del que li surt una mà que ofega una mena de corb amb cap de persona. La banda de la nostra esquerra és presidida per un colom blanc i un globus terraqui.
Pel que fa a l’estil i la composició podem dir que tendeix a la simetria: La figura que marca l’eix que divideix el quadre en dues meitats és la Frida. A dreta i esquerra apareixen personatges i elemens que fan que la composició estigui més o menys equilibrada. No hi ha una preocupació especial per la profunditat ni pel clarobscur. Els jocs de llum i ombra s’aprecie clarament en la falda de Kahlo, fets a partir d’aplicacions de color, a la manera dels postimpressionistes.De fet, la llum no té un focus localitzat, sinó que la veiem per tota l’obra. La paleta de colors és força senzilla. Destaquen els blaus i els ocres. La manca de detall i la pinzellada solta i grossa és deguda a que és un dels darrers quadres que va pintar i estava sota els efectes de forts medicaments per controlar el dolor. De fet, en morir, va deixar l’obra inacabada.
És un quadre molt simbòlic, ja que pretén ajudar el partit i la Revolució amb el seu art. A travès de la seva pintura veiem que ella defensa la creença utòpica de que les seves idees polítiques poden alliberar-la a ella i al món, del patiment i del dolor (ho veiem en la part de l’esquerra, on hi ha un globus terraqui)
Ella apareix amb el corsé que havia de dur, sobre un fons dividit. Una meitat és la part pacífica de la Terra (URSS?) i l’altra, és la part violenta, que amenaça destrucció (Marx ofega un corb amb cap de burgès o milionari)
I ella? Ella està en actitud de treure’s el corsé de cuir (el duia per prescripció facultativa i está descordat) i d’abandonar les crosses, com si s’alliberés del dolor. Unes mans gegants la sostenen i llavors apareixen símbols marxistes: una de les mans té un ull, l’ull de la saviesa, que la permet alliberar-se i ella mateixa sosté un llibre vermell en una mà (obra de Marx).
Nens/es:
Hem parlat de Pop Art. Us vaig parlar de les seves característiques, de les tintes planes i del fet de fer aparèixer a les obres pictòriques elements de la vida diària. Us vaig parlar d’Andy Warhol. Ara us presento més obres de Warhol ( que segur que heu vist) i de dos autors més: Roy Liechtenstein i Richard Hamilton.
ANDY WARHOL:
(Sopes Campbell) 
(detergent Brillo) 
(tancar abans d’encendre) 
(Marilyn) 
(Elvis)
ROY LIECHTENSTEIN:
(Noia al bany) 
(ok, shothot) 
(Whaam!)
RICHARD HAMILTON:
(Scala Milano) 
(Interior II) 
(Exactamet, què es el que fa que les cases d’avui siguin tan diferents?)
Hola nois/es:
Aquests dies hem parlat de pop art i Bauhaus. A classe vaig dir-vos que va ser una escola complerta d’art, disseny, arquitectura i altres formes de creació. Us vaig demanar que cerquéssiu al web la cadira Barcelona i també vam parlar del pabelló Mies van de Rohe. Us recordo que es va desenvolupar sota la república de Weimar i va morir amb l’ascens del règim nazi al poder, cap al 1933-34. Ara us presento alguns dels dissenys que van fer famosa l’escola de la Bauhaus.
Aquests fotos corresponen a : una làmpara que data de 1930, una tetera, una gerra per al vi i un abecedari. Si mireu les fonts del word, busqueu les BAUHAUS i veureu el disseny. Com podreu comprovar son, encara avui, força moderns.
Una mica tard, però no volia deixar passar l’oportunitat de presentar-vos dos surrealistes més. Coneixieu Dalí i Joan Miró. Ara us presento a René Magritte i al Max Ernst. No sortiran a cap examen ni a Selectivitat, però com a mínim tenia ganes de mostrar-vos alguna coseta més. Del René Magritte teniu “La veu de la Sang”:
“La veu dels aires”:
i un petit homenatge als que feu Filosofia XD: Les Vacances de Hegel:
Per últim us mostro la violació:
De Max Ernst teniu: The eye of silence:
i també Aedipus Rex:
Molen eh? La idea és que importa el dibuix, el detall…més similars a Dalí.
Hola nois/es:
Aquests dies estem navegant pels tortuosos mars de l’abstracció. Hem vist art abstracte i neoplasticisme. Més endavant veurem expressionisme abstracte, per complicar és la troca. Pel que fa al neoplasticisme, tenim a Piet Mondrian. Ja us vaig parlar de les característiques, així que no ho faré ara. El que sí vull, és presentar-vos la demostració de que realment va ternir infuències cubistes, especialment de Picasso. Us presentaré un parell de quadres més i a un altre pintor holandès anomenat Van der Leck. No oblideu que el neoplasticisme és una invenció holandesa i que el seu nom va ser De Stijl.
Del Mondrian, vaig dir que va fer estudis d’arbres . Els va començar amb forta connotació cubista, sí, però fixeu-vos com poc a poc hi ha la tendència a la reducció de la natura a línies pures corbes o rectes:
Molt bé… Ho noteu?…Ara fixeu-vos en uns quadres que tenen més temàtica neoplasticista. Vau veure a classe el més important i destacable. Ara us ensenyo uns altres. El primer es diu Composició 1916:
Un altre quadre és aquest: Composition in blue, grey and pink. Realment és bonic. Hi ha armonia en la composició i en la distribució del color o, com diria l’Anna Jané, el”culuridu” XD. És el que més destaca d’aquest moviment artístic. El que busca és servir de decoració a les arquitectures. Moltes consultes mèdiques o d’oficines tenen reproduccions de Mondrian…
Altres exemples els tenim amb el seu Composició en color A:
Del Van der Leck us poso només el Llenyataire, que el tenim al Thyssen:
i les muntanyes amb poble d’Alger, també al Thyssen. Mireu que a tots dos es veu l’estil neoplasticista.
Per últim, us poso només dos quadres del Kandinsky: Composició VII i Corba dominant:
En fi, nois/es:
Ja hem arribat al cubisme. Hem vist alguna cosa a classe i hem parlat del Juan Gris i del Braque. Tenen una concepció més austera de l’art. No fan servir els colors de la realitat ni un únic punt de vista. Colors que fan servir? ocres, grisos, verds, blaus….Els angles es multipliquen a fi i efecte de trobar la 4a dimensió o la suma de totes les perspectives. Us parlava dels dos cubismes, analític i sintètic.
Aquí teniu algunes de Georges Braque:una dona amb mandolina, un home amb guitarra i una natura morta amb raïm
Ara us ensenyaré algun cosa del Juan Gris:
Un retrat de Picasso, un hombre en el café, Paisatge de Ceret i una natura morta
I no volia deixar passar l’oportunitat d’apropar-nos al món de Picasso:
Arlequín inclinado, hombre con violín, paisatge d’Horta de St. Joan, Músicos con máscara y polichinela con guitarra.
Ara suposo que sabreu distingir entre cubisme sintètic i analític. XD
Hola Nois/es:
Us poso un enllaç molt interessant:
És una mena de museu virtual. Podeu buscar qualsevol autor i mirar les obres que hi han. Fins i tot les podeu veure ampliades.
Hola nois/es:
Parlem de fauvistes:
Aquests pintors inventaren un nou mètode basat en l’autonomia del color en relació amb el tema: el llenç no reflexa la natura, sinó que és una superfície que permet l’expressió llliure de l’artista que aplica el color, en pinzellades amples y planes. Els temes estan limitats a les escenes d’interiors o paisatges relativament ordinaris; el color pur construeix l’espai del quadre.
El primer que veiem és Henry Matisse. A classe hem vist una odalisca i el retrat de la dama del nas verd. Ara en veiem uns altres:
Allee dans le bois de Clarmant
Retrat d’una espanyola
Gerra blava
Estudi interior.
Analitzeu les característiques. Ara passem a uns altres pintors: Parlem del segon fauvista: Maurice Vlaminck:
Aquí en teniu un de molt conegut:
Es diu Flowers, simfony of colours.
El següent Vlaminck és un retrat de dona:
En tercer lloc us presento un nu:
I per acabar, un paisatge a Valmondois
Ja, per acabar, parlem d’André Derain i us mostro algunes fotos. SI voleu, després dieu la vostra i comentem.
Arbreda:
Retrat d’una nena de negre:
Els 3 arbres:
El pont de Waterloo:
Retrat de Matisse:
Arlequin et Pierrot:
