El segle comença amb la guerra de Successió. Immediatament després de la batalla d’Almansa, les tropes borbòniques arriben a aquestes terres i conquereixen el castell de Miravet. A continuació ocupen la resta del territori i l’annexionen al regne de València fins al decret de Nova Planta, moment en el qual el tornen a unir al Principat. Sortosament, la resta del segle no presentarà fets bèl·lics ressenyables, si exceptuem l’enviament de terços a la frontera pirinenca durant la Guerra Gran.

Tal com passa a la resta del Principat, aquest segle presenta un important creixement demogràfic i també econòmic (encara que matisat). Al llarg de la centúria la població es triplica gràcies, sobretot, a la pèrdua d’importància de la trilogia de la mort. Malgrat tot, les terres de l’Ebre, en concret la part del litoral, seguirà sent la zona amb menys població de tota la costa catalana.

Pel que fa a l’economia, en el sector primari se segueix conreant els productes típics, encara que es produeix un augment de l’extensió agrària tant a les planes de l’interior com al delta (terres encara mediocres). En el sector secundari ens anem separant, progressivament, de les zones que faran la transformació industrial. El port de Tortosa continuarà sent, essencialment, de reexportació. Les guerres comercials de finals de segle empitjoraran encara més la situació. A partir de meitat segle hi ha nous intents de fer navegable el riu Ebre, amb la construcció de dos canals de navegació entre Amposta i el port dels Alfacs, el darrer dels quals va comportar la fundació de Sant Carles de la Ràpita.

Pel que fa a la cultura i a l’art, es deixa sentir la influència de l’augment demogràfic i es mou entre el vell estil barroc i el modern Neoclassicisme.