A principis del segle VIII, la invasió musulmana va acabar amb la crisi de les estructures de l’estat visigot i va suposar l’establiment d’una nova formació social, econòmica i política que perduraria al nostre territori fins el 1148.

|
|
|
|
|
|
La ciutat de Turtuxa, com es va passar a dir, va continuar amb el seu paper de nucli urbà principal, al voltant del qual s’organitzava el territori. Aquest estava ocupat per un poblament dispers que abastia la ciutat i que estava organitzat en relació a una important xarxa defensiva que lligava el territori. Formava la línia meridional de la coneguda pels cronistes com “Frontera superior” d’Al Andalus (at-tagr al-a’là). Els textos parlen d’una zona rica amb una important activitat econòmica. El nucli de Tortosa concentrava l’activitat comercial i artesana.


Les comunitats rurals, per la seva banda, van protagonitzar un important desenvolupament de l’agricultura, implantant petits sistemes de reg. La ramaderia i l’explotació del bosc van tenir igualment un paper important en l’economia.
|
|
|
|
|
|
La societat de la zona era complexa, en part a causa del seu caràcter fronterer. Això afectava a les formes de vida i als ritus funeraris, ben documentades. En cultura és reconegut el nivell de desenvolupament assolit per Tortosa. Destaca la personalitat d’Abú Bakr, nascut a la ciutat, el qual va arribar a ensenyar a Damasc i Jerusalem.









