[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ko2NmhoBfck[/youtube]
“Som en una girada fonamental, decisiva, de la vida catalana: la Mancomunitat clou un període i n’obre, n’inicia un altre”. La Xarxa de Comunicació Local produeix la recreació del missatge del president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, del 6 d’abril de 1914.
• Amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya es pretèn recuperar, dos segles després, l’autogovern perdut arran de la Guerra de Successió i del Decret de
Nova Planta del 1714, quan es van suprimir les institucions de la Generalitat i del Consell de Cent.
El discurs pronunciat pel primer president, Enric Prat de la Riba, expressa l’esperança en una nova etapa per a Catalunya, que s’inicia amb la constitució de la Mancomunitat. Però alhora també expressa el seu malestar per la manca de poder del nou organisme.
• La frase en cursiva fa referència a la manca de competències i d’atribucions de la nova institució, que només va ser un ens administratiu, sense arribar mai a assolir un poder polític.
http://www.tv3.cat/videos/4354050/Modernisme-una-historia-de-destruccio
Modernisme, una història de destrucció, posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d’alguns intel·lectuals catalans més rellevants. Documental dirigit per Lluís Permanyer.
El 1887 va produir-se una escissió en el si del Centre Català que trencava amb la unitat del catalanisme i va suposar la marxa de la major part dels seus afiliats, que formarien una nova organització: la Lliga de Catalunya, integrada per homes procedents del grups de la Renaixença com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Joan Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Ferran Alsina. La nova organització tenia un caràcter força més conservador del que havia presentat el projecte de Valentí Almirall, fet que va suposar una major connexió entre la Lliga i els membres de la burgesia catalana, però tampoc era un partit polític preparat per a presentar-se a les eleccions amb una base social definida.
Maria Cristina d’Àustria
La Lliga de Catalunya va fer seves les reivindicacions d’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil, el proteccionisme i la pràctica d’una política exclusivament catalanista. Una de les seves primeres iniciatives va ser l’elaboració d’un Missatge a la reina regent (1888), redactat per Àngel Guimerà i signat per 2.601 persones, adreçat a Maria Cristina amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, on reivindicaven l’autonomia política per a Catalunya tot recollint novament els greuges i les aspiracions del catalanisme moderat com ara una participació més igualitària en les despeses de l’Estat i les contribucions militars, la defensa del dret civil o la oficialitat de la llengua catalana, tant a l’ensenyament com a les manifestacions populars. Des de Madrid, el text va ser refusat completament, fet que va contribuir a enfortir el moviment catalanista conservador.
Missatge a la Reina Regent (1888):
Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori.
Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.
MISSATGE A LA REINA REGENT,1888
La ciutat Cremada
Narra els esdeveniments històrics que
es produïren a Barcelona entre els anys
1899 i 1909; des de l’arribada dels
soldats de la guerra colonial de Cuba
fins al procés d’esclat popular que
passà a la història com la Setmana
Tràgica.
Al voltant de la família Palau, mostra de
la burgesia catalana i del
desenvolupament econòmic de l’època,
succeeixen els fets polítics i socials més
rellevants del període.
Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!
