Mostra tots els articles de VICTORIA ALMUNI BALADA

L’Edat del Ferro, les colonitzacions i el període ibèric

La primera edat del ferro es desenvolupa entre els segles VII i VI aC. És un moment d’importants innovacions tecnològiques.

historia1Ilust
Recreació del jaciment del Tossal de les Basses (Alacant)

casa
Recreació d’una casa ibèrica

Una de les més importants d’aquestes va ser la descoberta de cóm fondre i treballar els metalls. T’enllacem aquest vídeo on un ferrer confecciona a la forja una punta de fletxa perquè t’adonis que és un treball delicat i lent.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Vn3rihp-1EM[/youtube]

A la zona de l’Ebre s’ha pogut documentar bé  la presència de pobles de la Mediterrània que vivien de l’intercanvi,  grecs i fenicis. El comerç fenici és el majoritari. Permet comerciar amb el sud de la Península, Eivissa i amb colònies i factories púniques del Mediterrani Central. Els poblats es concentren a la vora del riu i presenten un urbanisme incipient. Assentaments com Aldovesta,vinculat a l’Ebre,  funcionen com a nucli de redistribució de mercaderies. Al territori proper al Sénia, Sant Jaume és un centre polític que controla un territori important.

castellet_banyoles
Torres de l’entrada al poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa)

A partir del segle V aC tenim documentats assentaments de la cultura autòctona del territori, la dels ibers. La nostra zona és controlada per la tribu dels Ilercavons. Del conegut com període de l’ibèric ple es conserven nombrosos jaciments, molts dels quals formen part actualment de la coneguda com a Ruta dels Ibers. La majoria d’assentaments localitzats son poblats, amb un urbanisme que evoluciona i es va fent més complex amb el temps.

moleta_remei
Vista aèria del poblat de la Moleta del Remei (Alcanar) i del territori costaner que controlava visualment.

Es coneixen també necròpolis, amb urnes que contenen els ossos incinerats i alguns objectes de l’aixovar funerari. Les troballes permeten reconstruir amb cert detall les formes de vida dels ilercavons: economia, estructura social, ritus.

collaret_tivissa
Collaret loalitzat al poblat del Castellet de Banyoles (Tivissa). Font Museu de les Terres de l’Ebre

Van ser una cultura molt dinàmica, gràcies en gran part a estar situada prop d’una via comercial tant important com l’Ebre.

presentacio_tresor_tivissa
Peces del Tresor de Tivissa. Font: Museu de les Terres de l’Ebre

Per ampliar informació ves a l’enllaç

El llarg període de la Prehistòria. Les primeres cultures ebrenques

prehistoria_prehistorics
Parella de pescadors

prehistoria_11prehistoric-hunting
Caçadors

Aquestes imatges de ben segur et transporten al període Paleolític, quan els homes i les dones vivien dels recursos que extreien directament del seu entorn natural. A la nostra zona la manera de viure no devia ser molt diferent de la que descriuen els especialistes d’altres territoris. Caçar, pescar, recollir plantes i fruits, defensar-se d’animals salvatges, protegir-se del fred i la calor, assegurar la supervivència del grup…

campament-paleolític
Ocupacions més habituals dels grups durant el període Paleolític. Font

Les primeres mostres d’ocupació humana que es coneixen al territori de l’Ebre tenen més de 10.000 anys. La referència més antiga és d’una pintura trobada a la Moleta de Cartagena, a Sant Carles de la Ràpita, i ara desapareguda. La resta corresponen a l’epipaleolític. Es tracta bàsicament de restes d’indústria lítica tallada sobre sílex.

neolitic
Recreació d’un poblat Neolític

Del neolític, amb una cronologia que se situa entre la segona meitat del V mil·leni aC i la primera meitat del III, hi ha moltes més restes documentades que evidencien l’existència d’un major nombre de comunitats i una major riquesa en la cultura material: indústries lítica i òssia, ornaments corporals i ceràmica. En aquest moment la domesticació i els canvis en l’habitat (aparició dels primers poblats) són aspectes fonamentals.

restes_enterrament
Restes d’un enterrament Neolític. Font: Museu de les Terres de l’Ebre

Del període final d’aquesta etapa daten les sepultures més antigues localitzades al territori, fet que permet establir hipòtesis sobre les primeres pràctiques funeràries. Aquestes comunitats van formar el substrat sobre el qual va evolucionar la població del tram final de l’Ebre. El comerç va possibilitar els contactes amb d’altres cultures de zones més o menys pròximes les van enriquir i en van facilitar l’evolució. Restes molt importants d’aquest període son les pintures rupestres, les més abundants als Abrics de l’Ermita (Ulldecona, Montsià). Es tracta d’un dels millors conjunts de pintura rupestre de l’orient peninsular. Va ser pintat entre el 7000 i el 2000 aC.

prehistoria_pintures_rupestres
Fragment de pintures de l’Abric de l’Ermita, a la Serra de la Pietat (Ulldecona). Font: Museu de les Terres de l’Ebre

Durant el  calcolític (2.200-1.800 aC) es va introduir el treball dels metalls, malgrat que les indústries i formes de vida mostren una continuïtat en relació als moments anteriors. Durant les darreres etapes de l’edat del bronze i el començament de l’edat del ferro apareixen els primers establiments en poblat.

Per disposar d’informació general sobre la Prehistòria vés a aquest enllaç.