Cant Espiritual
No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat
de creure en tu – i crec que crec en tu
quan no crec en ningú.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis,
que arribo a creure en tu -i crec que crec en tu
quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o penso que em
desperto, m’avergonyeixo de la meva feblesa i et
detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo
mal de tu com si fossis algú.
¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
¿Quan estic més despert i quan més adormit?
¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la
vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son
i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la vetlla i el
son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc
donar-te el millor de mi si no és així: sinó dien-te
que no crec en tu. Quina forma d’amor més
estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dir-te crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me
d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben
bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor
mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu
ésser pugui dir-te: Ets
__JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS
__
Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonésd’ aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés.
Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’n quedés en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés: com una almoina que se’m fes.
MÈDIUM
Jo veig totes les nits incendiades
per l’excés de claror de tantes pells
que es freguen i es refreguen obstinades
unes amb altres, darrera els cancells
de les cases més riques i agençades
o en el ventre més sòrdid dels bordells…
Jo sóc el mèdium d’aquestes besades
i duc el somni constel.lat d’anells…
Només quan la ferida del matí,
que digereix la nit en el seu si,
foragita les aus perturbadores
dels cadàvers vivents que vetllo en mi,
començo a reposar, feixuc d’aurores,
i els dimonis em tornen les penyores.
17 de gener de 1945.
__
Palau a Badalona. Homenatge 25 d’abril 2007:
