Durant aquests segles aquestes terres seguiren la tònica general de Catalunya pel que fa a demografia, per bé que la trilogia de la mort els va afectar menys rigorosament. Això es devia a l’existència d’una economia de base agrícola i al fet de trobar-se travessades per la ruta comercial del blat i d’altres productes de l’Aragó.
La costa ebrenca era una de les més insegures davant dels atacs de pirates turcs i barbarescs. A l’interior tampoc van faltar les actuacions dels bandolers.
Pedro Manrique, bisbe de Tortosa, va fer que el decret de l’expulsió dels moriscos publicat pel rei fos aquí menys traumàtic, encara que algunes poblacions de la Ribera en van patir els efectes.
La guerra dels Segadors ens va atènyer de manera prematura: les tropes castellanes van entrar per Alcanar el 1640. Tampoc van faltar les accions heroiques contra aquestes tropes a llocs com Xerta, el Perelló o Miravet.
Malgrat tot, els soferts vilatans van procurar continuar la seva vida amb normalitat i pel que fa a l’economia es va continuar amb la trilogia mediterrània i es van començar a ampliar els conreus de la taronja i de la garrofa. Les llanes, la fusta, la seda, la barrella, etc., van seguir sortint dels nostres ports, encara que el declivi de la ruta comercial de l’Ebre, lligat al de la Mediterrània, era inexorable.
Pel que fa a la cultura i l’art es mouen dins dels paràmetres del renaixement i el barroc. Tortosa va continuar marcada per la seva situació perifèrica en relació als centres culturals i artístics de la Corona d’Aragó, fet que la va forçar a desenvolupar recursos i estratègies pròpies. Conjunts com els Reials Col·legis o les obres barroques de la catedral de Tortosa són mostra de l’activitat del moment.
Vols veure com podria haver estat la façana barroca de la catedral? En aquest enllaç tens la recreació que n’ha fet el dissenyador Adrià Merin seguint un projecte del 1625 signat per Martí d’Avària.
