S’arregla la penosa situació del sexenni per la capacitat d’iniciativa econòmica de la nova classe dominant –el partit conservador personificat a Tortosa pels germans González (Teodor González)- que compta des del primer moment amb tot el suport de l’Església, l’oligarquia terratinent i una incipient burgesia industrial. Dinàmica d’obres públiques i de transformacions urbanístiques que configurarien l’aspecte actual de la ciutat: enderrocament muralles, eixample, parc municipal, enllumenament de gas, mercat central… Millora de les comunicacions amb altres indrets de la regió de l’Ebre: els vaporets “Ciutat de Tortosa” i “Vila d’Amposta”, ferrocarril de la Val de Zafán…

No obstant, les comarques de l’Ebre entren al segle XX en un moment de crisi, quan es comença a invertir la dinàmica de prosperitat econòmica i d’un cert desenvolupament social viscut durant el darrer període del segle anterior i apareixen els elements de contradicció que s’anirien palesant a mesura que avançava la centúria.

El fracàs de la navegabilitat fluvial i l’ensorrament del port de Tortosa (lligat a les línies de tren Barna- València i Saragossa-Reus-Tarragona; l’entrada en funcionament del ferrocarril Reus- Falset- Móra- Flix- Casp (1891), la manca de quadres dirigents; la pèrdua del pes específic de la ciutat respecte del territori i amb referència a d’altres capitals catalanes, són alguns dels factors que incideixen en el trencament de l’esquema tradicional que havia articulat la regió catalana de l’Ebre des de feia mil anys. Al rerafons es constataven ja les conseqüències derivades de la divisió provincial de 1833 que, per primera vegada a la història, havien generat la dependència de les Terres de l’Ebre respecte a un altre territori i una altra capital: el Camp de Tarragona-Reus i Tarragona.

Durant aquest període (Dictadura) es fomenten les obres públiques i la creació d’infraestructures: el carrilet de Tortosa a la Cava, intents de reobrir l’Ebre a la navegació… Aquesta florida d’obres respon tant a la política econòmica de la dictadura com al bon moment econòmic de la zona (oli, arròs…).