Una altra proposta “més formal i clàssica” és la següent:

 1.Identificar el lloc, la data, l’autor i el receptor.

2.Investigar el significat d’expressions o conceptes desconeguts.

3.Situar la font en el seu context històric.

4.Comprendre les idees principals de la font.

5.Avaluar el grau de fiabilitat de la font.

6.Extraure de la font la informació útil per a la investigació.

7.Contrastar la informació amb l’aportació d’altres fonts primàries o secundàries.

8.Obtenir resultats o construcció del coneixement.

            Posar-li una altra font al davant i contrastar.

            Fer un exercici d’aplicació.

           Comparar amb l’actualitat.

Proposta de Juana Anadón Benedicto (p.154) dins de GONZÁLEZ, Isidoro (2002).

Segons aquesta autora els passos bàsics a seguir davant de qualsevol font són els següents:

1. a) lectura, feta a partir d’una observació i una descripció d’allò que es veu.
2. b) formulació de preguntes. Recordem que com més coses els preguntarem, les fonts ens diran més coses.
3. c) ordenació de la informació (anàlisis, estructuració…)
4. d) conclusions, sempre provisionals ja que, recordem-ho, la informació de les fonts sempre s’ha de contrastar. Aquesta contrastació ens pot portar a formular noves preguntes a les mateixes fonts, de manera que, poc a poc, el procés es va fent més complex a l’ensems que ampliem el nostre coneixement. En tot aquest procés, hem d’anar ajudant l’alumnat fins que, progressivament i de manera gradual, adquireixi els procediments que li permetin certa autonomia en el maneig de les fonts.

  Aquest treball li faran ampliar (a l’alumne) les seves competències tant en el camp conceptual: temps històric (cronologia, causalitat, canvi-continuïtat…), temàtiques concretes… Procedimental: observar, indagar, seqüenciar, relacionar… Actitudinal: valorar, respectar, tolerar, participar…

L’exemple de fonts escrita que proposa Anadón és el contracte de substitució d’un quinto (p.156): 

1. Procedència de la font (presentació i catalogació)

   -Lloc i data. Explicar una mica el context històric.

   -Autor: què saps de la seva vida i de la seva obra?

   -Tipus de font.

   -Tema: de què tracta? Quina és la idea principal?

   2. Lectura i anàlisi

   -Lectura comprensiva: aclareix termes, aclareix fets i conceptes…

   Ex.: què són les quintes? Qui paga el substitut?

   I intenta indagar: que l’alumne (ajudat per nosaltres) es faci preguntes. Per què és sempre la pregunta més important, però també les conseqüències… i llavors…

   Ex: per què fan això els substituts? Quines seran les seves intencions? etc. Quines conseqüències se’n podien esdevenir?

    3.    Explicació del text. (Interpretació)

   -Averigua per què es dóna aquesta problemàtica en un moment determinat? Quin és el context històric?

   -També es tractaria de veure (si els alumnes són grans!!) quina és la posició de l’autor.

   4. Valoració i possibles temàtiques per relacionar-lo amb l’actualitat. 

   Canvi-permanència: Qui va a la mili? Riscos del servei militar! Els soldats professionals. El mercat negre d’ames. L’antimilitarisme de la societat…

   Coneixes altres autors que parlen de temes semblants. Què diuen al respecte?

   Ara és el moment de contrastar fonts i presentar fonts oposades o fonts complementàries, també de l’època.

   Què n’opines tu? Què haguessis fet en el seu lloc? Trobes que realment ho haguessis pogut fer? Per què?

La primera manera és la que hem emprat els autors del blog i altres companys per deixar enllestides les fonts per al seu ús immediat, és a dir per a què professorat i alumnat les puguin emprar directament en les seqüències d’ensenyament-aprenentatge. Ho fem des de postures socio-constructivistes, però es pot adaptar a diferents metodologies.

Fixeu-vos com, amb majúscula, hi apareixen les suggerències que ens recordàvem entre nosaltres i com, a l’exemple, hi subratllem les idees que ens semblen més importants.

En darrer terme, però, sou els professors i les professores qui heu de decidir fins on heu de guiar i acompanyar els vostres alumnes en l’anàlisi i interpretació de les fonts.

Els passos són els següents:

-presentació del document: tipus de font, lloc de procedència, autor, context, presentació de la font… HEM DE POSAR LES DADES BÀSIQUES PER AJUDAR A MESTRES I ALUMNES. En relació al tipus de font cal dir si és primària o secundària, la tipologia (escrita, gràfica…) i la naturalesa (política, econòmica…)

-Lectura i anàlisi: observació i descripció dels elements, comparació entre ells, amb elements d’altres fonts semblants… ASSENYALAR ELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FONT. SUGGERIR ALTRES FONTS SEMBLANTS PER TAL DE PODER COMPARAR

-Interpretació i explicació: Per què passa allò que passa, intencions de qui la va crear, causes, conseqüències… PROPOSEM PREGUNTES I ACTIVITATS ALS ALUMNES

-Conclusions: quin sentit tindria avui dia, comparar-lo amb alguna cosa de l’actualitat, alguna activitat fora de l’aula, algun exercici d’empatia: si tu estiguesses al lloc de…, algun joc, prospectiva de futur, importància com a element patrimonial… PROPOSEM ACTIVITATS RELACIONANT AMB L’ACTUALITAT I FENT PROSPECTIVA DE FUTUR. NO US OBLIDEU DE L’APARTAT DELS VALORS!!!          

L’exemple:

Caiguda de Tortosa i ironia contra els anglesos i partidaris dels anglesos:

Catalanes, si Tortosa cae, vuestra independencia peligrará, decía pocos días ha una proclama firmada [por] Henrique O’Donell.

Pues bien os decimos en el día de hoy con mas verdad: Catalanes, Tortosa ha caído, Tarragona caerá, y solamente entonces vuestra independencia quedará asegurada; porque no estaréis más sugetos à esta junta anárquica que os oprime, despoja y asesina. Luego que Tarragona habrá caído, seréis libres baxo el apoyo de un gobierno protector; cultivareis pacíficamente vuestras propiedades; os dedicareis sin el menor temor à la industria, y el comercio, gozareis del fruto de vuestros trabajos, y vuestros insolentes opresores se 

aprovecharan de un viento favorable para ir à encontrar en Inglaterra vuestros duros, y doblones de à ocho que patrióticamente han hecho pasar allá, siempre para el buen éxito de vuestra independencia, y para el mayor triunfo de vuestra Religión, con el bien entendido de que en los tres reynos Británicos la Religión católica está proscrita y perseguida.

Sin duda que entre los Generales, y principales oficiales, afectos al partido de la España Inglesa, hay algunos (y nosotros conocemos varios) qué conservan en el fondo de su corazón máximas de honor y lealtad, gimen del papel odioso que se les hace hacer… mientras que secretamente se lamentan y suspiran con sus deseos por el momento en que podrán sin peligro echarse a los brazos del gobierno Francés, cuyo entero poder conocen, al mismo tiempo que confían en su generosidad.

Esta época verosilmente no está léxos, todos los catalanes que son hombres de bien, y sensatos la están vivamente deseando, los cuales no suspiran sino por el reposo y prosperidad de su país.

 FONT: En castellà i francès a l’original: Diario de Barcelona, 9-01-1811, p. 35-36

 a) Presentació del document: tipus de font, lloc de procedència, autor, context, presentació de la font… HEM DE POSAR LES DADES BÀSIQUES PER AJUDAR A MESTRES I ALUMNES.

–Es tracta d’una proclama apareguda al diari de Barcelona el 9-01-1811, en plena Guerra del Francès, després de la conquesta de Tortosa i abans de la conquesta de Tarragona.

Sembla que es tracta d’una proclama dictada pel mateix Suchet. Podríem aportar una petita biografia de Suchet i fer un qüestionari als alumnes o que ells la busquessin a internet. Parlar de la importància d’aquest personatge.

Tema: La llibertat la donen les forces de Napoleó. La proclama està feta per convèncer els catalans de que sota els francesos la vida serà millor, de que els anglesos l’únic que han fet és endur-se els diners i de que la Junta Superior de Catalunya és corrupta.

Font primària, contemporània als fets que descriu, escrita o textual i de naturalesa política. 

 b)Lectura i anàlisi: observació i descripció dels elements, comparació entre ells, amb elements d’altres fonts semblants… ASSENYALAR ELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FONT. SUGGERIR  ALTRES FONTS SEMBLANTS PER TAL DE PODER COMPARAR

-Elements a comentar: Guerra del francès, caiguda de Tortosa, futur setge sobre Tarragona, paper d’O’Donnell, Junta Superior, la frase llarga del 2n paràgraf subratllada en groc (s’hi ha de veure la ironia!),  militars que estan en el partido de la España Inglesa però que no tindrien cap inconvenient d’estar a la francesa, la victòria no està llunyana…. i tots els interrogants que es puguin plantejar els alumnes. Tots aquests dubtes s’han de resodre buscant la informació pertinent o amb ajuda del professor/a.

c) Interpretació i explicació: Per què passa allò que passa, intencions de qui la va crear, causes, conseqüències… PROPOSEM PREGUNTES I ACTIVITATS ALS ALUMNES

-Com és que les tropes franceses estan guanyant? Quin paper juguen els anglesos en la guerra del Francès? Com és que va caure Tortosa? En quines condicions?

Intencions de qui va crear la font? Pretén aconseguir alguna cosa? Per què creieu què és una font interessada? Què en penseu de l’opinió sobre els anglesos? I sobre els militars? Pel que fa als fets (conquesta de Tortosa, etc.) enganya? Comproveu que va passar a amb Tarragona. Què va passar després de Tarragona? Qui va guanyar? Com va ser?

Com és que els catalans no van acceptar l’ocupació francesa si portaven amb ells les idees de progrés provinents de la Revolució Francesa  que, recordeu-ho, havien de canviar el món occidental.

Tots els que van lluitar contra els francesos pensaven el mateix? Informat de què va passar després de la guerra. Saps que es va anul·lar la constitució –la primera constitució de la història d’Espanya- que s’havia fet a cadis el 1812? Com és que va passar tal cosa?

d) Conclusions: quin sentit tindria avui dia, comparar-lo amb alguna cosa de l’actualitat, alguna activitat fora de l’aula, algun exercici d’empatia: si tu estiguesses al lloc de…, algun joc, prospectiva de futur, importància com a element patrimonial… PROPOSEM ACTIVITATS RELACIONANT AMB L’ACTUALITAT I FENT PROSPECTIVA DE FUTUR. NO US OBLIDEU DE L’APARTAT DELS VALORS!!!

Penseu amb alguna notícia recent en la qual les autoritats corresponents hagin estat partidistes d’una manera deliberada. Si pot ser, busqueu una font que corrobori la notícia. Trobeu que és lícit manipular a la gent gràcies al poder? Per què? Una guerra justifica aquesta manipulació?

Per què penseu que els francesos estaven interessats en el control de la Península Ibèrica? Com van justificar la seva ocupació? Penseu amb algun cas actual en el qual alguna potència mundial estigui interessada en el control d’algun altre país? Quin és el motiu i/o justificació d’aquest interès? Penseu en les semblances i les diferències dels dos casos.

Trobeu que és lícit manipular a la gent gràcies al poder? Per què? Una guerra justifica aquesta manipulació?

Per què penseu que els francesos estaven interessats en el control de la Península Ibèrica? Com van justificar la seva ocupació? Penseu amb algun cas actual en el qual alguna potència mundial estigui interessada en el control d’algun altre país? Quin és el motiu i/o justificació d’aquest interès? Penseu en les semblances i les diferències dels dos casos.

Per què els anglesos estaven interessats en ajudar els espanyols? Passa alguna cosa semblant en el cas que heu citat de l’actualitat? Per què? Expliqueu també motius i/o justificacions.

Les guerres són la millor manera de resoldre un conflicte? Per què? Per què trobeu que els “patriotes” es van revoltar contra la invasió? Torneu a comparar-ho amb el cas actual: què fan els nadius del país? Com és que havia espanyols que estaven a favor dels francesos? Passa actualment? Compareu els casos.

Els francesos portaven amb ells les idees del liberalisme polític, el progrès econòmic i social, en definitiva, les idees de la Revolució Francesa que havien de canviar el món occidental. Què haguessis fet tu davant dels invasors en cas de ser:

-un botiguer

-un pagès

-un burgès rendista

La postguerra va ser un període dur, caracteritzat per l’esforç en la recuperació econòmica i l’estraperlo de l’època del racionament. La reconstrucció d’immobles urbans i el redreçament de camps abandonats concentraren els esforços dels primers anys. Per als perdedors les sortides van ser l’exili i el silenci. L’abundància de productes bàsics (arròs, oli…) i la proximitat relativa als nuclis industrials importants afavoriren la pràctica de l’estraperlo que va enriquir certs grups locals que es van incorporar als qui havien disposat del poder tradicional. Preponderància del paper d’Amposta i Deltebre.

La manca d’infraestructures, d’equipaments i de dinamisme burgès va fer que en la dècada dels seixanta i principis de la del setanta no s’aconseguís una veritable industrialització. La il·lusió regeneracionista del territori només es va viure de 1965 a 1973, però res va esdevenir en ferm: a mesura que passaven els anys es feia més patent l’aïllament del grup de poder, mentre augmentaven les crítiques per presumptes o reals corrupteles de les capelletes franquistes. Dos fets puntuals assoleixen tota una significació simbòlica: l’enderrocament d’un túnel de la línia ferroviària de l “Val de Zafán” que no s’arribaria a arranjar i la clausura del carrilet de la Cava.

La població activa es va anar diversificant: els jornalers del camp van donar lloc al proletariat industrial, en general poc conflictiu; van augmentar les classes mitjanes no agràries, etc.

Les transformacions de finals del període es donen lligades a l’avicultura (granges, pinsos…) i a la indústria agroalimentària en general, a les transformacions al Delta, a l’expansió de la indústria del moble i a una progressiva ampliació d’equipaments, en especial les vies de comunicació que juntament amb la ruptura de l’aïllament cultural (joves a la universitat, etc.) van possibilitar l’obertura de les nostres terres.

Malgrat aquests avenços, les comarques de l’Ebre entren a la dècada dels setanta en un procés d’accelerada disgregació. Mancades d’un lloc central contundent, cadascuna de les comarques-o parts d’aquestes-  s’orienta en la direcció que li resulta més fàcil.

La pluralitat ideològica d’aquells moments també queda reflectida en la premsa: diaris republicans com “El Pueblo”, “Avant”, Ideal; socialistes com “Emancipación” i “Lluita”; conservadors com “Correo de Tortosa”, “La Tradición” i “Ara”; catalanistes com “Vida Tortosina” i independents com “Heraldo de Tortosa”

El juliol de 1938 s’inicia una important contraofensiva republicana que portarà a la famosa batalla de l’Ebre. Les tropes franquistes van aguantar l’escomesa republicana i les nostres terres es convertiran en l’escenari de la batalla més cruenta de tota la guerra, amb una especial incidència a la comarca de la Terra Alta, després del pas del riu pels republicans el 25 de juliol, quan establiren una línia d’atac de les muntanyes de la Fatarella a Villaba dels Arcs, Gandesa, la Serra de Cavalls i la serra de Pàndols. El 3 d’agost el front tenia un desenvolupament lineal d’uns 35 km. L’avanç republicà a la dreta d l’Ebre el feren forces del quinzè cos de l’exèrcit per Riba-roja, Flix i Ascó i del cinquè cos, per Miravet i Benifallet. Es féu un ràpid avanç, però els exèrcits franquistes el deturaren a la Pobla de Massaluca, Villalba i Gandesa. El mateix Franco venia cada dia des d’Alcanyís i dirigia la controfensiva des del Coll del Moro. El 17 de novembre s’evacuava Flix per part dels republicans i amb això la guerra continuaria ja a l’altra banda del riu, fora d’aquestes comarques. En la reculada hom va volar el pont de Móra d’Ebre, centre de comunicacions i avituallament dels republicans fins aleshores. A la batalla de l’Ebre hi moriren uns 50.000 homes, d’ells prop de 30.000 de la part republicana.

El 13 de gener de 1939 es rendeix la Tortosa republicana i, de seguida, van caient una sèrie de pobles de l’esquerra de l’Ebre. La guerra s’acabaria pocs mesos després.

Joaquín Bau Nolla  (Tortosa, 1897 – Madrid, 1973). Comte de Bau. Advocat, comerciant i polític espanyol, membre d’una família influent carlista de Tortosa.

El seu pare era Josep Bau i Vergés, un comerciant d’oli que va fer fortuna al mercat sudamericà. Va estudiar primer al col·legi de San Pedro Apóstol de los Hermanos de las Escuelas Cristianas de Tortosa, batxillerat a la Salle Bonanova de Barcelona i es va llicenciar en dret a la Universitat de València el 1935. Va treballar com a corredor oficial de comerç i de borsa, comerciant d’oli fou president de la Junta Central de Corredores de Comercio de España el 1935. Fou vocal de la Real Sociedad Geográfica.

Des de ben jove es va interessar per la política i es va apuntar a les Juventudes Católicas de Tortosa. Després va ingressar a la Comunión Tradicionalista, partit amb el que va arribar a alcalde de Tortosa, funció que va exercir del 1925 al 1929.

Va ser diputat a la Asamblea Nacional Consultiva durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera como a membre de la Unión Patriótica de la qual va ser cap provincial de Tarragona el 1929.

Durant la II República fou elegit diputat per la província de Tarragona en les eleccions generals de 1933 per Renovación Española i, el 1936, pel Bloque Nacional. Va ser amic personal de Calvo Sotelo.

Durant la Guerra Civil (1936-39) va ser anomenat President de la Comisión de Industria, Comercio y Abastecimientos, càrrec equiparat al de ministre en el bàndol sollevat. Durant el Franquisme va ocupar diferents càrrecs: procurador en Corts de 1958 a 1971, Presidente del Consejo de Estado y Vicepresidente del Consejo del Reino entre 1965 y 1973.

Durant la postguerra va comprar la majoria d’accions del Banc de Tortosa i les va vendre, el 1950, al Banc Central, augmentant considerablement la seua fortuna personal.

Fou membre de la Academia de Historia i nomenat fill predilecte de Tortosa el 5 de juny de 1966. Va rebre el títol de comte de Bau a títol pòstum.

Després del sollevament militar es produeixen a les nostres contrades reaccions violentes de les esquerres més radicals: la crema de convents i d’esglésies i l’assalt a seus de partits de dreta inicien una etapa de difícil convivència social, amb fets greus. Aquest clima de violència torna a reaparèixer el maig de 1937, però aquesta vegada com a fruït de les desavinences entre anarquistes i socialistes. El fenomen anarquista es veié afavorit en aquestes comarques per la forta presència dels jornalers del camp, així com per la debilitat del socialisme. Un antecedent greu dels fets de Maig són els incidents de la Fatarella del 25 de gener de 1937 que, en essència, són la continuació a l’oposició a les col·lectivitats als pobles de l’Ebre. Les repercussions d’aquests esdeveniments foren immenses a tot Catalunya. El més important fou la dissolució de les conselleries municipals de Defensa i Seguretat Interior que suposava la desaparició de les milícies i el control de l’ordre públic per les forces polítiques ordinàries, cosa que reduïa notablement el poder de la CNT

Després dels Fets de Maig, el govern de Madrid, per combatre el desordre en la reraguarda catalana, va enviar tropes des de Castelló, que hagueren de vèncer una certa resistència per part dels anarquistes a Tortosa, Móra d’Ebre i Amposta, els quals, finalment, foren detinguts o fugiren i alguns, fins i tot, foren executats.

El mateix any 1937 la guerra arriba a les nostres terres. La posició estratègica del territori crida aviat l’atenció dels sollevats: la seva idea era partir el territori republicà en dues parts. Això explica els primerencs bombardejos de Flix (la primera població de l’Ebre bombardejada la nit del 23 al 24 de febrer de 1937) i Tortosa el 26 i que, l’any següent, l’exèrcit franquista baixés de l’Aragó fins a la mar, a l’alçada de Vinaròs i Benicarló, després de bombardejar tot el territori que anava ocupant. A continuació es dirigeix capa a València a i Barcelona. Per la part catalana s’estabilitza el front al mateix riu Ebre durant nou mesos.

A partir de 1937 alguns indicis apuntaven que la situació aniria empitjorant per moments damunt de la gent de les Terres de l’Ebre: les targetes de racionament, l’extensió de la mobilització, els refugiats, etc.

El juliol de 1938 s’inicia una important contraofensiva republicana que portarà a la famosa batalla de l’Ebre. Les tropes franquistes van aguantar l’escomesa republicana i les nostres terres es convertiran en l’escenari de la batalla més cruenta de tota la guerra, amb una especial incidència a la comarca de la Terra Alta, després del pas del riu pels republicans el 25 de juliol, quan establiren una línia d’atac de les muntanyes de la Fatarella a Villaba dels Arcs, Gandesa, la Serra de Cavalls i la serra de Pàndols. El 3 d’agost el front tenia un desenvolupament lineal d’uns 35 km. L’avanç republicà a la dreta d l’Ebre el feren forces del quinzè cos de l’exèrcit per Riba-roja, Flix i Ascó i del cinquè cos, per Miravet i Benifallet. Es féu un ràpid avanç, però els exèrcits franquistes el deturaren a la Pobla de Massaluca, Villalba i Gandesa. El mateix Franco venia cada dia des d’Alcanyís i dirigia la controfensiva des del Coll del Moro. El 17 de novembre s’evacuava Flix per part dels republicans i amb això la guerra continuaria ja a l’altra banda del riu, fora d’aquestes comarques. En la reculada hom va volar el pont de Móra d’Ebre, centre de comunicacions i avituallament dels republicans fins aleshores. A la batalla de l’Ebre hi moriren uns 50.000 homes, d’ells prop de 30.000 de la part republicana.

El 13 de gener de 1939 es rendeix la Tortosa republicana i, de seguida, van caient una sèrie de pobles de l’esquerra de l’Ebre. La guerra s’acabaria pocs mesos després.

L’oligarquia terratinent, assentada encara a Tortosa, constata ja clarament que és al Delta on es troba la prosperitat futura. De tota manera aquesta oligarquia es veurà superada per la nova burgesia, ja fos progressista o conservadora –Domingo o Bau. Una nova burgesia enriquida amb el comerç de l’oli que promourà desenvolupament urbà de les ciutats –Tortosa i Amposta principalment- i l’aparició de destacades mostres de l’arquitectura “modernista”.

Un període de gran prosperitat econòmica, que es reflecteix en una participació activa a la vida política i cultural de Catalunya i l’Estat. En trenta anys, la ciutat de Tortosa augmenta el trenta per cent d ela seva població i el conjunt de les Terres de l’Ebre s’atansa als 150.000 habitants, gairebé la mateixa població que el 1985.

Detruïda la República per la incapacitat dels propis republicans i reinstaurats els Borbons pel cop d’estat de Martínez Campos, el jove Alfons XII començava el seu curt regnat El cervell de l’operació del retorn del monarca i del sistema polític que se’n derivaria era Canovas del Castillo, qui es preocupà d’elaborar la Constitució de 1876 de llarga durada.

Aquest sistema suposà la tornada al poder de les forces sociopolítiques que ja l’havien monopolitzat abans del Sexenni. Els dos partits que es formaren, liberals i conservadors, eren organitzacions de notables, no de masses, i les seves diferències eren de matís. Les altres forces quedaran fora d’aquest sistema bipartidista conformant l’oposició: a la dreta els carlistes i a l’esquerra els republicans i els socialistes.

Els partits opositors sempre van ser minoritaris al Parlament. El joc polític estava mediatitzat per la Llei Electoral de 1878, que establí el sufragi censatari, pel qual sols votaven el 5% de la població. Els petits empresaris, els petits comerciants, els pagesos i els obrers no tenien dret a vot. A tall d’exemple, sabem que a Benifallet només podien votar 19 persones, quan hi residien més de 350 homes de més de 23 anys. Però més greu encara era la manipulació de l’escrutini a través dels cacics, els homes forts del govern als diferents districtes.

En acabar la darrera guerra carlista va governar el partit conservador, mentre que el partit liberal no accedí al poder fins al 1881. Aleshores modificaren la Llei Electoral i establiren el sufragi universal masculí.

La Restauració va portar pau a més de quaranta anys de violència, però no va calmar el malestar ni la misèria general que hi havia en aquestes comarques. Testimoniatge d’això són els aldarulls que es produïren a Jesús els mesos de març i juny de 1878, com a protesta contra els repartiments municipals i, més endavant, amb l’assassinat de diversos recaptadors d’impostos a la zona de la Sénia.

Les terres de l’Ebre es trobaven dividides en dos districtes electorals, separats pel riu: el de Tortosa, que comprenia una gran part del Baix Ebre, un tros de la Ribera d’Ebre i del Priorat i Vandellòs i el de Roquetes, que comprenia el Montsià i una part de la Terra Alta. En el districte de Tortosa i malgrat l’alternança típica de partits que hi predominà fins l’eclosió de la figura de Marcel·lí Domingo i dels republicans l’any 1914 no hi faltaren les picabaralles més o menys serioses que alguna vegada acabaren en sang, com succeí a les eleccions de 1899 quan, a Tortosa, hi hagué quatre morts i alguns ferits.

L’any 1914, Domingo guanyarà per un estret marge al candidat oficial, Salvador Samà de Sarriera. Des d’aquesta data i fins el 1923 el domini dels republicans i el seu líder es perllongarà amb la sola interrupció de l’any 1920.

Pel que fa a la Lliga Regionalista, és clara la poca implantació que aconseguí en aquestes terres, malgrat figures tan dinàmiques com Mestre i Noé i tenir un diari portaveu, “La Veu de la Comarca”, dirigit pel mateix Mestre. Finalment, i com a fet anecdòtic, cal ressenyar la participació a les eleccions de 1905 de Pablo Iglesias, que es presentà pel PSOE i només aconseguí 9 vots.

El districte de Roquetes fou, primer, feu del tortosí Albert Bosch i Fustegueres, del partit Conservador, que posteriorment serà ministre de Foment. Després passà a ser feu dels liberals, primer en la persona de Vicent López Puigcerver, i després per Manuel Kindelán de la Torre, que dominà des de 1910 a 1923. res no pogueren aconseguir en aquest districte regionalistes i republicans. El mateix Marcel·lí Domingo, que havia estat mestre a Roquetes durant molts d’anys, ho intentà el 1910 i fracassà. El mateix li va passar a Lluís Companys Jover, que s’hi presentà pels republicans a les eleccions de 1916.