El territori de l’Ebre torna a ser clau en els esdeveniments militars d’aquest conflicte. Els darrers dies de setembre de 1705 les tropes catalanes entren a la ciutat de Tortosa i deixen que les famílies que es pronunciaren a favor de Felip V surtin de la ciutat sense ser molestades. El territori resta en mans de les tropes austríaques. Però després de la batalla d’Almansa els borbònics anaren rescabalant territoris i es presentaren a les Terres de l’Ebre el mateix any 1707, quan conqueriren el castell de Miravet. El duc d’Orleans posà setge a la ciutat de Tortosa i l’ocupà el 15 de juliol de 1708, bo i deixant sortir les tropes del rei-arxiduc amb honors militars. Quan tot el territori restà en mans dels borbònics va ser annexionat al regne de València i s’hi produí una precoç reforma institucional, única en tot el territori català. Apareixen els càrrecs de corregidor, de regidors d’ajuntament els quals ja no serien d’extracció popular, sinó que depenien del poder reial.

Amb el decret de Nova Planta, el territori de la vegueria de Tortosa retornà al Principat i va passar de vegueria a corregiment perdent, sobretot, autonomia municipal. La universitat de Tortosa desapareixerà com la resta d’universitats catalanes, encara que des del segle XVII ja havia entrat en decadència.

També arribaren fins a les nostres terres algunes de les accions del famós guerriller Pere Joan Barceló àlies el Carrasclet, enemic dels borbònics que va resistir un cop acabada la guerra.