Arxiu mensual: agost de 2014

De l’arribada dels romans al domini visigòtic

A partir del segle I aC les terres de l’Ebre es van veure afectades per la conquesta i l’arribada de colonitzadors romans, que van sotmetre a la població autòctona.

exercit
Recreació d’un exèrcit romà

Prandium2
Àpat d’una família romana benestant

tarraco
Recreació de la ciutat de Tàrraco

soldats_romans
Escena de soldats romans durant les jornades Tàrraco Viva

Com a la resta de zones peninsulars, la presència d’aquest poble va suposar transformacions importants en tots els sentits. Va canviar l’estructura del poblament. Es va definir la xarxa viària i es va  fundar la primera ciutat del territori, Dertosa, que controlava l’explotació dels recursos de tota la zona i el seu intercanvi.

columnes_suda
Restes romanes al pati del castell de la Suda de Tortosa

En ella hi vivien individus dedicats a diferents activitats econòmiques: el comerç, els serveis i l’artesania. A la resta del territori es va establir una densa xarxa d’assentaments rurals. Els més importants eren les villae, que combinaven les funcions de residència i de nucli d’explotació agropecuària amb diferents activitats, algunes orientades a l’autosuficiència i d’altres a l’economia de mercat. En aquest moment apareixen per primera vegada algunes infraestructures de reg.

03144_retocada
Restes romanes a la Carrova (Amposta). Font Museu de les Terres de l’Ebre

Miliari_reduit
Miliari romà a Ulldecona. Autor Rafel Verdiell

Del període romà es conserven algunes inscripcions que aporten informació sobre els seus habitants, les formes de vida i especialment els ritus funeraris.

2827418613_8887c8888a
Làpides amb inscripcions d’època romana al carrer de la Ciutat (Tortosa)

Durant l’antiguitat tardana, a partir del segle III, hi hagué una reducció del poblament que, a la vegada, va sofrir una progressiva reestructuració. S’inicià un canvi social, ideològic i econòmic que, poc a poc, donaria pas a la societat medieval. A les necròpolis predominen les inhumacions, fet que demostra la introducció de creences orientals, especialment el cristianisme. A l’època visigòtica, entre finals del segle V i principis del VIII, i mentre es mantenien les formes clàssiques, van començar a aparèixer algunes de les estructures pròpies de l’edat mitjana. També és en aquest moment quan  es fa referència per primer cop al bisbat de Tortosa.

800px-Tortosa_-_Finestra_del_claustre
Columnes amb fust de jaspi datades als primers segles de l’Edat Mitjana (claustre de la catedral de Tortosa).

L’Edat del Ferro, les colonitzacions i el període ibèric

La primera edat del ferro es desenvolupa entre els segles VII i VI aC. És un moment d’importants innovacions tecnològiques.

historia1Ilust
Recreació del jaciment del Tossal de les Basses (Alacant)

casa
Recreació d’una casa ibèrica

Una de les més importants d’aquestes va ser la descoberta de cóm fondre i treballar els metalls. T’enllacem aquest vídeo on un ferrer confecciona a la forja una punta de fletxa perquè t’adonis que és un treball delicat i lent.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Vn3rihp-1EM[/youtube]

A la zona de l’Ebre s’ha pogut documentar bé  la presència de pobles de la Mediterrània que vivien de l’intercanvi,  grecs i fenicis. El comerç fenici és el majoritari. Permet comerciar amb el sud de la Península, Eivissa i amb colònies i factories púniques del Mediterrani Central. Els poblats es concentren a la vora del riu i presenten un urbanisme incipient. Assentaments com Aldovesta,vinculat a l’Ebre,  funcionen com a nucli de redistribució de mercaderies. Al territori proper al Sénia, Sant Jaume és un centre polític que controla un territori important.

castellet_banyoles
Torres de l’entrada al poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa)

A partir del segle V aC tenim documentats assentaments de la cultura autòctona del territori, la dels ibers. La nostra zona és controlada per la tribu dels Ilercavons. Del conegut com període de l’ibèric ple es conserven nombrosos jaciments, molts dels quals formen part actualment de la coneguda com a Ruta dels Ibers. La majoria d’assentaments localitzats son poblats, amb un urbanisme que evoluciona i es va fent més complex amb el temps.

moleta_remei
Vista aèria del poblat de la Moleta del Remei (Alcanar) i del territori costaner que controlava visualment.

Es coneixen també necròpolis, amb urnes que contenen els ossos incinerats i alguns objectes de l’aixovar funerari. Les troballes permeten reconstruir amb cert detall les formes de vida dels ilercavons: economia, estructura social, ritus.

collaret_tivissa
Collaret loalitzat al poblat del Castellet de Banyoles (Tivissa). Font Museu de les Terres de l’Ebre

Van ser una cultura molt dinàmica, gràcies en gran part a estar situada prop d’una via comercial tant important com l’Ebre.

presentacio_tresor_tivissa
Peces del Tresor de Tivissa. Font: Museu de les Terres de l’Ebre

Per ampliar informació ves a l’enllaç

El llarg període de la Prehistòria. Les primeres cultures ebrenques

prehistoria_prehistorics
Parella de pescadors

prehistoria_11prehistoric-hunting
Caçadors

Aquestes imatges de ben segur et transporten al període Paleolític, quan els homes i les dones vivien dels recursos que extreien directament del seu entorn natural. A la nostra zona la manera de viure no devia ser molt diferent de la que descriuen els especialistes d’altres territoris. Caçar, pescar, recollir plantes i fruits, defensar-se d’animals salvatges, protegir-se del fred i la calor, assegurar la supervivència del grup…

campament-paleolític
Ocupacions més habituals dels grups durant el període Paleolític. Font

Les primeres mostres d’ocupació humana que es coneixen al territori de l’Ebre tenen més de 10.000 anys. La referència més antiga és d’una pintura trobada a la Moleta de Cartagena, a Sant Carles de la Ràpita, i ara desapareguda. La resta corresponen a l’epipaleolític. Es tracta bàsicament de restes d’indústria lítica tallada sobre sílex.

neolitic
Recreació d’un poblat Neolític

Del neolític, amb una cronologia que se situa entre la segona meitat del V mil·leni aC i la primera meitat del III, hi ha moltes més restes documentades que evidencien l’existència d’un major nombre de comunitats i una major riquesa en la cultura material: indústries lítica i òssia, ornaments corporals i ceràmica. En aquest moment la domesticació i els canvis en l’habitat (aparició dels primers poblats) són aspectes fonamentals.

restes_enterrament
Restes d’un enterrament Neolític. Font: Museu de les Terres de l’Ebre

Del període final d’aquesta etapa daten les sepultures més antigues localitzades al territori, fet que permet establir hipòtesis sobre les primeres pràctiques funeràries. Aquestes comunitats van formar el substrat sobre el qual va evolucionar la població del tram final de l’Ebre. El comerç va possibilitar els contactes amb d’altres cultures de zones més o menys pròximes les van enriquir i en van facilitar l’evolució. Restes molt importants d’aquest període son les pintures rupestres, les més abundants als Abrics de l’Ermita (Ulldecona, Montsià). Es tracta d’un dels millors conjunts de pintura rupestre de l’orient peninsular. Va ser pintat entre el 7000 i el 2000 aC.

prehistoria_pintures_rupestres
Fragment de pintures de l’Abric de l’Ermita, a la Serra de la Pietat (Ulldecona). Font: Museu de les Terres de l’Ebre

Durant el  calcolític (2.200-1.800 aC) es va introduir el treball dels metalls, malgrat que les indústries i formes de vida mostren una continuïtat en relació als moments anteriors. Durant les darreres etapes de l’edat del bronze i el començament de l’edat del ferro apareixen els primers establiments en poblat.

Per disposar d’informació general sobre la Prehistòria vés a aquest enllaç.