Aquests dies estem parlant d’escultura. Un dels màxims exponents fou l’Auguste Rodin (1840-1917). Ha rebut moltes etiquetes, però és una mica com Goya en el sentit de que és difícilment classificable. S’ha dit d’ell que és impressionista, simbolista, etc…El cert és que és un mestre que intenta apropar l’escultura a la gent. Ademés de les característiques que vam explicar a clase, com ara deixar inacabada o no pulida l’obra, els jocs de clarobscurs, etc, etc, també podem afegir l’eliminació del pedestal de les escultures, que el que fan és allunyar la peça, aconseguint així una humanització més palpable (la idea és fer menys elitista l’obra d’art. A més a més, afegim que Rodin fa servir el cos i la musculatura com a eina per expressar l’espiritualitat humana (exemple: el pensador)
Aquí teniu un petit mostrari d’obres de Rodin:
Les escultures que veieu corresponen, per odre d’esquerra a dreta: els burgesos de Calais, la porta de l’infern (que per cert el primer projecte incloïa el pensador), el bes i la Dànae. Impressionants, oi?
Una altra característica és que l’esborrany de les escultures era fet amb guix, material considerat com a poc noble i barroer pels escultors. Això accentuava el desig de Rodin de sortir dels cercles habituals artístics.
M’encanten m’encanten m’encanten m’encanten i m’encanten… m’he enamorat del bes i de dànae… sobretot del bes…. oich
Tranqui tranqui tranqui tranqui i tranqui… desde mi punto de vista la puerta del infierno es impresionante,vamos,tu miras con atención esa pedazo de obra i te quedas flipando! La cantidad de personas que estan representadas y sobretoto parece que se esten moviendo realmente,esto me recuerda a una escena de una pelicula,donde aparecio una figura parecida en la que se veia cosas bastante parecidas que en esta puerta, me refiero a la sensación de movimiento que transmiten todo el monton de figuras,parece que se esten moviendo en un líquido muy espeso,con dificultad,con fuerza y con eso transmite la sensación de dolor (por lo menos eso me parece a mi). Estoy viendo la figura de “El Pensador”,encabezando la parte alta de la puerta con esa tranquilidad que rompe de manera clara al ambiente que se refleja,y también la franja superior donde se ve solamente cabezas humanas, una pasada. Por último una pregunta:¿el material es bronze o algo parecido?
Hola nois:
Gele: veig que tens bon gust. Personalment m’agrada molt més la Dànae. Té un toc entre brutal i de cigne d’ales trencades. Delicadament demoledora. Veus? no tot és el llibre. Això és el que intento. El bes? segur que estàs enamorada, kleine orkerin 😉 Silviu no diu res de petonets (pica la taula amb el puny )
Silviu:
Esa es la esencia del impresionismo. Has quedado impresionado…bien. Me parece correcta la visión que das. Realmente en eso consiste el arte. No hay más. ¿Pensabas que la asignatura te iba a aportar menos? ¿Qué opinas ahora?…I tu, Gele…què en penses?
Silviu: has dicho bien. El material es bronce. De hecho es el material preferido para Rodin. Mañana os colgaré un par de fotos más de Rodin. Os aseguro que lo vais a flipar.
jajaja és cert… el Silviu no en diu res del bes ajaja
és que en realitat a mi, en general no m’agrada gaire l’arquitectura.. em diu menys. Prefereixo una figura exempta que el relleu. No sé.. la sensació que dóna una figura exempta crec que la perd el relleu pel fet de perdre la multiplicitat de punts de vista. Com a mínim per a mi ho perd…ja vieg que el silviu for example no ho veu així !
Doncs la veritat és que no… ja mho pensava que seria així aquesta assignatura. A 4rt d’eso vam tindre una tutora que va fer la carrera d0hist de lart i de periodisme i vam fer totes dues coses: un mini curs intens de ls nocions m´s bàsiques del periodisme i les obres més conegudes. Vaig trobar els apunts de l’arnolfini i el que jo recordava era el que ella ens va dir, t’en recordes que et vaig dir que si les mandarines eren perquè ell era comerciant? doncs ens va dir ella això, també ens va dir que el pal aquell que hi ha al costat del mirall representa el treball i ara ja no menrecordo de res més xD
Doncs res orquerin ! vagi bé i tal
P.D: encara ho dubtes que estigui enamorada ?? 😛
Ostres ostres… jo em quedo amb “els burgesos de Calais”…!
La porta de l’infern no m’acava de transmetre el dolor aquest del qual parleu…i a més, tal com amb la Gele, les figures exemptes m’atrauen molt més per la multiplicitat de punts de vista que tenen… una mica em dona la sesació que en ‘aquesta porta’ ja et donen la informació m’astegada… però no en negaré la força que té! xD
Jo em quedo amb els burgesos de Calais per la concentració, sabies i destresa que demostren,i a la vegada l’arrogància amb que miren, és a dir, transmeten tal com jo he entès la burgesia, arrogant i egocèntrica però amb certa intel·liegència i destresa per fer allò que més sabien: fer calers (comcerciar vaja…).
El bes… psse… m’agrada però… no sé, li falta alguna cosa xD no m’acaba d’atraure, la trobo com molt freda, sensació que diria que no vol demostrar…. xDI la dànae, hi estic molt d’acord: .elicadament demoledora, com diu el Rodrigo!
Fins demà… xD ‘¬¬
jo és que tot allò que s’assebli a l’escultura clàssica….
a més, el balnc com que m’agrada més…el trobo més elegant que no pas el bronze..
tot i que el pensador m’agrada tal com és…el trobaria lletgíssim en marbre
A veure pardalets:
Guais tots els punts de vista que teniu. Jo també prefereixo escultures exemptes. Els relleus molen si són de medieval cap a més antic XD. Pel que fa als burgesos de Calais, la història a què es refereix l’escultura és a un episodi de la Guerra dels 100 Anys. Si no em falla la memòria, aquests burgesos van intentar salvar la ciutat de Calais del setge dels anglesos. De totes formes, si voleu, ja us ho miraré millor.
Gele: tot té el seu puntet. L’escultura grecorromana és perfecta. Mola moltíssim. Bé: m’encanta aquest moment històric fins al punt de col·leccionar monedes i alguns abaloris de la mateixa època. De totes formes no penseu que el bronze és verd per natura. Es fa verd per la pàtina que li dóna el temps. És com si es rovellés, però paradoxalment, aquest rovell el preserva. Generalment el bronze és daurat com l’or i pot ser més daurat o més vermellós en funció del coure que porti.
Anna: la dànae és molt forta 🙂 té molta màgia aquesta escultura. Penso que és una bona cosa fer el blog perque així podeu veure alguna coseta més. Potser aprendreu a sentir l’art jejeje. Havieu après així algun cop? Us va bé aquest sistema?
El que vol transmetre la porta de l0infern és el caos absolut, la bogeria, els crits, com una enorme sala de tortura…
Doncs bona profe vas tenir Gele. Allò de les mandarines, etc és veritat 😉 Continua així…
Hm…no he dubtat mai que estiguis enamorada…És per tocar-te la pera jeje…
jajaj wai xD 😀
Doncs jo no havia après mai així i m’ajuda molt !! mercès senyor orqerin !! vere si fiques més coses
a més…això que puguem deixar què pensem i discutir sobre l’essència de l’obra ajuda a l’hora d’interpretar… és com un petit comentari però més personal jejejej
ingaa
Però com podeu ser tan repilotes? 😉 De totes formes no soleu entrar massa 😉 De totes formes és lliure i ja em va bé així jeje…Treballo millor i al meu ritme…De totes formes aniré posant aquí coses. AL cap i a la fi, allò que dius tu quan parles del petit comentari és cert…Penso que així l’obra és més viva.
vamos a ver,e rodrigo menos de repetir palabras y mas pa el tema!. Yo estoy de acuerdo con lo de la forma de aprender.Si, pienso que así podemos dar nuestro punto de vista más personal sobre las obras q nos molan y demás. Yo soy partidario de participar en esto y además animar a los demás a dejar sus impresiones aquí pa q los nosotros las analicemos y discutamos. Sin duda esto es como una “petiteta” clase de “History of Art”(e Gele),q sin duda enriquece nuestro amplio conocimiento sobre este fascinante mundo artístico.
Agur!
Bueno Silvinhu, es una forma más de verlo. Lo único que se intenta es demostrar que Historia del Arte no es un montón de colecciones de fotos. Hay algo más. No da tiempo en clase a dentenernos más o a hacerlo poco a poco. Se trata de que os acabe gustando y que en un futuro más o menos cercano os acerquéis con cariño a una obra de arte y que no entendáis que un museo es una especie de potro de tortura…Hay muchas formas de expresarse. Habéis leído poesías, prosa, escuchado música…Hay otros que decidieron callar y dejar que hablaran las formas y los colores.
bueno Rogrigo,cada vez lo aclaras mas, la última frase me ha gustado,eso es verdad. Que grande eres Rodrigo!!!!!!!!!!!.(pensando…..).
La revedere,amigos.
Pero qué pelota eres Silviu jeje.