La primera edat del ferro es desenvolupa entre els segles VII i VI aC. És un moment d’importants innovacions tecnològiques.

Una de les més importants d’aquestes va ser la descoberta de cóm fondre i treballar els metalls. T’enllacem aquest vídeo on un ferrer confecciona a la forja una punta de fletxa perquè t’adonis que és un treball delicat i lent.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Vn3rihp-1EM[/youtube]

A la zona de l’Ebre s’ha pogut documentar bé  la presència de pobles de la Mediterrània que vivien de l’intercanvi,  grecs i fenicis. El comerç fenici és el majoritari. Permet comerciar amb el sud de la Península, Eivissa i amb colònies i factories púniques del Mediterrani Central. Els poblats es concentren a la vora del riu i presenten un urbanisme incipient. Assentaments com Aldovesta,vinculat a l’Ebre,  funcionen com a nucli de redistribució de mercaderies. Al territori proper al Sénia, Sant Jaume és un centre polític que controla un territori important.

A partir del segle V aC tenim documentats assentaments de la cultura autòctona del territori, la dels ibers. La nostra zona és controlada per la tribu dels Ilercavons. Del conegut com període de l’ibèric ple es conserven nombrosos jaciments, molts dels quals formen part actualment de la coneguda com a Ruta dels Ibers. La majoria d’assentaments localitzats son poblats, amb un urbanisme que evoluciona i es va fent més complex amb el temps.

Es coneixen també necròpolis, amb urnes que contenen els ossos incinerats i alguns objectes de l’aixovar funerari. Les troballes permeten reconstruir amb cert detall les formes de vida dels ilercavons: economia, estructura social, ritus.

Van ser una cultura molt dinàmica, gràcies en gran part a estar situada prop d’una via comercial tant important com l’Ebre.

Per ampliar informació ves a l’enllaç