Els primers anys del regnat del rei van estar dedicats a la guerra i no va poder posar la seva atenció cap a l’interior fins que no va haver assegurat la tranquil·litat a l’exterior.

Hi havia al llarg de l’Oder grans pantans que sempre havien estat erms. Es va fer el projecte per dessecar aquesta regió. Es va traçar un canal que va drenar aquestes terres pantanoses, on es van establir deu mil famílies. Es van continuar aquests establiments; i dotze mil famílies hi van trobar una vida còmoda i pròspera; tot això va formar una nova província que la indústria va conquistar sobre la ignorància i la mantra. Les fàbriques de llana, que eren força considerable, es trobaven mancades, de filadors; es va fer venir de països estrangers i van ser formats diversos pobles de dues-centes famílies cadascun.

A totes les ciutats s’establiren noves manufactures. […] El resultat fou que amb aquestes diverses operacions financeres, sense que el rei carregués els seus pobles amb nous impostos, els ingressos de la corona van augmentar, el 1755, 1.200.000 escuts, i , després d’un cens que es va fer de tots els habitants de les províncies, llur nombre va pujar a 5.000.000 d’ànimes. Com que el nombre desúbdits fa la riquesa dels Estats, Prússia es podia considerar el doble de poderosa de que ho havia estat els últims anys de Frederic Guillem, pare del rei […]

En un país pobre el sobirà no troba gaire recursos a la bossa del seus súbdits i el seu deure és suplir amb prudència i economia les despeses extreordinàries que es fan indispensables.

Frederic II: Històries de la Guerra dels Set Anys, Vol. I, París, 1872