Els problemes de la formació de l’estat liberal van afectar de ple aquestes terres. El primer conflicte, la guerra del Francès, va suposar el punt d’inflexió entre l’Antic Règim i l’aparició del liberalisme.
Altres enfrontaments el succeïren i en prengueren model pel que fa al modus operandi, al conflicte d’interessos, a les conseqüències, etc. Ens estem referint als aixecaments reialistes, durant el trienni liberal; a les revoltes dels Malcontents i, finalment, a les guerres Carlistes (aquí guerres de Cabrera). Totes aquestes guerres i incidents, com l’Ortegada, són el fidel testimoni de la difícil imbricació del liberalisme -i de les tendències jacobinistes que implicava- en el territori de la diòcesi de Tortosa. Després de les guerres solia quedar un bandolerisme endèmic, com és el cas de la banda dels “Glebes”, executats el 1829.
|
|
|
El Sexenni Revolucionari suposaria la posada en pràctica dels ideals de llibertat de molta gent i, fins i tot, dels ideals de federalisme (el Pacte Federal de Tortosa, n’és un bon exemple), però tot se n’aniria en orris amb la Primera República i la tercera guerra Carlista. Malgrat tot, res seria igual que abans: l’estat nacional liberal espanyol era irreversible!
Tots els entrebancs (guerres, epidèmies, desastres naturals, com ara les riuades, i algunes males collites) que es produeixen no són obstacle perquè la demografia i l’economia mostrin un increment considerable. Alguns fets ressenyables són l’ampliació de la zona regada amb la introducció de l’arròs, el desermament de moltes terres de l’interior, la desamortització, etc. A pesar de l’arribada del tren, l’assignatura pendent seguirà sent la industrialització.
|
|
En cultura i art, el patrimoni que resta d’aquest període és important, amb persones com el literat Jaume Tió i Noé que es preocuparen pel desenvolupament del territori. En arquitectura, els testimonis són variats, des dels que exemplifiquen els historicismes, l’arquitectura dels nous materials i l’arquitectura industrial als eixamples urbans.
