Les desamortitzacions van constituir el fet econòmic més important del segle XIX a Espanya. Aquest procés suposarà el transvasament de milers de propietats rústiques i urbanes, la pèrdua d’una gran part del patrimoni de l’Església i dels municipis i l’aparició d’una burgesia compradora dels béns desamortitzats. Durà des de finals del segle XVIII fins al començament del segle XX i hi destaquen dos moments, la desamortització de Mendizabal (que s’inicia el 1836) i la de Madoz (que s’inicia el 1855). Al primer es venen les terres de l’Església que, en aquestes terres, era, amb gran diferència, la major propietària.

Baix Ebre                            2.669,5 ha

Montsià                              1.244,7  ha     (38,6% dels béns rústics de l’església a la província quan només són el 27% del territori provincial)

La majoria de les terres pertanyien al clergat regular (cistercencs de Benifassà, carmelitans de Sant Hilari de Cardó.

El clergat regular també posseïa un nombre important de béns immobles urbans, destacant els que pertanyien als carmelitans descalços, els dominicans i els trinitaris calçats.

A nivell municipal les propietats rústiques de l’Església eren especialment extenses en els municipis del Perelló, Benifallet i la Sénia. Cal remarcar que moltes d’aquestes terres no estaven conreades i només eren aprofitables per a l’extracció de fusta i per les pastures. El valor de totes les propietats venudes va ser especialment important a Tortosa, a causa del valor d’alguns dels immobles i pel fet de ser seu episcopal.

La majoria de convents del clergat masculí canviarà de mans i s’empraran per a altres finalitats. No passa el mateix amb les propietats i els convents del clergat femení que de moment no es vendran. Les esglésies tots els convents van seguir sent llocs de culte.

A la desamortització de Madoz es van vendre béns eclesiàstics, de l’estat, dels ajuntaments, de la beneficència, etc. Només estenen calculades les vendes dels dos primers anys i van ser molt més reduïdes que les del primer període, però malgrat tot vam seguir sent una part important dins de la província. En aquesta segona etapa ja es van vendre propietats del clergat regular femení. La desamortització es perllongarà durant mig segle més del qual no es tenen dades, però evidentment van tenir molta importància i, juntament amb aquests dos primers períodes, van contribuir a afaiçonar la nova estructura social (la burgesia local referma el seu poder) i la nova distribució de la propietat de la terra.