A partir del segle I aC les terres de l’Ebre es van veure afectades per la conquesta i l’arribada de colonitzadors romans, que van sotmetre a la població autòctona.
Com a la resta de zones peninsulars, la presència d’aquest poble va suposar transformacions importants en tots els sentits. Va canviar l’estructura del poblament. Es va definir la xarxa viària i es va fundar la primera ciutat del territori, Dertosa, que controlava l’explotació dels recursos de tota la zona i el seu intercanvi.

En ella hi vivien individus dedicats a diferents activitats econòmiques: el comerç, els serveis i l’artesania. A la resta del territori es va establir una densa xarxa d’assentaments rurals. Els més importants eren les villae, que combinaven les funcions de residència i de nucli d’explotació agropecuària amb diferents activitats, algunes orientades a l’autosuficiència i d’altres a l’economia de mercat. En aquest moment apareixen per primera vegada algunes infraestructures de reg.
|
|
Del període romà es conserven algunes inscripcions que aporten informació sobre els seus habitants, les formes de vida i especialment els ritus funeraris.

Durant l’antiguitat tardana, a partir del segle III, hi hagué una reducció del poblament que, a la vegada, va sofrir una progressiva reestructuració. S’inicià un canvi social, ideològic i econòmic que, poc a poc, donaria pas a la societat medieval. A les necròpolis predominen les inhumacions, fet que demostra la introducció de creences orientals, especialment el cristianisme. A l’època visigòtica, entre finals del segle V i principis del VIII, i mentre es mantenien les formes clàssiques, van començar a aparèixer algunes de les estructures pròpies de l’edat mitjana. També és en aquest moment quan es fa referència per primer cop al bisbat de Tortosa.


















