Mostra tots els articles de VICTORIA ALMUNI BALADA

Una proposta més clàssica

Una altra proposta “més formal i clàssica” és la següent:

 1.Identificar el lloc, la data, l’autor i el receptor.

2.Investigar el significat d’expressions o conceptes desconeguts.

3.Situar la font en el seu context històric.

4.Comprendre les idees principals de la font.

5.Avaluar el grau de fiabilitat de la font.

6.Extraure de la font la informació útil per a la investigació.

7.Contrastar la informació amb l’aportació d’altres fonts primàries o secundàries.

8.Obtenir resultats o construcció del coneixement.

            Posar-li una altra font al davant i contrastar.

            Fer un exercici d’aplicació.

           Comparar amb l’actualitat.

Proposta de Juana Anadón Benedicto

Proposta de Juana Anadón Benedicto (p.154) dins de GONZÁLEZ, Isidoro (2002).

Segons aquesta autora els passos bàsics a seguir davant de qualsevol font són els següents:

  1. a) lectura, feta a partir d’una observació i una descripció d’allò que es veu.
  2. b) formulació de preguntes. Recordem que com més coses els preguntarem, les fonts ens diran més coses.
  3. c) ordenació de la informació (anàlisis, estructuració…)
  4. d) conclusions, sempre provisionals ja que, recordem-ho, la informació de les fonts sempre s’ha de contrastar. Aquesta contrastació ens pot portar a formular noves preguntes a les mateixes fonts, de manera que, poc a poc, el procés es va fent més complex a l’ensems que ampliem el nostre coneixement. En tot aquest procés, hem d’anar ajudant l’alumnat fins que, progressivament i de manera gradual, adquireixi els procediments que li permetin certa autonomia en el maneig de les fonts.

  Aquest treball li faran ampliar (a l’alumne) les seves competències tant en el camp conceptual: temps històric (cronologia, causalitat, canvi-continuïtat…), temàtiques concretes… Procedimental: observar, indagar, seqüenciar, relacionar… Actitudinal: valorar, respectar, tolerar, participar…

 

L’exemple de fonts escrita que proposa Anadón és el contracte de substitució d’un quinto (p.156): 

  1. Procedència de la font (presentació i catalogació)

    -Lloc i data. Explicar una mica el context històric.

    -Autor: què saps de la seva vida i de la seva obra?

    -Tipus de font.

    -Tema: de què tracta? Quina és la idea principal?

    1. Lectura i anàlisi

    -Lectura comprensiva: aclareix termes, aclareix fets i conceptes…

    Ex.: què són les quintes? Qui paga el substitut?

    I intenta indagar: que l’alumne (ajudat per nosaltres) es faci preguntes. Per què és sempre la pregunta més important, però també les conseqüències… i llavors…

    Ex: per què fan això els substituts? Quines seran les seves intencions? etc. Quines conseqüències se’n podien esdevenir?

     3.    Explicació del text. (Interpretació)

    -Averigua per què es dóna aquesta problemàtica en un moment determinat? Quin és el context històric?

    -També es tractaria de veure (si els alumnes són grans!!) quina és la posició de l’autor.

    4. Valoració i possibles temàtiques per relacionar-lo amb l’actualitat. 

    Canvi-permanència: Qui va a la mili? Riscos del servei militar! Els soldats professionals. El mercat negre d’ames. L’antimilitarisme de la societat…

    Coneixes altres autors que parlen de temes semblants. Què diuen al respecte?

    Ara és el moment de contrastar fonts i presentar fonts oposades o fonts complementàries, també de l’època.

    Què n’opines tu? Què haguessis fet en el seu lloc? Trobes que realment ho haguessis pogut fer? Per què?

Proposta dels autors

La primera manera és la que hem emprat els autors del blog i altres companys per deixar enllestides les fonts per al seu ús immediat, és a dir per a què professorat i alumnat les puguin emprar directament en les seqüències d’ensenyament-aprenentatge. Ho fem des de postures socio-constructivistes, però es pot adaptar a diferents metodologies.

Fixeu-vos com, amb majúscula, hi apareixen les suggerències que ens recordàvem entre nosaltres i com, a l’exemple, hi subratllem les idees que ens semblen més importants.

En darrer terme, però, sou els professors i les professores qui heu de decidir fins on heu de guiar i acompanyar els vostres alumnes en l’anàlisi i interpretació de les fonts.

Els passos són els següents:

-presentació del document: tipus de font, lloc de procedència, autor, context, presentació de la font… HEM DE POSAR LES DADES BÀSIQUES PER AJUDAR A MESTRES I ALUMNES. En relació al tipus de font cal dir si és primària o secundària, la tipologia (escrita, gràfica…) i la naturalesa (política, econòmica…)

-Lectura i anàlisi: observació i descripció dels elements, comparació entre ells, amb elements d’altres fonts semblants… ASSENYALAR ELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FONT. SUGGERIR ALTRES FONTS SEMBLANTS PER TAL DE PODER COMPARAR

-Interpretació i explicació: Per què passa allò que passa, intencions de qui la va crear, causes, conseqüències… PROPOSEM PREGUNTES I ACTIVITATS ALS ALUMNES

-Conclusions: quin sentit tindria avui dia, comparar-lo amb alguna cosa de l’actualitat, alguna activitat fora de l’aula, algun exercici d’empatia: si tu estiguesses al lloc de…, algun joc, prospectiva de futur, importància com a element patrimonial… PROPOSEM ACTIVITATS RELACIONANT AMB L’ACTUALITAT I FENT PROSPECTIVA DE FUTUR. NO US OBLIDEU DE L’APARTAT DELS VALORS!!!          

L’exemple:

Caiguda de Tortosa i ironia contra els anglesos i partidaris dels anglesos:

Catalanes, si Tortosa cae, vuestra independencia peligrará, decía pocos días ha una proclama firmada [por] Henrique O’Donell.

Pues bien os decimos en el día de hoy con mas verdad: Catalanes, Tortosa ha caído, Tarragona caerá, y solamente entonces vuestra independencia quedará asegurada; porque no estaréis más sugetos à esta junta anárquica que os oprime, despoja y asesina. Luego que Tarragona habrá caído, seréis libres baxo el apoyo de un gobierno protector; cultivareis pacíficamente vuestras propiedades; os dedicareis sin el menor temor à la industria, y el comercio, gozareis del fruto de vuestros trabajos, y vuestros insolentes opresores se 

aprovecharan de un viento favorable para ir à encontrar en Inglaterra vuestros duros, y doblones de à ocho que patrióticamente han hecho pasar allá, siempre para el buen éxito de vuestra independencia, y para el mayor triunfo de vuestra Religión, con el bien entendido de que en los tres reynos Británicos la Religión católica está proscrita y perseguida.

Sin duda que entre los Generales, y principales oficiales, afectos al partido de la España Inglesa, hay algunos (y nosotros conocemos varios) qué conservan en el fondo de su corazón máximas de honor y lealtad, gimen del papel odioso que se les hace hacer… mientras que secretamente se lamentan y suspiran con sus deseos por el momento en que podrán sin peligro echarse a los brazos del gobierno Francés, cuyo entero poder conocen, al mismo tiempo que confían en su generosidad.

Esta época verosilmente no está léxos, todos los catalanes que son hombres de bien, y sensatos la están vivamente deseando, los cuales no suspiran sino por el reposo y prosperidad de su país.

 FONT: En castellà i francès a l’original: Diario de Barcelona, 9-01-1811, p. 35-36

 a) Presentació del document: tipus de font, lloc de procedència, autor, context, presentació de la font… HEM DE POSAR LES DADES BÀSIQUES PER AJUDAR A MESTRES I ALUMNES.

Es tracta d’una proclama apareguda al diari de Barcelona el 9-01-1811, en plena Guerra del Francès, després de la conquesta de Tortosa i abans de la conquesta de Tarragona.

Sembla que es tracta d’una proclama dictada pel mateix Suchet. Podríem aportar una petita biografia de Suchet i fer un qüestionari als alumnes o que ells la busquessin a internet. Parlar de la importància d’aquest personatge.

Tema: La llibertat la donen les forces de Napoleó. La proclama està feta per convèncer els catalans de que sota els francesos la vida serà millor, de que els anglesos l’únic que han fet és endur-se els diners i de que la Junta Superior de Catalunya és corrupta.

Font primària, contemporània als fets que descriu, escrita o textual i de naturalesa política. 

 b)Lectura i anàlisi: observació i descripció dels elements, comparació entre ells, amb elements d’altres fonts semblants… ASSENYALAR ELS ELEMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FONT. SUGGERIR  ALTRES FONTS SEMBLANTS PER TAL DE PODER COMPARAR

-Elements a comentar: Guerra del francès, caiguda de Tortosa, futur setge sobre Tarragona, paper d’O’Donnell, Junta Superior, la frase llarga del 2n paràgraf subratllada en groc (s’hi ha de veure la ironia!),  militars que estan en el partido de la España Inglesa però que no tindrien cap inconvenient d’estar a la francesa, la victòria no està llunyana…. i tots els interrogants que es puguin plantejar els alumnes. Tots aquests dubtes s’han de resodre buscant la informació pertinent o amb ajuda del professor/a.

c) Interpretació i explicació: Per què passa allò que passa, intencions de qui la va crear, causes, conseqüències… PROPOSEM PREGUNTES I ACTIVITATS ALS ALUMNES

-Com és que les tropes franceses estan guanyant? Quin paper juguen els anglesos en la guerra del Francès? Com és que va caure Tortosa? En quines condicions?

Intencions de qui va crear la font? Pretén aconseguir alguna cosa? Per què creieu què és una font interessada? Què en penseu de l’opinió sobre els anglesos? I sobre els militars? Pel que fa als fets (conquesta de Tortosa, etc.) enganya? Comproveu que va passar a amb Tarragona. Què va passar després de Tarragona? Qui va guanyar? Com va ser?

Com és que els catalans no van acceptar l’ocupació francesa si portaven amb ells les idees de progrés provinents de la Revolució Francesa  que, recordeu-ho, havien de canviar el món occidental.

Tots els que van lluitar contra els francesos pensaven el mateix? Informat de què va passar després de la guerra. Saps que es va anul·lar la constitució –la primera constitució de la història d’Espanya- que s’havia fet a cadis el 1812? Com és que va passar tal cosa?

d) Conclusions: quin sentit tindria avui dia, comparar-lo amb alguna cosa de l’actualitat, alguna activitat fora de l’aula, algun exercici d’empatia: si tu estiguesses al lloc de…, algun joc, prospectiva de futur, importància com a element patrimonial… PROPOSEM ACTIVITATS RELACIONANT AMB L’ACTUALITAT I FENT PROSPECTIVA DE FUTUR. NO US OBLIDEU DE L’APARTAT DELS VALORS!!!

Penseu amb alguna notícia recent en la qual les autoritats corresponents hagin estat partidistes d’una manera deliberada. Si pot ser, busqueu una font que corrobori la notícia. Trobeu que és lícit manipular a la gent gràcies al poder? Per què? Una guerra justifica aquesta manipulació?

Per què penseu que els francesos estaven interessats en el control de la Península Ibèrica? Com van justificar la seva ocupació? Penseu amb algun cas actual en el qual alguna potència mundial estigui interessada en el control d’algun altre país? Quin és el motiu i/o justificació d’aquest interès? Penseu en les semblances i les diferències dels dos casos.

Trobeu que és lícit manipular a la gent gràcies al poder? Per què? Una guerra justifica aquesta manipulació?

Per què penseu que els francesos estaven interessats en el control de la Península Ibèrica? Com van justificar la seva ocupació? Penseu amb algun cas actual en el qual alguna potència mundial estigui interessada en el control d’algun altre país? Quin és el motiu i/o justificació d’aquest interès? Penseu en les semblances i les diferències dels dos casos.

Per què els anglesos estaven interessats en ajudar els espanyols? Passa alguna cosa semblant en el cas que heu citat de l’actualitat? Per què? Expliqueu també motius i/o justificacions.

Les guerres són la millor manera de resoldre un conflicte? Per què? Per què trobeu que els “patriotes” es van revoltar contra la invasió? Torneu a comparar-ho amb el cas actual: què fan els nadius del país? Com és que havia espanyols que estaven a favor dels francesos? Passa actualment? Compareu els casos.

Els francesos portaven amb ells les idees del liberalisme polític, el progrès econòmic i social, en definitiva, les idees de la Revolució Francesa que havien de canviar el món occidental. Què haguessis fet tu davant dels invasors en cas de ser:

-un botiguer

-un pagès

-un burgès rendista

Formació de l’estat liberal

Els problemes de la formació de l’estat liberal van afectar de ple aquestes terres. El primer conflicte, la guerra del Francès, va suposar el punt d’inflexió entre l’Antic Règim i l’aparició del liberalisme.

576_1404064606guerra_frances1
Gravat recreant la rendició de Tortosa el 1811 conservat a la biblioteca Marcel·lí Domingo. (Font: aiguaita.cat)

Altres enfrontaments el succeïren i en prengueren model pel que fa al modus operandi, al conflicte d’interessos,  a les conseqüències, etc. Ens estem referint als aixecaments reialistes, durant el trienni liberal; a les revoltes dels Malcontents i, finalment, a les guerres Carlistes (aquí guerres de Cabrera). Totes aquestes guerres i incidents, com l’Ortegada, són el fidel testimoni de la difícil imbricació del liberalisme -i de les tendències jacobinistes que implicava- en el territori de la diòcesi de Tortosa. Després de les guerres solia quedar un bandolerisme endèmic, com és el cas de la banda dels “Glebes”, executats el 1829.

cabrera
Reproducció del general Cabrera, capitost de les tropes carlistes originari de Tortosa.
418px-Morella_monument_Cabrera
Escultura de Cabrera al castell de Morella.( Font: trapatroles.wordpress.com)

 

carlistes_morella
Recreació d’una batalla entre carlistes i liberals a Morella. El territori de l’Ebre i dels Ports va viure molt dramàticament els enfrontaments per la forta implantació del carlisme.

El Sexenni Revolucionari suposaria la posada en pràctica dels ideals de llibertat de molta gent i, fins i tot, dels ideals de federalisme (el Pacte Federal de Tortosa, n’és un bon exemple), però tot se n’aniria en orris amb la Primera República i la tercera guerra Carlista. Malgrat tot, res seria igual que abans: l’estat nacional liberal espanyol era irreversible!

Tots els entrebancs (guerres, epidèmies, desastres naturals, com ara les riuades, i algunes males collites) que es produeixen no són obstacle perquè la demografia i leconomia mostrin un increment considerable. Alguns fets ressenyables són l’ampliació de la zona regada amb la introducció de l’arròs, el desermament de moltes terres de l’interior, la desamortització, etc. A pesar de l’arribada del tren, l’assignatura pendent seguirà sent la industrialització.

far_buda
Far de Buda, actualment despapregut a causa de la regressió del Delta de l’Ebre. Va començar a funcionar el 1864, i en aquell moment va ser el far metàl·lic més alt del món. (Font: Museu de les Terres de l’Ebre)

 

buda_map50
Plànol del Delta de l’any 1950 amb indicació del lloc on estava situat el far de Buda. (Font: www.ija.csic.es)
barraca2
Barraca i treballadors de l’arròs al Delta d l’Ebre. Les barraques van ser els primers habitatges que els colonitzadors es van construir a les terres del Delta.(Font: tortosaantiga.blogspot.com)
tren_Imagen-44
EStació del tren a Tortosa a principis del segle XX. L’arribada del primer ferrocarril a la ciutat es va produir l’any 1867. L’any següent es va inaugurar el pont, que va permetre completar la comunicació entre Barcelona i València. (Font: pinzelladesdetortosa.wordpress.com)

En cultura i art, el patrimoni que resta d’aquest període és important, amb persones com el literat Jaume Tió i Noé que es preocuparen pel desenvolupament del territori. En arquitectura, els testimonis són variats, des dels que exemplifiquen els historicismes, l’arquitectura dels nous materials i l’arquitectura industrial als eixamples urbans.

mercat_tortosa_420848_10151372675265131_203921290130_23186284_1040793530_n
Imatge antiga del mercat de Tortosa. Es va inaugurar l’any 1887 i és un dels principals exemples d’arquitectura dels nous materials industrials al territori. (Font: viamagna.es)

 

Els segles XVI i XVII

Durant aquests segles aquestes terres seguiren la tònica general de Catalunya pel que fa a demografia, per bé que la trilogia de la mort els va afectar menys rigorosament. Això es devia a l’existència d’una economia de base agrícola i al fet de trobar-se travessades per la ruta comercial del blat i d’altres productes de l’Aragó.

Harvesting-brueghel
Pintura de Pieter Brueghel que representa la vida al camp durant l’edat moderna. La majoria de la població vivia de l’agricultura i la productivitat dels camps era baixa, fet que afavoria l’estancament de la població. (Font: )
Gerard Ter Borch (6)
Pintura de gerard ter Borch representant una escena popular urbana. A les ciutats les classes populars treballaven com a criats o en tallers artesans. La seva situació econòmica era molt precària. (Font: blogs.sapiens.cat)

La costa ebrenca era una de les més insegures davant dels atacs de pirates turcs i barbarescs. A l’interior tampoc van faltar les actuacions dels bandolers.

torre_san_juan_3_peq
Torre de Sant Joan, a la costa d’Amposta. La va manar construir Felip II per a la defensa dels atacs dels pirates sarraïns.

Pedro Manrique, bisbe de Tortosa, va fer que el decret de l’expulsió dels moriscos publicat pel rei fos aquí menys traumàtic, encara que algunes poblacions de la Ribera en van patir els efectes.

moriscos_expulsats
Pintura que representa l’expulsió de moriscos al port de Vinaròs. (Font: Kairós Educación).

 

La guerra dels Segadors ens va atènyer de manera prematura: les tropes castellanes van entrar per Alcanar el 1640. Tampoc van faltar les accions heroiques contra aquestes tropes a llocs com Xerta, el Perelló o Miravet.

Els_segadors
Pintura d’Antoni Estruch (1907) representant el Corpus de Sang, inici de la Guerra dels Segadors que va enfrontar la monarquia hispànic i el Principat. Al principi de la contesa Tortosa va ser ocupada per les tropes de Felip IV i la població contrària reprimida. L’abril de 1642 l’exèrcit francocatalà va voler tornar a ocupar la ciutat. Va conquerir Ulldecona i va sotmetre Tortosa a un setge d’un mes. La resistència interior i el suport de les tropes castellanes no van permetre la victòria i Tortosa va romandre austracista fins que va acabar la guerra.

Malgrat tot, els soferts vilatans van procurar continuar la seva vida amb normalitat i pel que fa a l’economia es va continuar amb la trilogia mediterrània i es van començar a ampliar els conreus de la taronja i de la garrofa. Les llanes, la fusta, la seda, la barrella, etc., van seguir sortint dels nostres ports, encara que el declivi de la ruta comercial de l’Ebre, lligat al de la Mediterrània, era inexorable.

arnes_ajuntament
Ajuntament d’Arnes. La seva construcció va lligada a la prosperitat de la zona pel conreu del blat. Es tracta d’un dels exemples més primerencs i reeixits del Renaixement a Catalunya.

Pel que fa a la cultura i l’art es mouen dins dels paràmetres del renaixement i el barroc. Tortosa va continuar marcada per la seva situació perifèrica en relació als centres culturals i artístics de la Corona d’Aragó, fet que la va forçar a desenvolupar recursos i estratègies pròpies. Conjunts com els Reials Col·legis o les obres barroques de la catedral de Tortosa són mostra de l’activitat del moment.

claustre
Claustre dels Reials Col·legis de Tortosa, conjunt monumental clau per entendre el Renaixement català. Avui és la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

 

El baúl de las opiniones.blogspot.com.es
Façana barroca de la catedral de Tortosa. Font: El baúl de las opiniones.blogspot.com.es

Vols veure com podria haver estat la façana barroca de la catedral? En aquest enllaç tens la recreació que n’ha fet el dissenyador Adrià Merin seguint un projecte del 1625 signat per Martí d’Avària.

Ves al vídeo

Font: naciodigital.cat
Font: naciodigital.cat

El segle XVIII

El segle comença amb la guerra de Successió. Immediatament després de la batalla d’Almansa, les tropes borbòniques arriben a aquestes terres i conquereixen el castell de Miravet. A continuació ocupen la resta del territori i l’annexionen al regne de València fins al decret de Nova Planta, moment en el qual el tornen a unir al Principat. Sortosament, la resta del segle no presentarà fets bèl·lics ressenyables, si exceptuem l’enviament de terços a la frontera pirinenca durant la Guerra Gran.

tor1773
PLànol de Tortosa del 1773. Es fa evident el potent sistema defensiu aixecat entre els segles XVII i XVIII com a conseqüència de la militarització de l’Estat.
7561397430_28f4b7dbfa_b
Passeig al sector de fortificacions del segle XVIII de Tortosa.

 

Tal com passa a la resta del Principat, aquest segle presenta un important creixement demogràfic i també econòmic (encara que matisat). Al llarg de la centúria la població es triplica gràcies, sobretot, a la pèrdua d’importància de la trilogia de la mort. Malgrat tot, les terres de l’Ebre, en concret la part del litoral, seguirà sent la zona amb menys població de tota la costa catalana.

 

Pel que fa a l’economia, en el sector primari se segueix conreant els productes típics, encara que es produeix un augment de l’extensió agrària tant a les planes de l’interior com al delta (terres encara mediocres). En el sector secundari ens anem separant, progressivament, de les zones que faran la transformació industrial. El port de Tortosa continuarà sent, essencialment, de reexportació. Les guerres comercials de finals de segle empitjoraran encara més la situació. A partir de meitat segle hi ha nous intents de fer navegable el riu Ebre, amb la construcció de dos canals de navegació entre Amposta i el port dels Alfacs, el darrer dels quals va comportar la fundació de Sant Carles de la Ràpita.

sant_carles_rapita
Sant Carles de la Ràpita. A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III va projectar un port als Alfacs, un canal de navegació fins al riu Ebre i una ciutat que portaria el seu nom. El projecte inicial no es va completar, però en resten interessants testimonis.
sant_carles_plaça
Plaça de Carles III. El traçat de la plaça i algun sector de porxos corresponen al projecte del segle XVIII.

Pel que fa a la cultura i a l’art, es deixa sentir la influència de l’augment demogràfic i es mou entre el vell estil barroc i el modern Neoclassicisme.

Catedral-de-Tortosa---facana-principal_20101021093234
Façana barroca de la catedral de Tortosa. La seva construcció va suposar l’acabament del temple gòtic iniciat a meitat del segle XIV.

7561388176_41261051d5_k
Capella de la Verge de la Cinta a la catedral de Tortosa.

cupula tortosa frescos
Cúpula i frescos de la capella de la Cinta.
esglesia_batea
Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Batea. Exemple d’edifici aixecat entre els estils barroc i neoclàssic.

 

 

La baixa edat mitjana

El patrimoni monumental és testimoni d’èpoques passades amb formes de vida i de poder diferents a les actuals. Sovint el veiem com un element estàtic, inalterable. El pas del temps, però, l’afecta. Necessita que hi estem al damunt, que en tinguem cura. Una societat que té cura del seu patrimoni és una societat sensible, moderna. Sap que el present no es pot entendre sense el passat i que tots dos es relacionen, interactuen en el dia a dia.

Comencem aquesta pàgina amb un exemple d’intervenció, de cura, en un dels edificis més emblemàtics del territori. La catedral de Tortosa.

TORTOSA. Rehabilitació cúpula catedral   11434#Emma Zafon Garcia
TORTOSA. Rehabilitació cúpula catedral
11434#Emma Zafon Garcia

Ves al vídeo

 

Amb el pas al segle XIV el territori de l’Ebre va viure una evolució similar a la resta de zones de la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana. El sistema senyorial va anar perdent protagonisme en benefici dels poders municipals, sempre liderats per Tortosa. Municipis com Ulldecona, Gandesa o Batea van anar prenent també poc a poc protagonisme. Les viles i ciutats van anar poc a poc concretant les seves jurisdiccions enfront els poders feudals i regulant aspectes concrets com l’explotació dels recursos naturals.

castell-ulldecona-1
Castell d’Ulldecona i vila del mateix nom. Al segle XIII la població del castell es va traslladar a la plana, més accessible i fàcil d’urbanitzar. (Font: evadirte.com)
Batea-Carrer-Major_20100315082907
El nicli històric de Batea conserva moltes restes arquitectòniques d’època medieval. (Font: tinet.cat)

En l’aspecte social, els pagesos van veure com es relaxaven les obligacions o servituds pròpies del sistema feudal, mentre a la ciutat es consolidava una nova oligarquia urbana formada per nobles i burgesos. Aquesta va liderar durant l’Edat Mitjana el desenvolupament econòmic. A finals del període, però,  es va veure afectada per la tendència general a esdevenir una burgesia rendista, poc emprenedora.

palauoliverbotellerTortosa
Palau Oliver de Boteller. Exemple d’arquitectura civil de finals del segle XV feta aixecar per una de les famílies més poderoses de Tortosa. El seu emplaçament actual no és l’original, com tampoc ho és el de la font de l’Àngel que es veu a la imatge. (Font: viulebre.com).

La població augmentava i al mateix temps l’economia es diversificava, especialment elsnegocis comercials i lesactivitats industrials. Tortosa va seguir sent un port comercial de primera línia, que controlava part del comerç fluvial amb l’interior de la vall de l’Ebre.

pont de barques_156843_173299116043237_100000894507569_365771_4532575_n
Imatge antiga del pont de Barques de Tortosa, únic punt per on es podia creuar el riu a peu o amb carretes o cavalleries. Es va substituir després de l’incendi que el va destruir el 1892.

 

La promoció arquitectònica, especialment de Tortosa, és un dels millors testimonis del progrés material de què, en conjunt, gaudia el sistema. L’Església, els municipis i les classes benestants van esdevenir mecenes de l’activitat artística en general.

catedral_tortosa
La catedral de Tortosa és el principal exemple d’arquitectura gòtica a la zona. El temple i el museu catedralici custodien una rica col·lecció de patrimoni cultural i artístic.

 

sant_salvador_horta
Escales i porxo o galilea de l’església dels Àngels, al convent de sant Salvador d’Horta de Sant Joan. Exemple d’arquitectura gòtica del segle XIV a la terra Alta.

A l’extrem contrari, però, els factors de crisi també es van deixar sentir amb intensitat a patir de meitat del segle XIV. La Pesta Negra va atacar amb força el camp i la ciutat, de la mateixa manera que ho van fer, des de principis de segle, successives crisis de subsistència.

pesta_negra_articles-19752_recurso_jpg
Il·lustració que fa referència a les grans mortandats provocades per l’epidèmia de la Pesta Negra. A Tortosa va morir una part important de la població rural i urbana, i això va provocar una reculada econòmica molt important.

A finals del segle XV el territori es va veure immers en els conflictes de la Guerra Civil. Defensor dels interessos de la Generalitat, va ser vençut per les tropes reialistes després de la rendició de Tortosa, el 6 de juliol de 1466.

joan_ii
Rei Joan II d’Aragó. La Guerra Civil Catalana va enfrontar els partidaris del rei amb els de les institucions catalanes ( la Diputació del General i el Consell de Cent). Tots dos bàndols aspiraven a controlar políticament el Principat.

De la conquesta catalana a les Costums de Tortosa

L’any 1148 les tropes catalanes dirigides pel Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, van iniciar la conquesta de la ciutat i el territori de Tortosa, dintre d’un projecte general d’avenç dels regnes cristians cap al sud peninsular. Va ser un procés complicat i llarg que va posar fi al domini musulmà.

conquesta_mallorcaFG003259
Recreació del campament de Jaume I durant la conquesta de Mallorca (1229). Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona (Fototeca.cat).
asalto-a-mallorca
La ciutat de Tortosa va patir un setge de mig any abans de ser conquerida pels exèrcits catalans. A la imatge, recreació de la conquesta de Mallorca per part de les tropes de Jaume I. Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona.

Durant la segona meitat del segle XII la zona va ser pacificada i repartida entre els diferents poders feudals i el poder ciutadà incipientParal·lelament es va iniciar el procés d’organització del poblament, en el qual van tenir un paper protagonista l’atorgament de cartes de població,  la cessió de propietats senyorials en emfiteusi i la construcció de fortificacions, algunes conservades avui dia.


3905890149_3820408240_z

Castell de Miravet. Exemple d’arquitectura militar a l’Ebre. L’edifici actual el va aixecar entre els segles XII i XIII l’ordre del Temple. El conjunt, però, és d’origen islàmic.

El nou ordre establert va suposar un canvi important en l’economia i en la societat, caracteritzada aquesta darrera per la seva diversitat. El que no va canviar va ser el paper protagonista de la ciutat de Tortosa. Al llarg del segle XIII aquesta va encapçalar el moviment de reforçament dels poders municipals que culminaria al darrer quart de la centúria en la redacció de les Costums de Tortosa. Aquest document que permet fer una bona radiografia de la societat del moment així com dels drets i deures que afectaven els ciutadans.

costums
LLibre de les Costums de Tortosa, promulgat el 1279. Custodiat a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, a Tortosa. (Imatge: biblioteca de Tortosa)

 D’aquests primers temps d’ocupació catalana conservem testimonis puntuals de l’activitat cultural i artística, que es mostra força rica en aspectes vinculats especialment al patrimoni religiós.

4217859
Portalada de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa, un dels exemples del romànic a les Terres de l’Ebre.
F1
Detall dels capitells de la portalada de l’església de l’Assumpció de Gandesa.
ulldecona_pont-Olivar
Pont de l’Olivar. Creua el riu Sénia i comunica Ulldecona i Traiguera. Exemple d’arquitectura civil medieval.

El domini islàmic

A principis del segle VIII, la invasió musulmana va acabar amb la crisi de les estructures de l’estat visigot i va suposar l’establiment d’una nova formació social, econòmica i política que perduraria al nostre territori fins el 1148.

Taifas2_wiquipedia
Els regnes de Taifes a Al-Andalus el 1031 (Font: Viquipedia)

Mujeres_Y_Musica_en_Al-Andalus
Dones tocant instruments musicals a un palau d’Al-Andalus (font: historiasalandalus)

morisc1
Pagesos andalusís amb roba de treball i anar per casa (Font: La Móra Morisca)

fig1-ciudadislamica
Model de ciutat islàmica. (Font: Alenar)

ciudad-islmica-detall
Espais de la ciutat islàmica (Font: La ciudad islàmica)

La ciutat de Turtuxa, com es va passar a dir, va continuar amb el seu paper de nucli urbà principal, al voltant del qual s’organitzava el territori. Aquest estava ocupat per un poblament dispers que abastia la ciutat i que estava organitzat en relació a una important xarxa defensiva que lligava el territori. Formava la línia meridional de la coneguda pels cronistes com “Frontera superior” d’Al Andalus (at-tagr al-a’là). Els textos parlen d’una zona rica amb una important activitat econòmica. El nucli de Tortosa concentrava l’activitat comercial i artesana.

la_suda
Vista parcial de la ciutat de Tortosa i castell de la Suda.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Reproducció de la làpida fundacional de les antigues drassanes de Tortosa, d’època andalusí. L’original es troba al Museu Diocessà de Tortosa. Aquesta còpia al C/ Costa dels Capellans.

Les comunitats rurals, per la seva banda,  van protagonitzar un important desenvolupament de l’agricultura, implantant petits sistemes de reg. La ramaderia i l’explotació del bosc van tenir igualment un paper important en l’economia.

cadup_reduit
Caduf per extreure aigua d’una nòria. És un recipient de terrissa que recollia l’aigua subterrània i la portava fins un reguer superficial. (Font: Museu de les Terres de l’Ebre)

noria_raimundo
Nòria per extreure aigua subterrània a un hort de la Sénia. Aquests enginys, ara en desús, tenen el seu origen en època andalusí. Els que es conserven avui, però, són de construcció més moderna. Pots veure un dibuix del funcionament en aquest enllaç (Font: V. Almuni)

MoElementsMoli
Molí de farina que segueix el model importat per les comunitats àrabs de roda d’aigua horitzontal. Pots veure exemples de parts de molins i més imatges si cliques a la imatge. (Font: Benafigos)

carcava-i_rodet_sant_pere_menut
Carcavà i roda horitzontal de l’Antic molí de Sant Pere, al riu Sénia. És un element que encara es pot veure dins del restaurant Font de Sant Pere. (Font: V. Almuni)

La societat de la zona era complexa, en part a causa del seu caràcter fronterer. Això afectava a les formes de vida i als ritus funeraris, ben documentades. En cultura és reconegut el nivell de desenvolupament assolit per Tortosa. Destaca la personalitat d’Abú Bakr, nascut a la ciutat, el qual va arribar a ensenyar a Damasc i Jerusalem.

enterrament_suda
Restes d’una sepultura andalusí al castell de la Suda de Tortosa
pastissets
Els pastissets són un dels molts elements que ens ha deixat la tradició cultural andalusí a les nostres terres. (Font: Museu de les Terres de l’Ebre)

De l’arribada dels romans al domini visigòtic

A partir del segle I aC les terres de l’Ebre es van veure afectades per la conquesta i l’arribada de colonitzadors romans, que van sotmetre a la població autòctona.

exercit
Recreació d’un exèrcit romà

Prandium2
Àpat d’una família romana benestant

tarraco
Recreació de la ciutat de Tàrraco

soldats_romans
Escena de soldats romans durant les jornades Tàrraco Viva

Com a la resta de zones peninsulars, la presència d’aquest poble va suposar transformacions importants en tots els sentits. Va canviar l’estructura del poblament. Es va definir la xarxa viària i es va  fundar la primera ciutat del territori, Dertosa, que controlava l’explotació dels recursos de tota la zona i el seu intercanvi.

columnes_suda
Restes romanes al pati del castell de la Suda de Tortosa

En ella hi vivien individus dedicats a diferents activitats econòmiques: el comerç, els serveis i l’artesania. A la resta del territori es va establir una densa xarxa d’assentaments rurals. Els més importants eren les villae, que combinaven les funcions de residència i de nucli d’explotació agropecuària amb diferents activitats, algunes orientades a l’autosuficiència i d’altres a l’economia de mercat. En aquest moment apareixen per primera vegada algunes infraestructures de reg.

03144_retocada
Restes romanes a la Carrova (Amposta). Font Museu de les Terres de l’Ebre

Miliari_reduit
Miliari romà a Ulldecona. Autor Rafel Verdiell

Del període romà es conserven algunes inscripcions que aporten informació sobre els seus habitants, les formes de vida i especialment els ritus funeraris.

2827418613_8887c8888a
Làpides amb inscripcions d’època romana al carrer de la Ciutat (Tortosa)

Durant l’antiguitat tardana, a partir del segle III, hi hagué una reducció del poblament que, a la vegada, va sofrir una progressiva reestructuració. S’inicià un canvi social, ideològic i econòmic que, poc a poc, donaria pas a la societat medieval. A les necròpolis predominen les inhumacions, fet que demostra la introducció de creences orientals, especialment el cristianisme. A l’època visigòtica, entre finals del segle V i principis del VIII, i mentre es mantenien les formes clàssiques, van començar a aparèixer algunes de les estructures pròpies de l’edat mitjana. També és en aquest moment quan  es fa referència per primer cop al bisbat de Tortosa.

800px-Tortosa_-_Finestra_del_claustre
Columnes amb fust de jaspi datades als primers segles de l’Edat Mitjana (claustre de la catedral de Tortosa).