Primo va acabar amb el sistema de la Restauració que havia permès l’existència d’ajuntaments especialment llargs Com el de Joan Palau a Amposta i el de Baptista Querol a Ulldecona. Els ajuntaments de la Dictadura s’elegiran a dit i quan, l’any 1925, el dictador voldrà rentar la cara al sistema exigirà que els alcaldes fossin del partit de la Unió Patriòtica –creada per ell mateix. La majoria d’alcaldes duraven poc als seus càrrecs –excepte Joaquim Bau de Tortosa- la qual cosa no impedí, però, que continués la política de reformes municipals que havia caracteritzat el període anterior.

Durant aquest període es fomenten les obres públiques i la creació d’infraestructures: el carrilet de Tortosa a la Cava, intents de reobrir l’Ebre a la navegació… Aquesta florida d’obres respon tant a la política econòmica de la dictadura com al bon moment econòmic de la zona (oli, arròs…). L’oligarquia terratinent, assentada encara a Tortosa, constata ja clarament que és al Delta on es troba la prosperitat futura. De tota manera aquesta oligarquia es veurà superada per la nova burgesia –ja fos progressista o conservadora- Bau i Domingo. Una nova burgesia enriquida amb el comerç de l’oli que promourà desenvolupament urbà de les ciutats –Tortosa i Amposta principalment- i l’aparició de destacades mostres de l’arquitectura “modernista”. Un període de gran prosperitat econòmica, que es reflecteix en una participació activa a la vida política i cultural de Catalunya i l’Estat. En trenta anys, la ciutat de Tortosa augmenta el trenta per cent d ela seva població i el conjunt de les Terres de l’Ebre s’atansa als 150.000 habitants, gairebé la mateixa població que el 1985.

La vida política quedà esmorteïda: il·legalització dels partits, supressió de les eleccions, exili de polítics destacats… Malgrat tot els partits quedaren en un estat de letargia, però no anul·lats ja que els seus centres continuaren funcionant, així com els seus diaris, etc. A Tortosa es publicà el setmanari “La Unión Patriótica”, afí al règim i Joaquim Bau en serà l’home fort. Bau arribà a ser president provincial del partit del dictador i membre de l’Assemblea Nacional. En aquesta conjuntura ressorgeix amb força l’intent de crear la “cinquena” província.