Durant el període de la Restauració, fos quin fos el tipus de sufragi, les eleccions mai van ser transparents. Totes van ser realitzades mitjançant tupinades. Aquesta va ser, sens dubte, la xacra més important del sistema polític de la Restauració. El mecanisme polític era sempre el mateix: quan un president del govern es veia obligat a dimitir a causa d’una crisi o d’un escàndol, el rei encarregava la formació d’un nou govern al líder de l’oposició, el qual feia dissoldre les Corts i convocava eleccions, que sempre guanyava per majoria absoluta, ja que les organitzava des del Ministeri de Governació amb la col·laboració dels alcaldes, dels governadors civils i dels cacics dels pobles i de les ciutats.Aquest sistema havia estat pactat de bon començament per Cánovas i Sagasta, i fou continuat pels grans polítics de la Restauració.

En el cas concret de les Terres de l’Ebre, mentre el sufragi va ser censatari era evident que només podien controlar la política les classes benestants. Sánchez Cervelló posa com a exemple el cas de Benifallet, on residien més de 350 homes de més de vint-i tres anys i on només podien votar dinou persones. Quan, el 1881, s’estableix el sufragi universal masculí, els grans propietaris començaren a organitzar societats recreatives, formalment apolítiques, per garantir-se la preeminència social. Així trobem el Circulo Tortosino, la Unión Rapitense, la Sociedad Roquetense, etc. L’Església també va impulsar entitats d’aquestes característiques com la Sociedad Dertosense de Amigos del País, l?Academia de la Juventud Católica, etc. Des de l’Església s’impulsaren també sindicats agrícoles i organitzacions de convivència entre patrons i obrers. També tingueren importància les entitats patronals i de defensa de la propoetat agrària, comercial i industrial, que foren potents nuclis d’influència política: La Asociación de Pescadores de Tortosa y San Carlos de la Rápita, Sindicato de Negociantes de Aceite, el Sindicato de Riegos del Delta Derecho del Ebro, la Comunidad de Regantes de Ulldecona, etc.