Arxiu d'etiquetes: fortificació

De la conquesta catalana a les Costums de Tortosa

L’any 1148 les tropes catalanes dirigides pel Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, van iniciar la conquesta de la ciutat i el territori de Tortosa, dintre d’un projecte general d’avenç dels regnes cristians cap al sud peninsular. Va ser un procés complicat i llarg que va posar fi al domini musulmà.

conquesta_mallorcaFG003259
Recreació del campament de Jaume I durant la conquesta de Mallorca (1229). Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona (Fototeca.cat).
asalto-a-mallorca
La ciutat de Tortosa va patir un setge de mig any abans de ser conquerida pels exèrcits catalans. A la imatge, recreació de la conquesta de Mallorca per part de les tropes de Jaume I. Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona.

Durant la segona meitat del segle XII la zona va ser pacificada i repartida entre els diferents poders feudals i el poder ciutadà incipientParal·lelament es va iniciar el procés d’organització del poblament, en el qual van tenir un paper protagonista l’atorgament de cartes de població,  la cessió de propietats senyorials en emfiteusi i la construcció de fortificacions, algunes conservades avui dia.


3905890149_3820408240_z

Castell de Miravet. Exemple d’arquitectura militar a l’Ebre. L’edifici actual el va aixecar entre els segles XII i XIII l’ordre del Temple. El conjunt, però, és d’origen islàmic.

El nou ordre establert va suposar un canvi important en l’economia i en la societat, caracteritzada aquesta darrera per la seva diversitat. El que no va canviar va ser el paper protagonista de la ciutat de Tortosa. Al llarg del segle XIII aquesta va encapçalar el moviment de reforçament dels poders municipals que culminaria al darrer quart de la centúria en la redacció de les Costums de Tortosa. Aquest document que permet fer una bona radiografia de la societat del moment així com dels drets i deures que afectaven els ciutadans.

costums
LLibre de les Costums de Tortosa, promulgat el 1279. Custodiat a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, a Tortosa. (Imatge: biblioteca de Tortosa)

 D’aquests primers temps d’ocupació catalana conservem testimonis puntuals de l’activitat cultural i artística, que es mostra força rica en aspectes vinculats especialment al patrimoni religiós.

4217859
Portalada de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa, un dels exemples del romànic a les Terres de l’Ebre.
F1
Detall dels capitells de la portalada de l’església de l’Assumpció de Gandesa.
ulldecona_pont-Olivar
Pont de l’Olivar. Creua el riu Sénia i comunica Ulldecona i Traiguera. Exemple d’arquitectura civil medieval.