Amb ulls de nen i de nena

L’ús de les noves tecnologies s’ha convertit en el dia a dia dels nostres infants, a passat a formar part del seu entorn, tant a casa com a l’escola i, es per això, que hem de vetllar per fer-ne un bon ús.

Cada vegada més és treballa a l’escola ja sigui amb l’ús del ratolí, a obrir i tancar l’ordinador, amb l’ús de la pissarra digital etc. Hem de reconèixer que les noves tecnologies han vingut per quedar-se i han sigut molt ben vingudes a l’aula, gràcies a tota la gran varietat que tenim.

Els mestres podem ensenyar d’una manera agradable, motivadora i diferent i ens ajuda a captar l’atenció dels nostres infants. Per això, és important que vegin que les noves tecnologies serveixen per jugar però també per aprendre mentre juguem.

És cert, que la mirada d’un infant no és la mateixa que la d’un adult. En que canvia? Doncs en que els infants són transparents i diuen el que veuen sense anar més enllà com fem els adult. Considero que és una pena que el fet de ser adults haguem perdut la mirada tant pura, innocent i senzilla que tenen els infants, en aquest aspecte, hauríem d’aprendre d’ells.

En la meva tasca de mestra d’infantil, vaig posar en pràctica donar una càmera a alumnes de P5 i va ser tot un èxit. Prèviament, havíem parlat de les normes d’ús i cura de la càmera. He de reconèixer que, no les tenia totes, però al final el resultat va ser extraordinari on ells mateixos es van poder veure i comentar el resultat. És una activitat molt profitosa i la recomano perquè em vaig adonar que, ells veient unes coses que jo no veia, i tots vam aprendre de tots amb les diferents aportacions que anàvem fent.

LA MEVA EXPERIÈNCIA

Fa dos anys que treballo com a interina. El primer any vaig estar a una ZER i el segon a una escola de ciutat. Al principi vaig notar molt el canvi i en la segona escola em va costar adaptar-me ja que va ser un canvi considerable. La primera al ser una ZER molt petita i acollidora on, en tota l’escola, només hi havia 30 alumnes i jo a infantil en tenia 12 (p3, p4 i p5). La segona, era totalment el contrari, escola de dos línies per curs amb molts alumnes i molts mestres que casi no ens vam arribar a conèixer de la grandària de l’escola. I aquest any, estic esperant a ser nomenada.