A banda del quadre del qual us he parlat abans, volia que coneguessiu alguna cosa més de la Frida. Us he dit que majoritàriament va fer autoretats. Mireu-vos aquest petit menú degustació: Nota curiosa: fixeu-vos que dels ulls semper broten llàgrimes. És símbol del seu patiment:
Aquest altre és força dur. El títol és “autoretrat amb collar d’espines i ocell”: Les espines nafren la seva pell… Es nota que pateix pel dolor, oi?
Malgrat l’amor, continua patint. En “Diego i jo”, es veu que duu el Diego Rivera al cap, però les llàgrimes persisteixen…
I el darrer…Títol: “Columna trencada”. Ara us toca a vosaltres. Què m’expliqueu? És fàcil….
m’agrada la manera d’expressar el dolor que té aquesta dona…sisisi…
aquesta sang del quadre autoretrat amb collar d’espines i ocell és la que m’agrada a mi… no sang gore com tothom es pensa…sinó aquesta
Ben vist. Coneixies la Frida Kahlo?
no però aquell quadre de la columna em sonava :S
hombre gele una cosa, hoy a clase hemos visto todos el cuadro donde aparece las espinas y unas gotas de sangre,vamos a ver, por dos gotas no le pasará nada en cambio si alguna vez llegas a ver una peli “gore” o has visto una,verás q la diferencia es abismal,no entindo por q dices q pensamos q esa manera de expresar el dolor de una mujer es al estilo “gore”,aqui has metido la pata hasta el fondo,para mi eso es mas un raguño q sangre,creo q debes matizar más lo q intentas decir por que se puede mal interpretar,ojo.
La sangre es simbólica. Es una forma de representar el dolor. Hi han moltes formes de fer-ho i ella va escollir la seva. Des del meu punt de vista, és un surrealisme menys desenvolupat que el de Dalí o Magritte. Penso que se li dóna massa importància, però és més que correcte.
jo no “he metido la pata” silviu, tornat-ho a llegir..
jo estic dient que m’agrada aquesta sang, NO la gore per transmetre el dolor. Ho dic perquè jo sempre que dic que m’agrada la sang em refereixo a aquest tipus de mitjà d’expressió i tothom ho interpreta com si jo sigués una ànima vampírica insaciable.
És a dir…. que no m’agrada el gore, sinó la sang com a mitjà d’expressió del dolor. Abans que el negre, com potser faria molta gent, utilitzaria vermell per expressar patiment
Rodrigonnnn
Jo ho veig com tu, però no. De fet, trobo que Dalí és un mini Déu, com Freud per la psicologia (jajajaja)
Però no trobo que sigui menys desenvolupat, sinó diferent (a secas).
Ens queda el dubte que si no sortia d’aquests tipus de retrats perquè la seva creativitat s’estancà o per si era la seva ment la que no avançava? Potser les dues coses, potser només la segona… però jo diria que no ho faria pas per la primera opció.
Sóc de les que pensen que la psicologia és el que mou tot… Un dels mitjans de defensa del jo és la sublimació.. Potser aquesta dona és aquesta la part que desenvolupava en els seus quadres. En teoria és el que fan tots…però i si et dic que el surrealisme és més aviat que una sublimació… una formació reactiva + repressió + negació + projecció ???
Potser la personalitat de Frida no estava tan corrupta… Perquè si t’hi fixes sempre són retrats: és a dir, no hi ha projecció (com per exemple en una llagosta).
No hi ha repressió perquè allò que sent ho transmet (i no ho manipula amb dropping, per exemple).
No hi ha negació, en conseqüència de l’absència de no haver-hi repressió (perquè les pintures no es troben tampoc en paisatges llunyans ni repressentades amb formes no humanes, ara mateix penso en composició VII/composició IV)
No hi ha reacció… que és, en realitat, conseqüència de totes les altres: al no haver-hi una forma externa diferent de la que es vol transmetre (tot i que en aquest cas es pot discutir, perquè reacció és la contrària i en l’art no n’hem vist cap que sigui la contrària sinó simplement diferent)
Doncs bé, després d’haver fet un trec sobre els conflictes entre l’allò, el jo i el superjo en Frida… envio el comentari i vaig a fer deures… que em fa pal tornar-m’ho a llegir i fer la conclusió xDDDD
P.D: ja us deixo ja…aquestes paranoies em venen de molt en molt..tranquils
buah rodrigo…te n’hauràs adonat si ho has llegit no?? com m’influencies??
detalle: ara mateix penso en composició VII/composició IV
jajajajajajaj
quina vergu
Silvui, per cert. T’agrada l’estil de Frida?
Bueno,la verdad es q no se q decir,pero me atrevería a decir q lo q hace Frida es dependiendo de su enfermedad o discapacidad ella es muy inteligente en representarse a si misma de esta manera,no se si me entiendes por donde voy,yo diría q plasma al exterior un dolor q a la vez le da fuerzas o la impulsa a luchar contra él. Es una mujer valiente en hacer este tipo de autoretratos, de alguna manera trata de concienciar al receptor,al público de lo q se siente en una situación como esta. El cuadro de la columna fragmentada es una cosa q no se ha visto a menudo,pero q causa un gran impacto psicológico al mirarlo con atención.Sin duda el arte tiene ases en la manga y cuando crees haberlo visto todo se los saca y te pone en “jaque”.
Gele: la nostra cultura fa servir el negre per representar dolor o fins i tot dol. Hi han altres cultures que fan servir el blanc. Els xinesos són un exemple i a l’època de Lluís IX de França igual.
Silviu: Nadie duda de la inteligencia de Kahlo. Quizá es poco sutil a la hora de mostrar el dolor. Lo que siempre he dicho: incluso al retratar el amor que siente por su marido, ha de poner lágrimas. No obstante, es posible que utilizara esta vía como válvula de escape. Unos hacen colecciones de sellos o barquitos de madera y otros pintan. No olvidéis nunca que el arte no es más que un lenguaje de comunicación como puede serlo el búlgaro o el castellano. La diferencia es que en este caso usamos colores y líneas.
Además es el alimento del alma. Has descubierto el poder del arte. Me gusta y me hace sentir el poder 😉 Al fin y al cabo mi objetivo era doble: prepararos para selectividad y tratar de hacer que os gustara el arte. Si lo he conseguido con una persona o dos, misión cumplida.
Gele: Molt bona observació…Podries tenir raó. Dalí projectava les seves pors i neures, els seus vicis i somnis fent servir alegories que tenien formes conegudes: rellotges, llagostes, flors o formigues… Kahlo és molt més nua, molt més clara i diàfana.
És el tipus de comentari que espero sempre veure 🙂 Pensa que l’art és sempre subjectiu…Això sí, quan parles d’abstraccions, procura no fer servir expressions com “formes no humanes”…Seria millor parlar de composicions fetes a base de línies i colors que no són figuratives.. De totes formes, les abstraccions tipus Kandinsky, per dir un nom, o les de Piet Mondrian i Pollock, per dir-ne d’altres, estan més enfocats a motivar coses a l’espectador…La idea és que cadascú ha de cercar el seu sentit. Prescindint de figurativismes i de convencionalismes o ideologies, es tracta d’assolir una comunicació directa entre pintor i espectador.
penso igual que tu silviu
Entiendooo,ok (sobre no fer expressions com formes no humanes)
Sé que allò que mou a kandinsky, Pollock, etc és la intencionalitat… però tot i així segueixo pensant igual. Hi ha moltes maneres de fer sentir coses a l’expertador… el que jo trobo és que la raó que sigui aquesta la manera…. són els seus conflictes emocionals.
De fet…jo fins i tot crec que la manera de ser i de pensar són resultat d’aquests conflictes…així que sia com sia… sempre pensaré que la raó de tot, són aquetss.
Que potser no, no ho nego. Però és el meu parer.
Entenc la teva forma de veure les coses i les respecto. De totes formes, penso que has fet unes observacions interessants que han fet pensar 🙂 Enhorabona. Ara et passo 3 links interessants del Periódico. Un és sobre el bust de Juli Cèsar, un altre sobre el temple d’August a Tarraco i el tercer és una notícia luctuosa sobre un pintor
elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=509208&idseccio_PK=1026&h=
elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=509202&idseccio_PK=1026&h=
elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=509241&idseccio_PK=1026
Llàstima que el món sigui “tan” petit… seria realment meravellós que tot pogués restar on era, tot i que sigués en froma de runes..
d’aquí un temps el bust de César entrarà a la sele XD
“Siento pena por la gente que piensa que objetos como espejos o botellas de Coca Cola son feos –dijo una vez–. Están rodeados por cosas como esas todo el día y deben sentirse miserables”
jajajaja
últimament el tema del pop art em batlla pel cap i alfinal hauré d’acceptar i comprendre i defensar que és art (com art en el sentit que l’entenc)…
P.D: les i, en comptes de les comes, no són perquè m’hagi equivocat, és per a que es reflexi l’angoixa i la depressió al pensar que en segons la meva visió canviarà i es convertirà en aquests conceptes…ai las! tinc una crisi existencial!! què m’està passant??? jajaja
no entenc els quadres d’aquest home ¬¬
Jjejeje..T’estàs fent gran Gele? Al final sempre escollim allò que ens motiva més. A mi, el pop art, no em motiva gens, per tant, no mataria per visitar una exposició de pop art. Està bé, per exemple, conèixer-lo, saber què existeix i què va suposar. Una cosa no treu l’altra.
bueno,hablando del pop art,ahora me doy cuenta q durante mucho tiempo he estado utilizando objetos q estan dentro de este tipo de arte y la verdad es q ni me imaginaba q sería un estilo de arte, ahora lo pienso y lo asumo,tan facil como eso.
Rodrigo,al acabar los examenes,tenemos q hacer una party,sabes?????,para celebrar estos maravillosos años de transición hácia otra etapa q esta a la vuelta de la esquina,ajajajajajajajajajjj. Recuerda q como buena persona q eres,nos inavitarás,oi q si????? Rodrigo,y el Carles también,el tio no se escapa,os lo areglais entre los dos!!!!
jajjaja potser sí que em faig gran, ja és hora de casarme xD (el dia 8 vaig fer 9 mesos amb l’isra que no em feliciteuuu???)
merda em temo que he retrocedit tot el que havia avançat, ara.
L’isra ara és aquí i m’ha preguntat pel poop art…ja em sé la reacció xD també li ensenyaré coses de Frida..diu que és una exagerada, que hi ha nens que no poden ni menjar i no tenen per pintar i ella com a mínim pot… (-> diu que es fa bastant la màrtir)
Silviu: la idea del pop-art precisamente es esta: transformar en arte los objetos cotidianos. Hm…¿una party? ¿Pagar nosotros? Tenía entendido que se hacía justo al revés, ¿no? Es decir: que los alumnos agasajan con regalos a los profes para agradecerles el conocimiento adquirido jeje..
Gele: Són formes de veure-ho…Sovint, el que per a tu és art, per al teu veí, no….No és gran això?
Ostres Rodrigo jo m’esperava la figura del desconsol, de llimona…!! xD però bé, segur que em fet tots un mangífic i esplèndid examen, per quan les noteS???? jaja
La figura aquesta del llimona està al macba, oi? Em sembla que alguna hora intentaré passar-m’hi, que em faria gràcia veure-la…
Cla cla.. ara que s’ha acabat el curs d’història de l’art ens haurem de didcar nosaltres a buscar-nos la vida… jojojo VISCA VISCA ART ART ART XD
I bé.. jo estic amb el silviu… amb això de que ens aconvideu i pagueu i tal i pasqualin…. 😉
Annaaaaa a mi també m’agrada molt l’escultura de Llimona 😛 juju jo vaig pensar-hi d’anar a Barcelona a veure obres…encara ens ho debem jo i una amiga des de fa mesos xDD
Rodrigun …si vols que algú cliqui sobre tu l’opció de agadajar…pots descarregar-te els sims 2 jajajaja o comprar-los, que seria l’opció més legal
xxixiii…amb la meva millor amiga ja ens passa això…a ella el pop art li encanta… a mi…. doncs ves…tot i que ara pugui reconèixer que potser sí se’l pot considerar com art ho trobo, igualment, com un insult ^^ vv’
Doncs res..l’últim examen d’Hª Art fet…vere què tal
P.D: ja et val, podries haver posat el palau de la música catalana, no??
una amiga i jo *
és que tinc complexe de burra….
Anna: Sí.. El desconsol és al MACBA. Passa’t també pel Museu d’Art Nacional de Catalunya, a Montjuïc. Si pots, et recomano el Thyssen :-)…Bé…És negociable el tema de l’art….Realment t’ha agradat tant l’assignatura? 😉 Al final em creuré que sóc bo i tot XD!
Hm…festeta? jeejje..Pagar? Repeteixo…Que no ereu vosaltres que havieu de pagar per agrair els professors tot el coneixement que heu adquirit? ^^
Gele:Al final, ja us veig a la teva amiga, a l’Anna i a tu anant les 3 agafadetes de la mà i cantant el tralarà a veure art a BCN…Ja us veig com japonesetes fotografiant-ho tot. Un consell: comenceu per sta Maria del Mar, de dia. A partir d’aquí feu el que us doni la gana…ejeje. Com a mínim, estic content perque heu agafat una afició que crec que dureu dins vostre tota la vida i de ben segur que no us decebrà…Ja veureu!…Serà millor que el futbol…
Per a què coi vull jo els SIms? En veritat sóc antisims jeje…A més penso que és un joc més aviat de nenes…XD
A veure si teniu sort amb l’examen.
Miraré d’afanyar-me i a veure si puc tenir-lo corregit dimecres o dijous.
bamos a ver señor Rodrigo,manos lloriqueos hombre.nos habeis martirizado meses y meses y ahora vienes tu y y Carles diciendo q esncima tenemos q pagar nosotros!!!!!!!!!
venga hombre,q no os cuesta na de na,jajaa.
Creo q tienes toda la razón,si,al principio de este curso incluso me habia olvidado de comprar el libro de texto.pq no sabia q iba a hacer arte,no lo veia tan claro como ahora,has conseguido lo q todo profesor desea en sutrabajo,q sus “pupilos” esten a gusto con la materia y disfrutar aprendiendo,pq como ya lo he dicho en otras ocasiones,esto se te mete en las venas y te engancha.
Estoy totalmente deacurdo con tigo con respecto al juego ese,Sims o como se llame.Opino q es el peor juego q q haya podido salir al mercado,Dios mio q malo!!!!,y encima van y dicen en los periodicos q ha alcanzado la cifra de 100 millones de usuarios o jugadores. Ese juego es para nenazas,pa tios q tiene tiempo libre y ganas de hacer el Gandul.
Con respecto al examen,bueno bien por la ratlla verda,esa me la esperaba,pero si q no me esperaba el pavellón alemany,venga Rodrigo hombre,q hay edificios mas modernos,mas vistosos,no entiendo como no has puesto el Palau,todo un símbolo de la pátria catalana,y vas y lo fastidias con ese pavellón. La verdad es q no entiendo como consigues poner siempre la obra q mas me se y las q ni siquiera me las miro,es increible. Creoq es el peor examen de todo el curso,mira q en otro examen consegui arastrar 2 puntos de una obra q no sabia nada sobre ella,pero en este como mucho un 6.He tenido la oprtunindad de acabar el trimestre con un 10,y va a ser q no, lástima. Habrá otros q lo conseguiran.
zas en toda la ortografía
zas en todo el respeto
zas zas zas en toda la boca
Doncs jo m’hi vaig viciar un munt. De fet vaig fer tantes cases “molonguis” que ja tinc la casa von meine Traume (sempre m’ha agradat Traume, sembla que diguis trauma…. però no !!!!). Si tinc la possibilitat la manaré a fer i exigiré que sigui com jo la construeixi als SIMS 😀 Jojojojo
Als quadres dels SIMS hi ha pop art “a saco” i algun que altre barroc. Crec recordar que les escultures eren clàssiques totes i alguna abstracte.. Però no m’ho facis dir, que ja fa molt d’això.
cntrl + shift + C rosebud;!;!;!;!;!;!!;!;!;!;!;!;!;!; + enter (jajaja així eres millonari/a en un segon)
com es clica cntrl + shift + C rosebud;!;!;!;!;!;!!;!;!;!;!;!;!;!; + enter a la vida “real” ??¿?¿
Com sabem que això és real??? nianianiania MATRIX !!!!
P.D: Rodriguuuuuu el pròxim post sobre quin estil ens parlaràs?
Nianiania? Que ets el Jordana vestit de dona, potser? XD…Si pogues fer això en la vida real, els diners em sortirien per les orelles…No et diria el secret jeje…Evidentment 😉
Bueno Silviu, no andas desencaminado, pero tampoco ha ido mal, ¿no crees? Podrías haber suspendido…
EN lo referente a lo que has dicho: bingo jeje…me anoto un tanto! Profe 1 Alumnos 0…Gano por goleada jeje…Dios, me encanta el fútbol XD
…QUin estil nou? Ves a saber 😉 A alguns els parlaré de Renaixement…i a uns altres…qui sap XD
nianiania…jordana vestit de dona? On compres les mànigues Rodrigo? Jo també en vull XD
No et distreguis Gele! Estudia XD
jajaja t’ho puc dir jo també quan vulgui tallar-te la conversa?
P.D: Rodrigon.. EStudia !
jejeje…No ..No pots dir-ho. Jo sóc el profe, recordes? XD
i no fas cursets ni re??? ai las
Estaràs contenta jiji
contenta?