Nois i noies:

Hem començat a classe a parlar d’art grec. Hem fet una breu introducció sobre les motivacions artístiques i una cronologia del moment que estem encetant. Quan em referia a l’art grec arcaic, deia que segueix una influència egípcia molt marcada. Ara us proposo que mireu aquestes fotos que corresponen a escultures egípcies fetes entre el 2500 i el 2400 a.C.:

Aquesta escultura correspon al faraó Mikerinos i a la seva muller. Va ser qui va manar construir la més petita de les tres grans piràmides de Gizeh. Les recordeu? Eren la de Keops, Kefren i Mikerinos.

A continuació us presento la segona escultura, corresponent a Kaaper, el batlle:

I per acabar, la famosa escultura de l’escribà assegut:

Ara fixeu-vos com en els dos primers casos, el model d’escultura respon perfectament al model grec arcaic: ulls grossos, braços enganxats al cos, una cama lleugerament més avançada, frontalitat… La darrera és un pèl diferent, però segueix la mateixa pauta. El que heu de fer és fixar-vos ben detingudament amb el detall de la mà. Com està feta? Els dits allargassats tenen certa dificultat en agafar l’estri que fa servir per escriure i la postura d’aquests dits no acaba de ser del tot exacta o real.

Ara mirem alguns exemples d’escultura arcaica grega:

El primer és un kouros del 590 a.C.:

El segon exemple correspon a un altre Kouros molt famós: el Kouros de Sunion, del 610 a.C.:

I el darrer exemple és un conjunt escultòric format per dos kouros: Cleobis i Bitó, del 590 a.C.:

Podeu establir ara les similituds entre egipcis i grecs? Veieu com els grecs intenten trencar el model per cercar una altra cosa? Tot i així, la mirada perduda, els ulls ametllats, el somriure arcaic, els braços enganxats al cos, la cama avançada, la frontalitat i la certa manca de realisme són característiques comuns.  Els egipcis feien servir un model que els hi era útil per al que volien. Els grecs voldran quelcom més: engegaran la recerca de la vida; dit d’altra forma: voldran trobar com dotar d’ànima les obres d’art.