Fauves!

Hola nois/es:

Parlem de fauvistes:

Aquests pintors inventaren un nou mètode basat en l’autonomia del color en relació amb el tema: el llenç no reflexa la natura, sinó que és una superfície que permet l’expressió llliure de l’artista que aplica el color, en pinzellades amples y planes. Els temes estan limitats a les escenes d’interiors o paisatges relativament ordinaris; el color pur construeix l’espai del quadre.

El primer que veiem és Henry Matisse. A classe hem vist una odalisca i el retrat de la dama del nas verd. Ara en veiem uns altres:

alle-dans-le-bois-de-clarmart.jpgAllee dans le bois de Clarmant

espanyola.jpgRetrat d’una espanyola

jarra-blava.jpg Gerra blava

studio-interior.jpg Estudi interior.

Analitzeu les característiques. Ara passem a uns altres pintors: Parlem del segon fauvista: Maurice Vlaminck:

Aquí en teniu un de molt conegut:

florssimfoniadecolors.jpg Es diu Flowers, simfony of colours.

El següent Vlaminck és un retrat de dona:

retratdedona.jpg 

En tercer lloc us presento un nu:

nu.jpg 

I per acabar, un paisatge a Valmondois

paisatgevalmondois.jpg

Ja, per acabar, parlem d’André Derain i us mostro algunes fotos. SI voleu, després dieu la vostra i comentem.

Arbreda:

arbreda.jpg

Retrat d’una nena de negre:

nenanegre.jpg

Els 3 arbres:

3arbres.jpg

El pont de Waterloo:

pontwaterloo.jpg

Retrat de Matisse:

retrat-matisse.jpg

Arlequin et Pierrot:

arlequin-et-pierrot.jpg
 

17 thoughts on “Fauves!

  1. rroyo Post author

    I el retrat del Matisse no et recorda a l’estil de la dona de la ratlla verda? El pont de Waterloo és força interessant. Gele, pots veure els matissos? Entens més bé l’estil fauvista?

  2. Silviu

    La q esta bastante bien es la “Estrudi interior”,porque las deformaciones q abundan en toda la obra junto con las hombras hechas con tonalidades más oscuras y sobretodo el predominio de un color por encima de los otros crean un espacio muy singular iluninado por un poco de luz q invade la habitación tímidamente. Si, esto me capta la atención.

  3. gele

    Doncs sí..quan el vaig veure ho vaig pensar (sobre el retrat) jejejej
    LA veritat és que no capto la intenció del pont waterloo…si no és captar els colors… potser és perquè sóc una tancada de ment. Això l’única cosa que em recorda són els primers dibuixos de un nen petit…amb rotuladors roca.
    I no ho tinc tant clar… si em donessis els quadres d’abaix no et sabria dir que és fauvista. Com es nota?
    – arbreda
    – retrat duna negra de negre
    – arlequin et pierrot
    – estudio interior

    Mira que he trobat: una versió fauvista de la cara de la deessa al naixement de venus
    http://mosaic.uoc.edu/6_practicas_mosaic01/3_practicas/02-03/estetica/jcamps/aec2/img/pec/fauvisme.jpg

    Una cosa…l’examen és dimecres que ve?

  4. Silviu

    Con respeto al comentario de história,una pregunta: si escuchais el video y también mirais el texto, vereis q hay una parte del texto q no se lee,entonces hay q hacer el comntario de todo el texto o sólo de lo q se escucha? Espero la respuesta, (si se puede q sea pronto)

  5. Anna

    El comentari és de l’àudio. El text és un enllaç que va incorporar ara no recordo qui (em sap greu xd) per ajudar al personal, però el comentari demanat és l’àudio, i únicament l’àudio. xD

    Ànims… xD

  6. rroyo Post author

    Gele:
    Els quadres que comentes són fauvistes pel següent: Malauradament les fotos no es poden veue gaire, però us vaig posar una petita trampa. Són postimpressionistes 😉 Aquests autors van ser fauvistes, però el fauvisme va durar realment poc i van anar explorant atres terrenys que els va dur per diferents moviments artístics…

  7. gele

    iupiii !!!
    tots ells són postimpressionistes? igualment no ho veuria clar..no sé jo trobo que m’estic liant
    ajaja
    és que si em presentes un quadre sense el nom / autor…. no sé si te’l sabria diferenciar.. ! és això el que em passa :s
    i el postimpressionisme pk es caracteritza?

  8. rroyo Post author

    Gele: No pateixis. Ho estàs fent molt bé. D’entrada vas ser la única que ha estat capaç de veure que allí alguna cosa grinyolava. Olé XD Has progressat. Ara torna a mirar-los, mira el quadre del Sorolla dels nens a la platja del llibre i els impressionistes que ja coneixes. En què es diferencien?

    Els impressionistes:
    Un grup d’amics pintors es reuneixen al cafè Cuerbois i decideixen fer una exposició amb els seus quadres a casa d’un amic (el fotògraf Nadar) perque no els acceptaven a les exposicions per no seguir els criteris artístics dictats per l’acadèmia de les Belles Arts.
    Les característiques són:

    Eliminen el clarobscur

    Pinten a l’aire lliure.

    La pintura es fa en funció de la llum i el color(manera en què la llum es reflexa en els objectes)

    Apliquen la pintura directament sense barreje.

    Pinzellada solta juxtaposada,la retina de l’especatdor fa la síntesi dels colors.

    Temàtica variada, paisatge, pintura ràpida, natura canviant

    Es pinta el que és fugisser, natura canviant. Es pinten sèries.

    Temes costumistes actuals, balls,curses…

    Els postimpressionistes són una sèrie d’estils que es desenvolupen entre 1880 i 1905 i tenen les característiques següents:

    Recuperació del dibuix

    Capta la llum, peró també l’expressivitat de les coses i persones

    Basen l’obra en l’ús del color, peró rebutgen la representació fidel de la natura

    Tenen una visió del món més subjectiva

    Estan en contra de la fugacitat dels impressionistes.

  9. gele

    mm…però aquest de sorolla… el tractament del cos és fidel a l’ésser humà real..no?on hi para la subjectivitat en aquest quadre?(com no sigui que la platja sembla un matalàs tou amb flandiblú pels extrems…) i l’expressivitat? on s’hi troba?

    xd

    LOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL

  10. rroyo Post author

    Gele:
    La subjectivitat radica en petits detalls com el tractament de la llum, més semblant a l’impressionisme. Ho veiem també en les taques blanques que hi han als cossos, com si fos el reflex del sol en la pell mullada dels cossos dels nens. Ara mira el mar…La sorra i l’aigua, cuan s’ajunten crea unes onades força sinuoses. Això és més fantàstic. Té més de postimpressionista o fins i tot podríem parlar d’un cert expressionisme o d’una certa abstracció. Ho veus ara? Ara mira les cares dels nois: els cossos són realistes, academicistes, però els rostres es deixen anar més, no gaudeixen de tant de detall. Per tant, el quadre del Sorolla té moltes lectures.

  11. gele

    ai…vale vale que jo estava mirant l’esquema de l’impressinisme en comptes del postimpressionisme… !!! oki oki, ja ho entenc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *