Nois i noies:
Quan us parlava d’Hel·lenisme, feia referència al Pathos, que vol dir, dramatisme i tensió en l’escultura. Us deia també, que és l’escultura més recarregada i complicada dels grecs. Recordeu que us deia que els músculs estaven més accentuats que mai i els plecs de la roba eren famosos pel contrast de llums i ombres i per la seva exageració. Un exemple molt clar el teniu al llibre amb el Laocoont. No en direm res més. El que sí val a dir, és que a més de pathos, trobem escenes més de vida quotidiana o costumbrista (com la del famós nen de l’espina, que no és més que una reedició del tema arcaic i clàssics dels atletes, però amb un altre aire). També comencen a aparèixer escenes de lluites, (com la del gàlata ferit, de la pàgina 30 del vostre llibre, on un home d’origen germànic és ferit al costat i mentre el cos li falla perque mor a causa de la ferida, encara li queda un bri d’energia que fa servir per recolzar tot el pes del cos sobre un braç) també ens apareixen retrats com els d’Aristòtil o els d’Alexandre el Gran i el seu pare Filipos. Us poso algun exemple d’escultura hel·lènica: Ara tenim davant l’Hèrcules Farnese, de Lisip. Lisip és l’escultor que creà el canon de 9 caps (2 més que el de Policlet). Allò que deia dels músculs queda ben palès a l’escultura, que sembla un culturista carregat d’esteroides i clenbuterol 😉
Una altra diferent és l’hermafrodita adormit:
Segurament la figura que ve ara la coneixeu tots. La podeu veure al Louvre i si mai la veieu, el seu tamany us impressionarà. Parlem, és clar, de la Victòria de Samotràcia. Aquí es veu el gust hel·lenístic amb el tractament de la roba, els plecs, com s’enganxa al cos per simular l’efecte de l’aire i per donar mobilitat a l’obra. A més, ajuda a accenturar els clarobscurs:
La penúltima imatge la coneixeu tots: la Venus de Mil, que són 2,05 metres d’estatua datada al s. II a.C. Els braços estan trencats i diu la llegenda, que quan es va recuperar l’estatua del fons del mar, els francesos la van intentar robar als turcs que l’havien recuperat. Durant l’intent de robatori, la figura hauria caigut i els braços s’haurien trencat. Tot i així els francesos la van portar França i els turcs van enterrar els braços en un lloc secret. Us atrevirieu a comentar-la a classe?:
La darrera és una Mènade esculpida per Scopas. Aquí destaquem l’escorç (el moviment del cos que es recargola com una espiral):
Espero que ara us quedi una mica més clar el tema.