Els Fets de la Fatarella foren els antecedents més immediats dels Fets de Maig no només de les Terres de l’Ebre sinó de tota Catalunya. Aquests darrers tingueren una gran repercussió com ho mostren els successos de Tortosa on, el 4 de maig, un dia després dels inicis dels enfrontaments a Barcelona, les milícies de la CNT/FAI, reforçades amb efectius de les quatre comarques ebrenques i del Baix Aragó s’enfrontaren a la Guàrdia Nacional Republicana i ocuparen els accessos a la capital, els telèfons i els telègrafs, establiren controls a l’estació ferroviària i a les carreteres. Els enfrontaments s’allargaren dos dies i van acabar amb la victòria dels primers en aconseguir la rendició de la policia. Tot va acabar, però, el dia 6 quan va arribar a Tortosa una columna de guàrdies d’assalt que inicià la contraofensiva i, d’acord amb els comunistes, assaltaren els locals confederals i detingueren dues-centes persones. Es produïren execucions i represàlies per les dues bandes.

A Morà d’Ebre hi va funcionar el segon nucli d’actuació llibertària més important del territori. Els incidents van començar el dia 3 i van procurar ajudar les forces llibertàries del territori. Altres pobles on es produïren intents llibertaris de controlar la situació foren Bot, Paüls, Ascó, Batea, l’Ametlla de Mar, Amposta, Godall, la Sénia, etc.

Després d’aquests fets els anarquistes perderen la seua influència sobre el territori. La repressió va obligar els confederals a buscar acords amb altres organitzacions o a fugir, cas dels llibertaris de Móra que anaren cap al Baix Aragó. L’11 d’agost de 1937, el govern de la República dissolgué el Consell d’Aragó i, mentre, les tropes de Líster dissolien per la força les col·lectivitats anarquistes no solament de l’Aragó sinó també de les Terres de l’Ebre. Tothom va comprendre que el poder de la CNT havia caigut i es va iniciar el procés anticol·lectivista.