Monthly Archives: octubre 2012

Opinió A FAVOR DEL TANCAMENT DELS COMMON LANDS

Són tants i tan grans els beneficis i els avantatges que poden derivar d’un encerclament dels common lands que m’és completament impossible descriure’ls o enumerar-los. És l’oportunitat de separar les terres àrides de les humides, de dessecar aquestes darreres, d’adobar les zones exhaurides, i tot això podria produir uns resultats inestimables.

El nou ordenament podria permetre, amb l’ajut d’alguns ramaders hàbils, la cria de bestiar oví i boví de races molt més bones que no es veuen normalment en aquestes contrades, on hi ha animals miserables i mig morts de fam, encerclant el ramat s’aconseguiria mantenir un nombre més gran de caps de bestiar amb la mateixa quantitat d’aliment. El costum que té el bestiar de vagar i de moure’s no sols destrueix l’herba que trepitgen, sinó també els redueix a l’os i  a la pell.

Encara es pot afegir que d’aquesta manera els mercats tindrien una carn de bou i de be d’una qualitat millor i que el preu d’aquests gèneres es reduiria considerablement.

Qui volgués contribuir a aquesta empresa trobaria una gran quantitat d’ocasions de treball: excavar fosses i aiguavessos, construir terraplens i tanques, plantar bardissa i arbres, etc; d’altra banda, els fabricants de carros, els fusters, els fargaires i la resta d’artesans del camp no s’haurien de qudar plegats de braços perquè hi hauria molta feina per a ells: construir factories i tots els annexos que tenen, i projectar i construir camins, ponts, tancats, eines agrícoles, etc.

Ben aviat, després d’haver dut a terme aquests primers esforços temporals, i quan tot el conjunt estigués organitzat en un sistema regular, es podria nodrir una població més gran i donar-li feina.

El despotisme il·lustrat

Els primers anys del regnat del rei van estar dedicats a la guerra i no va poder posar la seva atenció cap a l’interior fins que no va haver assegurat la tranquil·litat a l’exterior.

Hi havia al llarg de l’Oder grans pantans que sempre havien estat erms. Es va fer el projecte per dessecar aquesta regió. Es va traçar un canal que va drenar aquestes terres pantanoses, on es van establir deu mil famílies. Es van continuar aquests establiments; i dotze mil famílies hi van trobar una vida còmoda i pròspera; tot això va formar una nova província que la indústria va conquistar sobre la ignorància i la mantra. Les fàbriques de llana, que eren força considerable, es trobaven mancades, de filadors; es va fer venir de països estrangers i van ser formats diversos pobles de dues-centes famílies cadascun.

A totes les ciutats s’establiren noves manufactures. […] El resultat fou que amb aquestes diverses operacions financeres, sense que el rei carregués els seus pobles amb nous impostos, els ingressos de la corona van augmentar, el 1755, 1.200.000 escuts, i , després d’un cens que es va fer de tots els habitants de les províncies, llur nombre va pujar a 5.000.000 d’ànimes. Com que el nombre desúbdits fa la riquesa dels Estats, Prússia es podia considerar el doble de poderosa de que ho havia estat els últims anys de Frederic Guillem, pare del rei […]

En un país pobre el sobirà no troba gaire recursos a la bossa del seus súbdits i el seu deure és suplir amb prudència i economia les despeses extreordinàries que es fan indispensables.

Frederic II: Històries de la Guerra dels Set Anys, Vol. I, París, 1872