El patrimoni monumental és testimoni d’èpoques passades amb formes de vida i de poder diferents a les actuals. Sovint el veiem com un element estàtic, inalterable. El pas del temps, però, l’afecta. Necessita que hi estem al damunt, que en tinguem cura. Una societat que té cura del seu patrimoni és una societat sensible, moderna. Sap que el present no es pot entendre sense el passat i que tots dos es relacionen, interactuen en el dia a dia.
Comencem aquesta pàgina amb un exemple d’intervenció, de cura, en un dels edificis més emblemàtics del territori. La catedral de Tortosa.
11434#Emma Zafon Garcia
Amb el pas al segle XIV el territori de l’Ebre va viure una evolució similar a la resta de zones de la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana. El sistema senyorial va anar perdent protagonisme en benefici dels poders municipals, sempre liderats per Tortosa. Municipis com Ulldecona, Gandesa o Batea van anar prenent també poc a poc protagonisme. Les viles i ciutats van anar poc a poc concretant les seves jurisdiccions enfront els poders feudals i regulant aspectes concrets com l’explotació dels recursos naturals.
En l’aspecte social, els pagesos van veure com es relaxaven les obligacions o servituds pròpies del sistema feudal, mentre a la ciutat es consolidava una nova oligarquia urbana formada per nobles i burgesos. Aquesta va liderar durant l’Edat Mitjana el desenvolupament econòmic. A finals del període, però, es va veure afectada per la tendència general a esdevenir una burgesia rendista, poc emprenedora.
La població augmentava i al mateix temps l’economia es diversificava, especialment elsnegocis comercials i lesactivitats industrials. Tortosa va seguir sent un port comercial de primera línia, que controlava part del comerç fluvial amb l’interior de la vall de l’Ebre.
La promoció arquitectònica, especialment de Tortosa, és un dels millors testimonis del progrés material de què, en conjunt, gaudia el sistema. L’Església, els municipis i les classes benestants van esdevenir mecenes de l’activitat artística en general.
A l’extrem contrari, però, els factors de crisi també es van deixar sentir amb intensitat a patir de meitat del segle XIV. La Pesta Negra va atacar amb força el camp i la ciutat, de la mateixa manera que ho van fer, des de principis de segle, successives crisis de subsistència.
A finals del segle XV el territori es va veure immers en els conflictes de la Guerra Civil. Defensor dels interessos de la Generalitat, va ser vençut per les tropes reialistes després de la rendició de Tortosa, el 6 de juliol de 1466.
