Comentari de text: “Lliçó d’història”. Enric Prat de la Riba
Meditin fonamentalment les causes de la pèrdua de Cuba i vegin després si estan disposats que semblant història es reprodueixi en relació a Catalunya o si volen evitar el conflicte donant satisfacció a les aspiracions dels catalans.
En les qüestions d’aquesta mena hi ha una hora, que és l’hora de l’autonomia. Ara hi som, a l’hora de l’autonomia, i és interès de tots el no deixar-la passar, que un cop passada ja no torna. No oblidi el Govern que es troba ara, amb relació al moviment nacionalista de Catalunya, en una situació semblant a la del govern del 1878 respecte de Cuba: guardi’s de sacrificar a un interès polític del moment el compliment de les seves promeses descentralitzadores, guardi’s de regatejar concessions autonomistes i guardi’s també de falsejar-les, si no vol ésser responsable d’una altra catàstrofe.
Els catalans no són separatistes ni ho seran mentre Catalunya es trobi bé dintre Espanya, mentre hi trobi bon govern i recta administració, mentre pugui desenrotllar-se sense traves que l’agarrotin, sense recels i desconfiances que l’ofenguin, sense inspeccions i tuteles que l’humiliïn. Les tempestes separatistes de què parla la premsa de Madrid no existeixen, però el govern té a les seves mans el produir-les; que segueixi les tradicions de la vella política espanyola i quan voldrà deturar-les ja no hi serà a temps.
“Lliçó d’història”, article d’Enric Prat de la Riba a la Veu de Catalunya (3 abril de 1899)