La guerra del Francès afectà negativament la demografia de les Terres de l’Ebre. Zona de pas de nombroses forces militars i escenari de violentes lluites era inevitables que la seva producció es veiés malmesa. A la memòria estadística del Prefecte del departament de les Boques de l’Ebre,Villeneuve, s’avaluaven les pèrdues de la població del corregiment de Tortosa en unes 9.000 persones (s’hi compten també les persones que van abandonar la zona per por als efectes de la guerra.
La trilogia de la mort tornà a passar comptes durant la primera meitat del XIX: les sequeres van ser freqüents, igual que les gelades i les riuades; la febre groga va fer la seva aparició l’any 1821, el còlera ho fa al 1834 (també al 32 i 33); les guerres van castigar durament el territori i a les morts ocasionades directament pels enfrontaments cal sumar-hi les morts ocasionades per la repressió i la carestia.
En finalitzar aquesta meitat de segle semblava que la situació s’arreglaria quan, el 1854, torna a fer acte de presència el còlera i, en aquesta ocasió, amb més virulència que als anys 30. El 1857 tenim les dades del primer cens modern de població que es realitza a Espanya. Les dades que apareixen per al Montsià i el Baix Ebre són bastant més altes que les que havia aportat Madoz, la qual cosa sembla respondre a l’expansió definitiva de la colonització de les planes interiors. Molts pobles s’independitzen per aquestes dates. També pot respondre al fet que les dades es fan amb mètodes més exhaustius. Sigui per una cosa o per l’altra, cal concloure que la primera meitat del segle XIX –sobretot en les darreres dècades- és un període de creixement i això malgrat les desgràcies que cauen damunt el territori. Aquest creixement seguirà en augment al llarg de la segona meitat de segle
Un fenomen a considerar és la important presència del paludisme al territori comprés entre Tortosa i el mar, és a dir, a l’àrea del Delta. És tractava d’un mal endèmic, com ho eren també les febres terciàries i quaternàries;. L’any 1861, els efectes d’aquesta infermetat arriben a la mateixa ciutat i l’ajuntament va acabar per pronunciar-se tot prohibint les incipients plantacions d’arròs a la marge dreta de l’Ebre.
Pel que fa a les avingudes del riu cal esmentar, al llarg del segle XIX, les de 1825, 1845, 1853 (quan assolí una altura de 8,09 metres sobre el nivell normal ), 1866 (7,88 m), 1871 i 1884. Quan el nivell del riu superava els quatre metres d’altura, inundava totes les hortes entre Xerta i el Delta, i en passar dels 5,50 metres, anegava els carrers de Tortosa que quedaven sota una crosta de llims i fangs que tardava anys en ser totalment eliminada. Les aigües estancades romanien durant dies i dies i els perills d’infeccions eren constants.