Des del segle XV, les costes de l’Ebre estaven exposades als atacs piràtics. Els llocs de desembarcament habituals eren el Coll de Balaguer, els Alfacs i les boques de l’Ebre. Després de rampinyar tot el que podien, els vaixells pirates es quedaven prop de la costa per tal de negociar el rescat dels ostatges. Si no es negociava, aquests acabarien sent venuts com a esclaus.

Les incursions dels pirates van ser importants fins a la dècada del 1560 i, fins i tot, després de la batalla de Llepant (1571). Al llarg d’aquella dècada, però, es van començar a construir nombroses torres de defensa al llarg de la costa: la dels Alfacs, la de Codonyol, la de Sòl de Riu, la de Sant Felip…

S’ha conservat notícia de molts dels atacs piràtics a les poblacions i llocs del litoral: Amposta, Alcanar, el Perelló, Sant Jordi d’Alfama, l’Hospital del Coll de Balaguer… Ja ben entrat el segle XVII, els pirates encara deixaven notar la seva presència: el 1652 tenim notícia que els corsaris havien capturat nombrosos veïns del Perelló i de l’Hospitalet. De vegades, els pirates arribaven ben a l’interior, com el 1572, quan acabaren amb la vida del comte d’Altamira, de pas per Tivissa.

Aquesta pervivència dels pirates a les costes de les Terres de l’Ebre expliquen, en part, l’important despoblament del litoral i la pèrdua del comerç marítim local.