L’any 1700 va morir Carles II sense fills. Van aparèixer dos pretendents al tron: El duc d’Anjou (qui després seria conegut com Felip V de Borbó), a qui el difunt havia nomenat en secret com a successor i Carles III, dels Àustria, que rebria el suport d’ Anglaterra i Holanda.
En un primer moment, Catalunya accepta Felip V i jura les lleis de la corona de Catalunya i Aragó. Tot i això, el record de la guerra del francès i les imposicions de les lleis de Castella van fer que creixés l’oposició.
Donada la falta de plata, Carles III ordena encunyar peces petites, més conegudes com a pessetes, i les fa circular.
El 1711 mor el germà de Carles III, aquest hereta el tron d’Àustria. Això els fa por als anglesos i holandesos: no podia ser que un sol home regnes tants països. Per això, van decidir retirar el seu suport i pactar amb Felip V. A canvi, Anglaterra es va quedar amb Menorca i Gibraltar i Holanda amb els Països Baixos i Italia.
Perduts els suports, i com que quedava només Barcelona com a ciutat important en contra de Felip V, va haver-hi un gran setge que va durar molts mesos. L’atac definitiu es va produir l’11 de Setembre de 1714. La ciutat va ser vençuda, i Felip V va aprovar el DECRET DE NOVA PLANTA pel qual el català queda prohibit, i la generalitat i el consell de cent eliminats.