El poder sobirà només resideix en la meva persona; és només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en nom meu, el seu ús no es pot girar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap participació […]; l’ordre públic tot sencer emana de mi, i els drets i els interessos de la meva nació […] reposen a les meves mans

Discurs de Lluís XIV.

Els reis han estat anomenats déus perquè ells són, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres obeint el seu dret.

També són senyors i propietaris dels béns i de les vides dels homes. sobirans sense tenir cap persona per damunt d’ells, i protectors perquè són escut i muralla […].

Sense els reis la vida humana seria només desordre i confusió. El món no podria existir sense reis. Són una segona ànima de l’univers, un contrafort que aguanta el món […].

H. Duboys: De l’origine et autorité des rois (1604).

La persona dels reis és sagrada, i cometre atemptats contra ells és un sacrilegi. Déu els ha fet ungir pels seus profetes amb un ungüent sagrat, de la mateixa manera que fa ungir els pontífexs i fa consagrar els altars […]. convé, doncs, respectar els reis com a coses sagrades, i aquell que no vulgui ni guardar-los ni respectar-los, és digne de mort.

Bossuet, J.B.: Política deducida de las propias palabras de la Sagrada Escritura.