La primera etapa de la Restauració (1874-1898) coincideix amb una època de prosperitat econòmica i de consolidació de la revolució liberal. Especialment pròspera és la dècada de 1880-90 a Tortosa. Les forces polítiques preponderants, conservadors i liberals, fan un sistema polític a mida, on el caciquisme, el torn i les tupinades són una constant. Els altres partits (republicans, carlistes i regionalistes i socialistes després) no tenen altre remei que jugar un paper de comparsa. Durant la crisi de la Restauració (1898-1923) que comença després de la guerra de Cuba, a les nostres terres serà l’hora del republicanisme amb la figura crucial de Marcel·lí Domingo. També és un moment de creixement de l’economia comarcal que aniria de 1915 a l’inici de la dècada dels 30.

Al llarg del període, l’associacionisme –les societats recreatives, els cercles catòlics, les entitats patronals o els sindicats obrers-, anirà ocupant el seu lloc a la societat. La importància de la premsa de les diferents tendències polítiques i socials no serà gens baldera.

Respecte a la societat, malgrat que el grup social més nombrós de les nostres terres seguirà sent la pagesia, formada per petits propietaris, arrendataris i jornalers, el procés creixent de proletarització indica que la societat ebrenca es va modernitzant. L’església tortosina és de les primeres en introduir-se en el món obrer i en les seves relacions amb els patrons.

La Dictadura de Primo de Rivera va ser un intent de redreçar les crisis finals de la Restauració des d’una posició de força, que portaria a una situació de letargia política i sindical. A les nostres terres destaca en aquest moment la figura de Joaquin Bau.

Durant aquest període les Terres de l’Ebre van participar de la florida del modernisme, corrent cultural i artística que va deixar importants mostres d’arquitectura com l’escorxador de Tortosa o els cellers cooperatius de la Terra Alta. L’art i la cultura estan representades, entre d’altres, per persones com Mestre i Noé, el músic Felip Pedrell, els escultors Soriano Montagut, Agustí Querol i Julio Antonio o els pintors Francesc Gimeno o Antoni Casanovas Estorach. La ciència té, a partir d’aquest moment, un testimoni d’excepció al territori: l’observatori de l’Ebre, mentre que un fill de Corbera, Jaume Ferran i Clua, adquireix fama pel seu descobriment de vaccins.