En fi, gent, que després de pensar, he arribat a la conclusió de que la millor forma de mostrar-vos una obra que no figura al llibre de text, és aquesta.

Avui parlem de la Frida Kahlo. Fou una pintora mexicana que va viure entre  1907 i 1954. Se la sol relacionar molt amb el surrealisme, tot i que va perseguir sempre un estil propi.  Va fer majoritàriament, retrats i autoretrats, tot i que són conegudes les seves pintures muralistes (per influència del que seria el seu marit des del 1929: el pintor mexicà Diego Rivera). Es caracteritzà per utilitzar zones amples de color senzill, fetes amb una forma d pintar deliberadament ingenua. Intentà retratar la identitat mexicana tot fent servir tècniques pictòriques, temes i folklore d’aquell país.

En la seva obra veiem també els trets del seu patiment. De fet, en morir, el 1954, alguns dels seus amics van fer servir la paraula “suicidi”. Resulta que de petita va patir la poliomielitis i als 16 anys, a més de la malaltia, va ser atropellada per un camió. Va patir més de 20  operacions i de fet, va començar a pintar durant el període de recuperació.

La pel·lícula de la Salma Hayek us pot ajudar a comprendre millor. Tot i que a la Selectivitat us parla d’una obra, aquí us esenyaré alguna més.

L’obra que se us demana és “El marxisme sanarà els malalts” Aquí la teniu:

El quadre és de 1954 i és un oli sobre masonite (ve a ser com si fos fulla de fusta, similar a la que feieu servir per fer marqueteria). Fa 76×61 cm i el podeu trobar al museu Frida Kahlo, a la ciutat de Coyoacán, Mèxic.

L’obra és un autoretrat d’ella, que ocupa el centre de la composició mentre és sostinguda per dues mans gegants que la protegeixen mentre ella fa el gest de deixar les dues crosses. A la nostra dreta apareix un cap de Karl Marx del que li surt una mà que ofega una mena de corb amb cap de persona. La banda de la nostra esquerra és presidida per un colom blanc i un globus terraqui.

Pel que fa a l’estil i la composició podem dir que tendeix a la simetria: La figura que marca l’eix que divideix el quadre en dues meitats és la Frida. A dreta i esquerra apareixen personatges i elemens que fan que la composició estigui més o menys equilibrada. No hi ha una preocupació especial per la profunditat ni pel clarobscur. Els jocs de llum i ombra s’aprecie clarament en la falda de Kahlo, fets a partir d’aplicacions de color, a la manera dels postimpressionistes.De fet, la llum no té un focus localitzat, sinó que la veiem per tota l’obra. La paleta de colors és força senzilla. Destaquen els blaus i els ocres. La manca de detall i la pinzellada solta i grossa és deguda a que és un dels darrers quadres que va pintar i estava sota els efectes de forts medicaments per controlar el dolor. De fet, en morir, va deixar l’obra inacabada.

És un quadre molt simbòlic, ja que pretén ajudar el partit i la Revolució amb el seu art. A travès de la seva pintura veiem que ella defensa la creença utòpica de que les seves idees polítiques poden alliberar-la a ella i al món, del patiment i del dolor (ho veiem en la part de l’esquerra, on hi ha un globus terraqui)

Ella apareix amb el corsé que havia de dur, sobre un fons dividit. Una meitat és la part pacífica de la Terra (URSS?) i l’altra, és la part violenta, que amenaça destrucció (Marx ofega un corb amb cap de burgès o milionari)

I ella? Ella està en actitud de treure’s el corsé  de cuir (el duia per prescripció facultativa i está descordat) i d’abandonar les crosses, com si s’alliberés del dolor. Unes mans gegants la sostenen i llavors apareixen símbols marxistes: una de les mans té un ull, l’ull de la saviesa, que la permet alliberar-se i ella mateixa sosté un llibre vermell en una mà (obra de Marx).