Arxiu mensual: desembre de 2014

La baixa edat mitjana

El patrimoni monumental és testimoni d’èpoques passades amb formes de vida i de poder diferents a les actuals. Sovint el veiem com un element estàtic, inalterable. El pas del temps, però, l’afecta. Necessita que hi estem al damunt, que en tinguem cura. Una societat que té cura del seu patrimoni és una societat sensible, moderna. Sap que el present no es pot entendre sense el passat i que tots dos es relacionen, interactuen en el dia a dia.

Comencem aquesta pàgina amb un exemple d’intervenció, de cura, en un dels edificis més emblemàtics del territori. La catedral de Tortosa.

TORTOSA. Rehabilitació cúpula catedral   11434#Emma Zafon Garcia
TORTOSA. Rehabilitació cúpula catedral
11434#Emma Zafon Garcia

Ves al vídeo

 

Amb el pas al segle XIV el territori de l’Ebre va viure una evolució similar a la resta de zones de la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana. El sistema senyorial va anar perdent protagonisme en benefici dels poders municipals, sempre liderats per Tortosa. Municipis com Ulldecona, Gandesa o Batea van anar prenent també poc a poc protagonisme. Les viles i ciutats van anar poc a poc concretant les seves jurisdiccions enfront els poders feudals i regulant aspectes concrets com l’explotació dels recursos naturals.

castell-ulldecona-1
Castell d’Ulldecona i vila del mateix nom. Al segle XIII la població del castell es va traslladar a la plana, més accessible i fàcil d’urbanitzar. (Font: evadirte.com)
Batea-Carrer-Major_20100315082907
El nicli històric de Batea conserva moltes restes arquitectòniques d’època medieval. (Font: tinet.cat)

En l’aspecte social, els pagesos van veure com es relaxaven les obligacions o servituds pròpies del sistema feudal, mentre a la ciutat es consolidava una nova oligarquia urbana formada per nobles i burgesos. Aquesta va liderar durant l’Edat Mitjana el desenvolupament econòmic. A finals del període, però,  es va veure afectada per la tendència general a esdevenir una burgesia rendista, poc emprenedora.

palauoliverbotellerTortosa
Palau Oliver de Boteller. Exemple d’arquitectura civil de finals del segle XV feta aixecar per una de les famílies més poderoses de Tortosa. El seu emplaçament actual no és l’original, com tampoc ho és el de la font de l’Àngel que es veu a la imatge. (Font: viulebre.com).

La població augmentava i al mateix temps l’economia es diversificava, especialment elsnegocis comercials i lesactivitats industrials. Tortosa va seguir sent un port comercial de primera línia, que controlava part del comerç fluvial amb l’interior de la vall de l’Ebre.

pont de barques_156843_173299116043237_100000894507569_365771_4532575_n
Imatge antiga del pont de Barques de Tortosa, únic punt per on es podia creuar el riu a peu o amb carretes o cavalleries. Es va substituir després de l’incendi que el va destruir el 1892.

 

La promoció arquitectònica, especialment de Tortosa, és un dels millors testimonis del progrés material de què, en conjunt, gaudia el sistema. L’Església, els municipis i les classes benestants van esdevenir mecenes de l’activitat artística en general.

catedral_tortosa
La catedral de Tortosa és el principal exemple d’arquitectura gòtica a la zona. El temple i el museu catedralici custodien una rica col·lecció de patrimoni cultural i artístic.

 

sant_salvador_horta
Escales i porxo o galilea de l’església dels Àngels, al convent de sant Salvador d’Horta de Sant Joan. Exemple d’arquitectura gòtica del segle XIV a la terra Alta.

A l’extrem contrari, però, els factors de crisi també es van deixar sentir amb intensitat a patir de meitat del segle XIV. La Pesta Negra va atacar amb força el camp i la ciutat, de la mateixa manera que ho van fer, des de principis de segle, successives crisis de subsistència.

pesta_negra_articles-19752_recurso_jpg
Il·lustració que fa referència a les grans mortandats provocades per l’epidèmia de la Pesta Negra. A Tortosa va morir una part important de la població rural i urbana, i això va provocar una reculada econòmica molt important.

A finals del segle XV el territori es va veure immers en els conflictes de la Guerra Civil. Defensor dels interessos de la Generalitat, va ser vençut per les tropes reialistes després de la rendició de Tortosa, el 6 de juliol de 1466.

joan_ii
Rei Joan II d’Aragó. La Guerra Civil Catalana va enfrontar els partidaris del rei amb els de les institucions catalanes ( la Diputació del General i el Consell de Cent). Tots dos bàndols aspiraven a controlar políticament el Principat.

De la conquesta catalana a les Costums de Tortosa

L’any 1148 les tropes catalanes dirigides pel Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, van iniciar la conquesta de la ciutat i el territori de Tortosa, dintre d’un projecte general d’avenç dels regnes cristians cap al sud peninsular. Va ser un procés complicat i llarg que va posar fi al domini musulmà.

conquesta_mallorcaFG003259
Recreació del campament de Jaume I durant la conquesta de Mallorca (1229). Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona (Fototeca.cat).
asalto-a-mallorca
La ciutat de Tortosa va patir un setge de mig any abans de ser conquerida pels exèrcits catalans. A la imatge, recreació de la conquesta de Mallorca per part de les tropes de Jaume I. Font: pintures murals del palau Aguilar de Barcelona.

Durant la segona meitat del segle XII la zona va ser pacificada i repartida entre els diferents poders feudals i el poder ciutadà incipientParal·lelament es va iniciar el procés d’organització del poblament, en el qual van tenir un paper protagonista l’atorgament de cartes de població,  la cessió de propietats senyorials en emfiteusi i la construcció de fortificacions, algunes conservades avui dia.


3905890149_3820408240_z

Castell de Miravet. Exemple d’arquitectura militar a l’Ebre. L’edifici actual el va aixecar entre els segles XII i XIII l’ordre del Temple. El conjunt, però, és d’origen islàmic.

El nou ordre establert va suposar un canvi important en l’economia i en la societat, caracteritzada aquesta darrera per la seva diversitat. El que no va canviar va ser el paper protagonista de la ciutat de Tortosa. Al llarg del segle XIII aquesta va encapçalar el moviment de reforçament dels poders municipals que culminaria al darrer quart de la centúria en la redacció de les Costums de Tortosa. Aquest document que permet fer una bona radiografia de la societat del moment així com dels drets i deures que afectaven els ciutadans.

costums
LLibre de les Costums de Tortosa, promulgat el 1279. Custodiat a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, a Tortosa. (Imatge: biblioteca de Tortosa)

 D’aquests primers temps d’ocupació catalana conservem testimonis puntuals de l’activitat cultural i artística, que es mostra força rica en aspectes vinculats especialment al patrimoni religiós.

4217859
Portalada de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa, un dels exemples del romànic a les Terres de l’Ebre.
F1
Detall dels capitells de la portalada de l’església de l’Assumpció de Gandesa.
ulldecona_pont-Olivar
Pont de l’Olivar. Creua el riu Sénia i comunica Ulldecona i Traiguera. Exemple d’arquitectura civil medieval.