Arxiu de la categoria: General

De la conquesta catalana a les Costums de Tortosa

L’any 1148 les tropes catalanes dirigides pel Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, van iniciar la conquesta de la ciutat i el territori de Tortosa, dintre d’un projecte general d’avenç dels regnes cristians cap al sud peninsular. Va ser un procés complicat i llarg que va posar fi al domini musulmà.

conquesta_mallorcaFG003259
Recreació del campament de Jaume I durant la conquesta de Mallorca (1229). Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona (Fototeca.cat).
asalto-a-mallorca
La ciutat de Tortosa va patir un setge de mig any abans de ser conquerida pels exèrcits catalans. A la imatge, recreació de la conquesta de Mallorca per part de les tropes de Jaume I. Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona.

Durant la segona meitat del segle XII la zona va ser pacificada i repartida entre els diferents poders feudals i el poder ciutadà incipientParal·lelament es va iniciar el procés d’organització del poblament, en el qual van tenir un paper protagonista l’atorgament de cartes de població,  la cessió de propietats senyorials en emfiteusi i la construcció de fortificacions, algunes conservades avui dia.


3905890149_3820408240_z

Castell de Miravet. Exemple d’arquitectura militar a l’Ebre. L’edifici actual el va aixecar entre els segles XII i XIII l’ordre del Temple. El conjunt, però, és d’origen islàmic.

El nou ordre establert va suposar un canvi important en l’economia i en la societat, caracteritzada aquesta darrera per la seva diversitat. El que no va canviar va ser el paper protagonista de la ciutat de Tortosa. Al llarg del segle XIII aquesta va encapçalar el moviment de reforçament dels poders municipals que culminaria al darrer quart de la centúria en la redacció de les Costums de Tortosa. Aquest document que permet fer una bona radiografia de la societat del moment així com dels drets i deures que afectaven els ciutadans.

costums
LLibre de les Costums de Tortosa, promulgat el 1279. Custodiat a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, a Tortosa. (Imatge: biblioteca de Tortosa)

 D’aquests primers temps d’ocupació catalana conservem testimonis puntuals de l’activitat cultural i artística, que es mostra força rica en aspectes vinculats especialment al patrimoni religiós.

4217859
Portalada de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa, un dels exemples del romànic a les Terres de l’Ebre.
F1
Detall dels capitells de la portalada de l’església de l’Assumpció de Gandesa.
ulldecona_pont-Olivar
Pont de l’Olivar. Creua el riu Sénia i comunica Ulldecona i Traiguera. Exemple d’arquitectura civil medieval.

El domini islàmic

A principis del segle VIII, la invasió musulmana va acabar amb la crisi de les estructures de l’estat visigot i va suposar l’establiment d’una nova formació social, econòmica i política que perduraria al nostre territori fins el 1148.

Taifas2_wiquipedia
Els regnes de Taifes a Al-Andalus el 1031 (Font: Viquipedia)

Mujeres_Y_Musica_en_Al-Andalus
Dones tocant instruments musicals a un palau d’Al-Andalus (font: historiasalandalus)

morisc1
Pagesos andalusís amb roba de treball i anar per casa (Font: La Móra Morisca)

fig1-ciudadislamica
Model de ciutat islàmica. (Font: Alenar)

ciudad-islmica-detall
Espais de la ciutat islàmica (Font: La ciudad islàmica)

La ciutat de Turtuxa, com es va passar a dir, va continuar amb el seu paper de nucli urbà principal, al voltant del qual s’organitzava el territori. Aquest estava ocupat per un poblament dispers que abastia la ciutat i que estava organitzat en relació a una important xarxa defensiva que lligava el territori. Formava la línia meridional de la coneguda pels cronistes com “Frontera superior” d’Al Andalus (at-tagr al-a’là). Els textos parlen d’una zona rica amb una important activitat econòmica. El nucli de Tortosa concentrava l’activitat comercial i artesana.

la_suda
Vista parcial de la ciutat de Tortosa i castell de la Suda.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Reproducció de la làpida fundacional de les antigues drassanes de Tortosa, d’època andalusí. L’original es troba al Museu Diocessà de Tortosa. Aquesta còpia al C/ Costa dels Capellans.

Les comunitats rurals, per la seva banda,  van protagonitzar un important desenvolupament de l’agricultura, implantant petits sistemes de reg. La ramaderia i l’explotació del bosc van tenir igualment un paper important en l’economia.

cadup_reduit
Caduf per extreure aigua d’una nòria. És un recipient de terrissa que recollia l’aigua subterrània i la portava fins un reguer superficial. (Font: Museu de les Terres de l’Ebre)

noria_raimundo
Nòria per extreure aigua subterrània a un hort de la Sénia. Aquests enginys, ara en desús, tenen el seu origen en època andalusí. Els que es conserven avui, però, són de construcció més moderna. Pots veure un dibuix del funcionament en aquest enllaç (Font: V. Almuni)

MoElementsMoli
Molí de farina que segueix el model importat per les comunitats àrabs de roda d’aigua horitzontal. Pots veure exemples de parts de molins i més imatges si cliques a la imatge. (Font: Benafigos)

carcava-i_rodet_sant_pere_menut
Carcavà i roda horitzontal de l’Antic molí de Sant Pere, al riu Sénia. És un element que encara es pot veure dins del restaurant Font de Sant Pere. (Font: V. Almuni)

La societat de la zona era complexa, en part a causa del seu caràcter fronterer. Això afectava a les formes de vida i als ritus funeraris, ben documentades. En cultura és reconegut el nivell de desenvolupament assolit per Tortosa. Destaca la personalitat d’Abú Bakr, nascut a la ciutat, el qual va arribar a ensenyar a Damasc i Jerusalem.

enterrament_suda
Restes d’una sepultura andalusí al castell de la Suda de Tortosa
pastissets
Els pastissets són un dels molts elements que ens ha deixat la tradició cultural andalusí a les nostres terres. (Font: Museu de les Terres de l’Ebre)