Author Archives: jguerre9

PREFACIO DE ROBERT OWEN AL TERCER ENSAYO DE A NEW VIEW OF SOCIETY [1813]

Desde la introducción generalizada de mecanismos inanimados en las fábricas británicas, el hombre, con pocas excepciones, ha sido tratado como una máquina secundaria e inferior; y se ha prestado mucha más atención al perfeccionamiento de la materia prima de la madera y los metales que del cuerpo y a la mente.Presten la debida atención al tema y encontrarán que el hombre, incluso como un instrumento para creación de la riqueza, puede mejorarse aún mucho más.

Pero, amigos míos, aún queda por considerar un aspecto mucho más interesante y gratificante. Adopten los medios que dentro de poco todo el mundo considerará obvios, y no sólo conseguirán mejorar parcialmente estos instrumentos vivos sino que también aprenderán cómo impartirles esa excelencia que los haga infinitamente superiores a los del tiempo presente y de todas las épocas anteriores.

Por lo tanto, aquí nos encontramos con un objeto que realmente merece su atención; y, en vez de dedicar todas sus facultades a inventar mejores mecanismos inanimados, dirijan los pensamientos, al menos en parte, a descubrir cómo combinar los materiales aún más perfectos de cuerpo y mente, que por medio de un experimento bien diseñado, podrán ser progresivamente mejorados.

Viéndolo así con claridad meridiana, convencido con la certeza de la misma convicción, no perpetuemos los males realmente innecesarios que nuestra práctica presente inflige a esta gran proporción de compatriotas nuestros. Incluso si sus intereses pecuniarios se vieran de alguna manera perjudicados por adoptar la línea de conducta que ahora es tan necesaria, muchos
de ustedes poseen tanta riqueza que el gasto de fundar y continuar en sus respectivos establecimientos las instituciones necesarias para mejorar sus máquinas animadas ni siquiera se sentirá. Pero cuando tengan la demostración ocular de que, en vez de una pérdida pecuniaria, una atención adecuadamente dirigida a la formación del carácter y el aumento del bienestar de aquellos que están completamente a su merced, aumentará de forma esencial sus ganancias, prosperidad y felicidad; verán que no existe razón alguna, excepto aquella
basada en la ignorancia de su propio interés, para que en el futuro no dediquen su mayor atención a las máquinas vivas que ustedes emplean. Y al hacerlo evitarán un aumento de la miseria humana, de la que ahora difícilmente podemos hacernos idea.

El mutualismo proudhonià

“Nosotros, productores asociados, no tenemos necesidad del Estado. (…) No queremos más gobierno del hombre sobre el hombre, ni más explotación del hombre por el hombre. Queremos que las minas, los canales, los ferrocarriles sean entregados a las asociaciones obreras y queremos que estas asociaciones sean una gran federación, unidas por el vínculo común de la república democrática y social.
Existe el mutualismo cuando en una industria los obreros, en lugar de trabajar para un empresario que les paga y se guarda su producción, trabajan los unos para los otros y comparten una producción común, de la cual se reparten los beneficios.”

 

Proudhon, P. J., Idea general de la Revolución.

Annuas register

En la tarde del viernes, alrededor de las cuatro, un numeroso grupo de revoltosos atacó la fábrica de tejidos pertenecientes a los señores Wroe y Duncroft, en West Houghton (…), y, encontrándola desprotegida, pronto se apoderaron de ella. Inmediatamente la incendiaron y todo el edificio con su valiosa maquinaria, tejidos, etc., fue completamente destruido. Los daños ocasionados son inmensos, habiendo costado la fábrica sola 6.000 libras. La razón aducida para justificar este acto horrible es, como en Middleton, el “tejido a vapor”. A causa de este espantoso suceso, dos respetables familias han sufrido un daño grave e irreparable y un gran número de pobres han quedado sin empleo. Los revoltosos parecen dirigir su venganza contra toda clase de adelantos en las maquinarias. ¡Cuán errados están! ¿Qué habría sido de este país sin tales adelantos?»

Annual Register, 26 de abril de 1812.

El falansterio

El trabajo socialista, para ejercer una fuerte atracción sobre el pueblo, deberá diferir radicalmente de las odiosas formas con que nos la presenta el estado actual. La industria societaria para convertirse en atrayente necesitará cumplir las siete condiciones
siguientes:

1. Que cada trabajador sea asociado, retribuido con dividendo y no con salario.

2. Que todo hombre, mujer o niño, sea retribuido en proporción de las tres facultades: capital, trabajo y talento.

3. Que las sesiones industriales sean variadas próximamente ocho veces por día, pues el entusiasmo no puede sostenerse más de una hora y media o dos horas en el ejercicio de una función agrícola o manufacturera.

4. Que sean ejercidas en compañía de amigos espontáneamente reunidos, intrigados y estimulados por activísimas rivalidades.

5. Que los talleres y cultivos presenten al obrero los atractivos de la elegancia y limpieza.

6. Que la división del trabajo sea llevada al grado supremo, a fin de aficionar cada sexo y cada edad a las funciones más adecuadas.

7. Que en esta distribución, cada uno, mujer o niño, goce plenamente del derecho al trabajo o derecho de intervenir en cada rama de trabajo que le convenga escoger, siempre que acredite aptitudes y probidad. En fin, que en este nuevo orden goce el pueblo de una garantía de bienestar, de unmínimum suficiente para lo presente y para lo porvenir y que esta garantía de
toda inquietud para sí y para los suyos.”

Fourier, Charles. “El falansterio

Opinió A FAVOR DEL TANCAMENT DELS COMMON LANDS

Són tants i tan grans els beneficis i els avantatges que poden derivar d’un encerclament dels common lands que m’és completament impossible descriure’ls o enumerar-los. És l’oportunitat de separar les terres àrides de les humides, de dessecar aquestes darreres, d’adobar les zones exhaurides, i tot això podria produir uns resultats inestimables.

El nou ordenament podria permetre, amb l’ajut d’alguns ramaders hàbils, la cria de bestiar oví i boví de races molt més bones que no es veuen normalment en aquestes contrades, on hi ha animals miserables i mig morts de fam, encerclant el ramat s’aconseguiria mantenir un nombre més gran de caps de bestiar amb la mateixa quantitat d’aliment. El costum que té el bestiar de vagar i de moure’s no sols destrueix l’herba que trepitgen, sinó també els redueix a l’os i  a la pell.

Encara es pot afegir que d’aquesta manera els mercats tindrien una carn de bou i de be d’una qualitat millor i que el preu d’aquests gèneres es reduiria considerablement.

Qui volgués contribuir a aquesta empresa trobaria una gran quantitat d’ocasions de treball: excavar fosses i aiguavessos, construir terraplens i tanques, plantar bardissa i arbres, etc; d’altra banda, els fabricants de carros, els fusters, els fargaires i la resta d’artesans del camp no s’haurien de qudar plegats de braços perquè hi hauria molta feina per a ells: construir factories i tots els annexos que tenen, i projectar i construir camins, ponts, tancats, eines agrícoles, etc.

Ben aviat, després d’haver dut a terme aquests primers esforços temporals, i quan tot el conjunt estigués organitzat en un sistema regular, es podria nodrir una població més gran i donar-li feina.

El despotisme il·lustrat

Els primers anys del regnat del rei van estar dedicats a la guerra i no va poder posar la seva atenció cap a l’interior fins que no va haver assegurat la tranquil·litat a l’exterior.

Hi havia al llarg de l’Oder grans pantans que sempre havien estat erms. Es va fer el projecte per dessecar aquesta regió. Es va traçar un canal que va drenar aquestes terres pantanoses, on es van establir deu mil famílies. Es van continuar aquests establiments; i dotze mil famílies hi van trobar una vida còmoda i pròspera; tot això va formar una nova província que la indústria va conquistar sobre la ignorància i la mantra. Les fàbriques de llana, que eren força considerable, es trobaven mancades, de filadors; es va fer venir de països estrangers i van ser formats diversos pobles de dues-centes famílies cadascun.

A totes les ciutats s’establiren noves manufactures. […] El resultat fou que amb aquestes diverses operacions financeres, sense que el rei carregués els seus pobles amb nous impostos, els ingressos de la corona van augmentar, el 1755, 1.200.000 escuts, i , després d’un cens que es va fer de tots els habitants de les províncies, llur nombre va pujar a 5.000.000 d’ànimes. Com que el nombre desúbdits fa la riquesa dels Estats, Prússia es podia considerar el doble de poderosa de que ho havia estat els últims anys de Frederic Guillem, pare del rei […]

En un país pobre el sobirà no troba gaire recursos a la bossa del seus súbdits i el seu deure és suplir amb prudència i economia les despeses extreordinàries que es fan indispensables.

Frederic II: Històries de la Guerra dels Set Anys, Vol. I, París, 1872

EL PODER REIAL

El poder sobirà només resideix en la meva persona; és només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en nom meu, el seu ús no es pot girar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap participació […]; l’ordre públic tot sencer emana de mi, i els drets i els interessos de la meva nació […] reposen a les meves mans

 

Discurs de Lluís XIV.

ELS REIS, IMATGE DE DÉU

Els reis han estat anomenats déus perquè ells són, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres obeint el seu dret.

També són senyors i propietaris dels béns i de les vides dels homes. sobirans sense tenir cap persona per damunt d’ells, i protectors perquè són escut i muralla […].

Sense els reis la vida humana seria només desordre i confusió. El món no podria existir sense reis. Són una segona ànima de l’univers, un contrafort que aguanta el món […].

H. Duboys: De l’origine et autorité des rois (1604).

EL RESPECTE SAGRAT ALS REIS

La persona dels reis és sagrada, i cometre atemptats contra ells és un sacrilegi. Déu els ha fet ungir pels seus profetes amb un ungüent sagrat, de la mateixa manera que fa ungir els pontífexs i fa consagrar els altars […]. convé, doncs, respectar els reis com a coses sagrades, i aquell que no vulgui ni guardar-los ni respectar-los, és digne de mort.

Bossuet, J.B.: Política deducida de las propias palabras de la Sagrada Escritura.