A les eleccions municipals de l’abril del 1931, les candidatures republicanes guanyen a la majoria de pobles, cosa que porta, com a gran part d’Espanya, a la proclamació de la Segona República. Al llarg d’aquest període, a les Terres de l’Ebre es disputen l’hegemonia política tres grans forces: Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·li Domingo, i les forces de dretes encapçalades per Joaquin Bau.
La República es va anar fent més convulsa a mesura que passava el temps. Una bona mostra en són les insurreccions, més o menys violentes, que es produeixen durant els fets d’octubre. A les eleccions del febrer del 36 són elegits com a diputats del territori Marcel·li Domingo i Joaquin Bau, representants respectivament del Front d’Esquerres i del Front d’Ordre, mostra de l’enfrontament social i polític existent a la zona. La premsa segueix sent el màxim canal d’expressió política i social.
Després de la sublevació militar de juliol de 1936 que porta a la Guerra Civil, es produeixen reaccions violentes de les esquerres més radicals, com ara la crema d’esglésies i l’assassinat de persones de dretes. Al 1937, les desavinences entre col·lectivistes i no col·lectivistes porten a als fets de maig, un enfrontament entre els sindicats anarquistes i la resta de forces del bàndol republicà que provoquen fets dolosos com els de la Fatarella.
Aquest mateix any, la guerra civil arriba directament a les nostres contrades amb diferents bombardejos aeris (Flix, Tortosa, Perelló) i la situació econòmica i social es deteriora ràpidament (cartilles de racionament).
El juliol de 1938 s’inicia a l’Ebre una important ofensiva republicana, la batalla de l’Ebre. El 13 de gener de 1939 cau Tortosa i poc després les tropes de Franco passen a controlar la totalitat del territori. Poc després acabarà la Guerra Civil.
La cultura en aquests anys tant convulsos estigué molt al raser dels ateneus i els centres liberals o republicans. La revista La Zuda, de Tortosa, representa la voluntat de donar empenta a l’activitat literària i a la recerca sobre el patrimoni i la història properes. Personatges com Joan Baptista Manyà i Manuel Beguer representen les diferents cares de l’activisme cultural al territori.