A partir del segle I aC les terres de l’Ebre es van veure afectades per la conquesta i l’arribada de colonitzadors romans, que van sotmetre a la població autòctona.

Com a la resta de zones peninsulars, la presència d’aquest poble va suposar transformacions importants en tots els sentits. Va canviar l’estructura del poblament. Es va definir la xarxa viària i es va  fundar la primera ciutat del territori, Dertosa, que controlava l’explotació dels recursos de tota la zona i el seu intercanvi.

En ella hi vivien individus dedicats a diferents activitats econòmiques: el comerç, els serveis i l’artesania. A la resta del territori es va establir una densa xarxa d’assentaments rurals. Els més importants eren les villae, que combinaven les funcions de residència i de nucli d’explotació agropecuària amb diferents activitats, algunes orientades a l’autosuficiència i d’altres a l’economia de mercat. En aquest moment apareixen per primera vegada algunes infraestructures de reg.

Del període romà es conserven algunes inscripcions que aporten informació sobre els seus habitants, les formes de vida i especialment els ritus funeraris.

Durant l’antiguitat tardana, a partir del segle III, hi hagué una reducció del poblament que, a la vegada, va sofrir una progressiva reestructuració. S’inicià un canvi social, ideològic i econòmic que, poc a poc, donaria pas a la societat medieval. A les necròpolis predominen les inhumacions, fet que demostra la introducció de creences orientals, especialment el cristianisme. A l’època visigòtica, entre finals del segle V i principis del VIII, i mentre es mantenien les formes clàssiques, van començar a aparèixer algunes de les estructures pròpies de l’edat mitjana. També és en aquest moment quan  es fa referència per primer cop al bisbat de Tortosa.