Hola nois/es:
Aquests dies hem vist un parell d’autors pictòrics: el Ramon Casas i Henry Matisse. Del segon parlarem en un altre punt. Ara toca Casas. De casas, amb el quadre de la càrrega que no reproduiré aquí perque ja el teniu all llibre, deiem que representava la modernitat a casa nostra i que barrejava la pintura més tradicional o naturalista amb les tècniques impressionistes. Ho vam descobrir a classe, però ara afegeixo algunes pintures famoses d’ell per a que compareu i veieu que realment estava molt a prop dels impressionistes.
En primer lloc fixem-nos en aquest nu:
Mola eh? Què em podeu dir? Veieu el classicisme i la qualitat del dibuix, però al temps, fixeu-vos en l’acabat, en les ombres i en el fons…
El segon quadre que veiem és aquest:
. És l’entrada al Moulin de la Galete. L’atmosfera tèrbola no recorda a l’impressionisme? Llum, color…recorda alguna cosa? És més: mireu què be recrea l’ambient d’una tarda d’hivern…
Anem a per la següent:
. Duu per títol El Moulin de la Galete. Sobren comentaris, oi?….Aquesta altra és molt famosa. És el tàndem. Fins i tot prescindeix del fons o de l’element anecdòtic del paisatge:
Està simplement esboçat.
Per acabar la gran sorpresa. Us planto una del Renoir i una del Ramon Casas. Qui es qui? 🙂 Us dono una pista: Ramon Casas ha pintat el seu quadre des d’un punt de vista més elevat, més acord amb les pintures socials que acostuma a fer, com si ell no formés part de l’acció ( a l’estil del narrador omniscient de la literatura). Tenen certa semblança, oi? Penso que ara sí queda demostrat el que deia de l’estil de Casas i la seva modernitat.
pot ser que el de casas sigui la primera?
M’agrada molt el nu !!!!!! xixi !!!!
i el de moulin de la galate també però no sé tinc com sentiments contraris respecte a l’ambient…una mica em convida a ser-hi i asseurem a passar una mica de fred (i que l’isra m’abrassi per calmar-lo 😛 ) però per una altra em transmet una malenconia abismal :S
Gele: és melengia jeje…Hmmmm no cal que em contis les coses que fas amb l’Isma…No les volem saber jejejeje….Potser sí que va voler transmetre melengia o un cert regust decadent al Moulin de la Galete.
Ja et vaig calant, Gele. De fet, el nu el vaig triar per a tu. Tenia la total seguretat de que t’agradaria. No hi havia dubte al respecte. De fet, l’únic que restava per saber era quina seria la teva reacció…Com tu diries: lol 🙂
Pel que fa a la teva resposta, et diré que és correcta. El quadre del ball de Casas correspon a la primera foto. La segona és del Renoir. A que molen tots 2?
venga hombre,a qué viene este romanticismo ahora? ya se q la obra del desnudo provoca sentimientos,q bueno ya se save de q se trata,pero aqui nada de abrazos,por favor! (Gele guardate los momentos personales),si us plau. Con respeto a las obras,bueno a mi no me gustan tanto,no me va este estilo,me gusta mas el impresionismo. Rodrigo tenemos q ver el resto de la pelicula,esta bastante bien,con los estilos.
Però si allò de l’abrassada era la cosa més innocent del món! m’ho estreu desbaratant del tot ! jo vull dir abraçada…amb robaa (no és pel nu Silviu !! és del de la galete !) i una abraçada d’aquelles que et fan sentir protegida… que fan passar el fred de soledat però deixa el regust de l’estabilitat ! Tu no ho entens Silviu perquè fins i tot a l’hivern vas amb maniga curta (jajajaja) però jo em refereixo a deixar que marxi el fred que agobia per deixar-ne un de dolç… és que no sé explicar-me…
vv’ és…com us ho diccccc…. coooommmmmm si hi hagués un foc!! i ho crema tot…doncs tirar-li una mica d’aigua..però no molta. Així queda un foc tranquil i controlat que et dóna calor.
doncs això però amb el fred !
i si no m’heu entès: que no és res por_no (ho he hagut de separar que si no no puc deixar el comentari…lol) !! XDDD
Rodriguuu: lolazo !!!! ja em tens calada sí…ja ho veig !!! 😀
Gele,esto es una cita célebre,dios mio te das cuenta de lo q intentas decir? porque yo aun leyendolo un par de veces todavia no se q intentas decir, fuego- frio-agua…… me pierdo,se mas precisa,no te compliques.
Gele
“Abrazo apagado”
A mi m’agrada més el de Renoir que el de Casas… =D Però el nu i l’entrada al moulin m’encanten també… Aquest estil de cases, entre mig de classicisme i impressionisme, transmet molt més que cada un per separat.
I per ser… mira que transgiverssà de tal manera les paraules innocents de la pobre gelita…!
Bueno bueno, veo que el tema empieza a ser pornopeli de canal catalán de las 3 de la madrugada. Bajad marcha pájaros locos…
Sincerament jo també prefereixo Renoir que Casas, tot i que reconec el seu mèrit. Penso que el nu és el millor de tots. Conté molta poètica.
Al cap i a la fi, la pintura no és més que poesia. En lloc de versos, hi han colors i formes.
Doncs res moriré sent una incompresa però d’aquí a uns milers d’anys consideraran la meva metàfora d’esplèndida i crearan un nom per la meva manera d’expressar.me i m’elogiaran…perquè ningú sabrà fer.ho tanb bé com jo !! ja !!!
El geleísme era, més que un corrent filosòfic o artístic, un art, una forma d’entendre la vida, que s’originà als volts dels anys ’90 i que s’accentuà amb l’entrada al nou miel·leni…
Llavors ja tenim dos moviments: el Nechiforisme i el Geleisme. Mola! XD
di q si Rodrigo. Una pregunta:A qué metafora te refieres Gele?
Gele debería dejar las sustancias psicotrópicas jeje
Veus veus !!! ara em passarà com aquell filòsof…que deia que res era possible pk conduïa al moviment i el moviment no existeix jajajaja
i només em creurà la gent per la meva difusora, que aquest cas serà l’anna, en comptes de Zenó (crec que es deia Zenó…. ara no sé) jajajja
Aquesta la interpreto com metàfora:
ue fan passar el fred de soledat però deixa el regust de l’estabilitat !
I l’exemple del foc com si fos una comparació, que alhora la podria interpretar com metàfora.
Jajaja una altra cosa és que sigui una altrafigura retòrica i que m’equivoqui….pk a poesia a tot li dic metàfora…igual que a sintaxis a tot el que porta preposició li dic CRV jajajajaja
Ui si la profe de castellà et sentís ….XD
tranqui… ya está curado de espanto el segio !! jajaj cada cop que em passa riu… vv’ no sé si de pena o de gràcia
yo creo de delo primero,por q vamos,sobrados no estamos.
Me gusta ver que mis alumnos “aprietan” XD
k? què és el primer? i del que no anem sobrats?
Gele,q hace Sergio cuando pasa al lado tuyo? lo has dicho tu. Lo de sobrados no significa nada,dejalo. “Be water my friend”.
Que se’n riu d mi quan passa pel meu costat? :S ara ja sí que no entenc res
be water my friend?
jajaja ara capto menys encara
joder,Gele,la esencia de las cosas,la esencia,nada más. Recuerda el agua puede fluir o colpear………..
Qué guay…Encima de Arte, aquí damos clase de Zen…¡Mola!
és que no hi trobo relació entre aquesta expressió i que al sergio li faci gràcia que stic obsessionada amb el crv
tampc sé k fa cada cop que passa pel meu cstat
El Sergio somriu perque li feu gràcia. Li caieu bé.
de mi li fan gracia els “CRV” i els “desenvolupar” (cada cop me n’adono més que no sé parlar en res..en català castellanismes, en castellà catalanismes, en angles de tot i en francès i alemany no res xd)