L’activitat agrícola continua sent la predominant en aquest segle. S’incrementen les terres de conreu als pobles de secà gràcies a la vinya i a les plantacions d’oliveres i garrofers que hom farà després de desermar, tot arrencant el taperot. La fil·loxera va fer molts estralls a la comarca de la Terra Alta, la qual es va veure fortament despoblada des del 1899.
Però el fet fonamental dins de l’agricultura seran els primers intents reeixits d’augmentar la superfície regada. Durant la primera meitat de segle el número de sínies augmentà considerablement al territori. També és lloable l’intent d’Ulldecona de fer un pantà al riu Sénia que, malauradament, no es podria realitzar fins al segle XX. Però serà a la segona meitat quan tindrà lloc el fenomen més significatiu de tota la història agrícola moderna d’aquestes terres: la introducció definitiva i l’expansió del conreu de l’arròs, gràcies a la construcció del canal de la Dreta de l’Ebre, que entrarà en funcionament el 1857. Projectat originàriament des de l’assut de Xerta fins Amposta per alimentar el Canal de Navegació que, des d’aquesta ciutat, havia d’arribar a la Ràpita, fou molt aviat transformat en canal de reg perquè la navegació resultà ser un fracàs. La prolongació de l’esmentat Canal de la Dreta fins a la gola de Migjorn, l’autorització definitiva del vedat arrosser el 1868 i la construcció de nombroses sèquies i desaigües permeteren la difusió del conreu de l’arròs per tot el delta dret, el qual ha estat el motor de creixement dels seus pobles durant tot un segle.
La fusta dels boscos del territori seguia emprant-se per a la construcció. Els ramats d’ovelles del Baix Aragó continuaven baixant a l’hivern en busca de les herbes de les planes, sobretot dels termes de Tortosa i Amposta.
Tortosa era la capital de la província marítima de Tortosa que anava des del Coll de Balaguer fins a Peníscola. Aquests límits s’estenien també 13 llegües dins de l’Ebre, fins a Riba-roja. Les espècies més importants que es pescaven eren la saboga i la llamprea.
Quan a la indústria de mitjan segle es basava, sobretot, en la transformació de productes del camp. Havia molins fariners i oliers a quasi tots els pobles. Trobem terrisseries a diferents pobles com Ulldecona, Tivenys, Tortosa; fàbriques de terrissa fina i guix a Amposta, on també n’hi havia una d’extracte de regalèssia; Tortosa tenia fàbriques de sabó fluix i sosa, de teixits de cotó i pells i una de vidre; també havia fàbriques de paper a la vora dels rius, sobretot del Sénia… Seguien fent-se treballs artesanals d’una certa importància, sobretot als pobles d’interior, com ara l’elaboració de la palma a Paüls i Mas de Barberans i d’espardenyes a Alcanar.
La indústria extractiva era poc significativa destacant, en canvi, l’ús de minerals per a la construcció: argila, calç, guix, jaspi, etc Cal considerar, encara, la importància de les salines del Delta, administrades directament per l’estat des del segle XVIII.
El comerç se centrava principalment a Tortosa que exportava els productes del terreny i reexportava el blat de l’Aragó. Les importacions més quantioses eren les de peix salat i, fins a la dècada dels 60, d’arròs. El trànsit del port fluvial de la ciutat era d’un 1.000 vaixells a l’any, i les embarcacions construïdes a les seues drassanes en el període 1844-48 foren 114. Els ports de la Ràpita i de l’Ametlla eren més modestos, i els de les Cases i l’Ampolla només eren de pesca. Una part del comerç tenia lloc en les diverses fires que es feien a les principals localitats.