Els moriscos eren els descendents de la població autòctona que, en el moment de la conquesta cristiana, va aconseguir restar al territori mitjançant capitulacions. A començament del segle XVII, a Catalunya constituïen un col·lectiu d’unes 10.000 persones, concentrades a l’àrea de l’Ebre i el Segre. Al País Valencià eren unes 135.000 persones, prop d’un terç dels habitants del regne, i a l’Aragó, uns 60.000 (un 20 % de la població total), concentrats també a les zones meridionals. A la Corona de Castella eren poc més de 100.000, amb una presència important a Andalusia, Castella-la Manxa i Múrcia. Aquest col·lectiu va ser obligat a batejar-se al segle XVI, i van esdevenir cristians nous.

En quasi tots els pobles situats al costat de l’Ebre –des de Riba-roja a Tortosa- hi havia famílies morisques. Malgrat tot, el seu pes en relació al conjunt de les Terres de l’Ebre era petit. Especialment importants eren a l’actual comarca de la Ribera d’Ebre on, a finals del segle XV, eren el 50% del conjunt de focs i on eren especialment destres en els oficis menestrals.

Al llarg del XVI sembla que la població morisca de la zona va augmentar i malgrat l’ordre d’expulsió de 1610, la major part d’aquestes famílies morisques pogueren restar en els seus llocs d’origen gràcies a la decidida intervenció del bisbe Pedro Manrique. El nombre total de moriscos catalans expulsats va ser de prop de 5.000. Per al conjunt peninsular es dóna la xifra de 273.000. Els moriscos catalans van ser embarcats al port dels Alfacs, juntament amb una gran part dels aragonesos; alguns dels moriscos d’aquest regne, però, van ser conduïts directament a la frontera francesa.

Com a mostra de la seva presència a les nostres terres podem destacar que als Reials Col·legis de Tortosa, concretament a les galeries del claustre, hi apareixen esculpides setze escultures que representen cares de moriscos i jueus. La primera utilitat d’aquest edifici, construït al segle XVI, va ser la d’escola de jueus i moriscos conversos.