Els problemes de la formació de l’estat liberal van afectar de ple aquestes terres. El primer conflicte, la guerra del Francès, va suposar el punt d’inflexió entre l’Antic Règim i l’aparició del liberalisme.

Altres enfrontaments el succeïren i en prengueren model pel que fa al modus operandi, al conflicte d’interessos,  a les conseqüències, etc. Ens estem referint als aixecaments reialistes, durant el trienni liberal; a les revoltes dels Malcontents i, finalment, a les guerres Carlistes (aquí guerres de Cabrera). Totes aquestes guerres i incidents, com l’Ortegada, són el fidel testimoni de la difícil imbricació del liberalisme -i de les tendències jacobinistes que implicava- en el territori de la diòcesi de Tortosa. Després de les guerres solia quedar un bandolerisme endèmic, com és el cas de la banda dels “Glebes”, executats el 1829.

El Sexenni Revolucionari suposaria la posada en pràctica dels ideals de llibertat de molta gent i, fins i tot, dels ideals de federalisme (el Pacte Federal de Tortosa, n’és un bon exemple), però tot se n’aniria en orris amb la Primera República i la tercera guerra Carlista. Malgrat tot, res seria igual que abans: l’estat nacional liberal espanyol era irreversible!

Tots els entrebancs (guerres, epidèmies, desastres naturals, com ara les riuades, i algunes males collites) que es produeixen no són obstacle perquè la demografia i l’economia mostrin un increment considerable. Alguns fets ressenyables són l’ampliació de la zona regada amb la introducció de l’arròs, el desermament de moltes terres de l’interior, la desamortització, etc. A pesar de l’arribada del tren, l’assignatura pendent seguirà sent la industrialització.

En cultura i art, el patrimoni que resta d’aquest període és important, amb persones com el literat Jaume Tió i Noé que es preocuparen pel desenvolupament del territori. En arquitectura, els testimonis són variats, des dels que exemplifiquen els historicismes, l’arquitectura dels nous materials i l’arquitectura industrial als eixamples urbans.