La finalitat essencial d’aquest blog és aportar una sèrie de recursos (fonts de diversos tipus, unitats didàctiques complertes, activitats simples relacionades amb les fonts, enllaços a pàgines web, inventari de patrimoni…) que puguin ajudar a desenvolupar les seqüències didàctiques dels professorat d’història de secundària de les Terres de l’Ebre.

Aquestes fonts i les activitats que hi vinculem estan relacionades amb les Terres de l’Ebre. És per això que hem considerat necessari escriure unes pàgines que facilitin la contextualització històrica (vegeu les 13 pàgines de l’apartat de materials i les pàgines que hi estan vinculades).

Esperem que tant les pàgines de contextualització com les fonts i la resta de recursos que presentem us puguin servir en la vostra tasca diària. Ens agradaria moltíssim que ens féssiu arribar material ideat per vosaltres. Aquest material podria estar relacionat tant amb les fonts i els altres recursos que us presentem com amb altres fonts i recursos que hagueu cercat o elaborat pel vostre compte.

 Algunes reflexions teòriques respecte de les fonts històriques

-El treball amb fonts ens situa plenament en el camp de l’investigador (cal classificar, identificar, analitzar… Emprant fonts i mètode científic eduquem en la formació del relativisme, el judici crític i l’esperit científic.

-Les fonts permeten no només comprendre la història sinó les societats humanes, per tant les fonts són útils per a totes les CCSS.

-És interessant i positiu que les fonts siguin interpretades directament per l’alumne, amb la intervenció mínima del professor que només fa de guia.

-Fer reflexionar els alumnes de què fer amb el patrimoni que ens envolta en un futur proper.

-Esforç per a què el material presentat sigui de les Terres de l’Ebre, però sense tancar-nos al món.

-La comunitat local, comarcal… pot (i déu) ser emprada com a punt de partida d’una indagació històrica dins de l’àmbit escolar. Té moltes avantatges: indica a l’alumnat que la història està al seu costat, permet desenvolupar la idea d’investigació de testimonis (fonts) d’una forma específica, explica com s’ha conformat l’entorn a través dels temps…

-Conèixer i valorar tot el patrimoni, aquell conjunt de béns que es transmeten per herència i que té utilitat per a la història a tots els nivells, i no solament el més emblemàtic (parlant del patrimoni arquitectònic ho pot ser, per exemple, la cooperativa del poble, el molí, l’arquitectura de pedra en sec, el bar fet a jornal de vila…).

-Voluntat de crear fonts originals i arreplegar-ne de creades pels companys.

 “Del coneixement de les arrels de la comunitat on es viu se’n  deriva, indubtablement, actituds cíviques i compromeses amb els problemes d’aquesta comunitat”. “El patrimoni local fa possible apropar la història als nois i noies creant nexes d’identitat individual i col·lectiva a partir de l’aprehensió de la història com un conjunt de factors de canvi i continuïtat que els permet ser qui són avui dia” (Bardavio i González, 2003). “Es tracta de projectar el patrimoni en la societat en la qual s’insereix, donant al seu estudi dins les aules un valor més enllà d’allò purament conceptual , per situar-lo en l’àmbit del social i emocional/afectiu” (Ballart)

Algunes reflexions teòriques respecte de les activitats

A l’hora de dissenyar les estratègies i activitats partim de la base que el professor, quan emprarà el material que li oferim, ho farà a partir de la voluntat de:

-Integrar aquest material a la seva pràctica diària, escollint aquell que més s’atingui a la seva metodologia.

-Compartir (consensuar si s’escau) finalitats i objectius amb l’alumnat.

                -Compartir conceptes, procediments i valors a treballar.

                -Propiciar el treball en grup i col·laboratiu.

-Planificar temporalment les activitats pensant que l’alumne ha de tenir temps per reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge.

-Permetre a cada alumne seguir l’itinerari més adequat en cada moment a les seves característiques, necessitats i objectius. No es tracta d’emprar sempre i de manera obligatòria tots els ítems que apareixen a les orientacions dels treballs amb fonts (vegeu el treball amb fonts).

-Potenciar la verbalització dels coneixements adquirits, mitjançant exposicions, debats…

-Potenciar l’expressió escrita dels coneixements adquirits emprant diferents tècniques lingüístiques: descripció, narració, explicació, justificació, interpretació i argumentació. Els models d’aquestes tècniques han de quedar molt clares per als alumnes!!! (Què esperem d’ells quan els diem que “descriguin” alguna cosa? Què esperem quan els diem que “expliquin” alguna cosa?

-Pensar que no es tracta de transmetre cultura sinó d’ensenyar a interpretar-la.

-Pensar que la nostra voluntat és ajudar en la maduració personal de l’alumne, en la seva capacitat d’intervenir socialment i en el seu desenvolupament democràtic

La nostra proposta s’adequa al treball de diferents mètodes i dinàmiques proposats abans que nosaltres per gent com Zabala (2007), i més concretament en la matèria de Història i Ciències Socials com Feliu i Hernández Cardona (2011), Benejam i Pagès (2002), Prats, coord. (2011)…, centrats en:

• La dinamització de la classe magistral mitjançant l’ús de les TIC (pissarra digital, presentacions multimèdia, vídeos o àudios de presentació de les sessions, …).
• L’aprenentatge cooperatiu .
• L’aprenentatge basat en problemes.
• El mètode de cas.

Bibliografia orientativa:

-Anadón, J. (2002) “Lenguajes de la Historia. Palabra e imagen al servicio de la enseñanza: documentos escritos, orales e iconográficos” (pp.147-166) En González, I. (dir) La Geografía y la Historia, elementos del medio. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Col. Aulas de verano.

-Bardavio A. I González, P. (2003) Objetos en el tiempo. Las fuentes materiales en la enseñanza de las ciencias sociales. Barcelona: ICE/Horsori.

-Benejam, P. i Pagès, J. (1997) Enseñar y aprender Ciencias Sociales, geografía e historia en la educación secundaria. Barcelona: ICE/Horsori.

-Domínguez Castillo, J. (2015) Pensamiento histórico y evaluación de competencias. Barcelona: Iber, Graó.

-Feliu Torruella, M. i Hernández Cardona, F.X. (2011) Enseñar y aprender historia. 12 ideas clave. Barcelona: Graó.

-Prats, J. (coord.) (2011) Didáctica de la geografía y la historia, 2n vol. Barcelona: Graó. Formación del profesorado. Educación Secundaria. Ministerio de Educación.

-Santisteban, A. i Pagès, J. (2011) Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural en la Educación Primaria. Madrid: Síntesis.

-Zabala, A. (2007-13) La práctica educativa. Cómo enseñar. Barcelona: Graó.