En aquest apartat fem alguns suggeriments de com treballar les fonts. Això no obstant som conscients que aquests suggeriments no esgoten les diverses possibilitats de treball i també ho som de què, en bona part de les ocasions, és millor només treballar alguns dels aspectes que apuntem. Treballar tots els aspectes pot resultar monòton i avorrit. És millor emprar el temps en una bona motivació i en reforçar aquells aspectes que interessen per a la situació didàctica concreta.
Per exemple: Si volem fer veure als nostres alumnes que les fonts ens parlen de protagonistes i de les seves accions, segurament ens hauríem de conformar en agafar una imatge o una sèrie d’imatges i fer-los veure que hi apareixen uns protagonistes que fan alguna cosa (Qui i què?). Amb les mateixes imatges, en un altre moment, els podem fer aventurar el per què de les seves accions, preguntar-los per l’on i el quan, i així successivament…
Tipus de fonts
Abans de fer les nostres propostes volem recordar que les fonts poden ser múltiples i diverses i estar en procés continu de reconsideració. L’alumnat també ha de ser conscient de què es poden dividir en funció de si són no coetànies als fets descrits (directes/primàries o indirectes/secundàries), segons la seva naturalesa o segons els tipus d’informació que subministren (polític, econòmic, cultura…).
Una classificació orientativa de les fonts segons la seva naturalesa podria ser la següent:
Escrites:
-textos i textos amb poques fotos (documents, reportatges, biografies…)
-dades, recursos estadístics, gràfics…
-premsa
-glosaris
-bibliografia (fonts secundàries).
Orals i sonores:
– entrevistes gravades i transcrites: segurament les haurem de crear nosaltres algun diaà base de dades de fonts orals: memòria històrica.
-cançons, documents d’àudio en diferents formats…
Visuals-Multimèdia (iconogràfiques):
-reculls iconogràfics: fotos, diagrames…
-vídeos, DVD, animacions, pel·lícules…
-mapes
-enllaços a pàgines web
Materials:
-materials com monedes, eines, etc., que podem trobar entre d’altres llocs a tallers, museus, camps d’aprenentatge, exposicions i jaciments arqueològics del territori.
De manera general, pensem que a les fonts ens hi hem d’apropar tenint clar que es tracta de documents històrics, però que no es convertiran en evidències de res sinó les fem parlar. Cal que els alumnes i nosaltres ens hi apropem amb actitud especulativa i sensibilitat científica.
D’entrada els alumnes les haurien de saber classificar, després caldria analitzar-les, interpretar-les i criticar-les. Finalment les hauríem d’emprar com a base de la socialització del treball dels nostres alumnes, és a dir, com a base de les seves explicacions històriques, dels seus relats històrics, dels seus informes i resums, de possibles gràfiques de resultats, etc.
Un altre aspecte força interessant és emprar les fonts per comparar aspectes del passat amb els de l’actualitat, per veure canvis i continuïtats.
Treballar les fonts
A continuació us presentem tres maneres diferents d’extraure informació de fonts escrites. La capacitat d’extreure la màxima quantitat d’informació d’una determinada font és determinant en la formació metodològica d ela ciència històrica, però tornem a dir que aquesta qüestió no ens ha d’estressar, sobretot en els cursos baixos de l’ensenyament reglat.
Proposta de Juana Anadón Benedicto