Si alguna cosa ens ha ensenyat les ciències econòmiques, i ara estem notant com es duu a la pràctica, és que després d’una època de prosperitat i consum arriba una altra època de regressió i de crisi. M’he deixat endur cegament pel capitalisme més ferotge dels Estats Units i he contribuït en l’enriquiment de les dues ciutats que més facturen del país: Nova York i Las Vegas. I per acabar-ho de rematar, em van robar diners que tenia a la jaqueta mentre me la guardaven a l’hostal de Nova York i em van multar. Dues ciutats, dos estats, un sol país, menys de dues setmanes… i jo ja m’he gastat els diners que tenia destinats per dos mesos. Què passarà si em quedo sense diners a mig viatge? Doncs no passarà res, seguiré el meu camí però de forma més precària amb l’esperança que la teoria econòmica em condueixi algun moment o altre a la prosperitat. Però no penso tornar abans del previst per falta de diners, ja m’espavilaré: si fa falta seré més murri m’adaptaré a la vida del tercer món, m’inventaré estratègies per guanyar diners o per no gastar-ne… s’ha demostrat molts cops que es pot fer la volta al món sense diners, i si hi ha tanta gent que ho ha aconseguit potser jo també sóc capaç, i com a mínim no tinc manies que és un gran avantatge. De moment ja m’han tornat els 2000 euros del vol que em van fer comprar per entrar a Estats Units i estic reduint despeses en alguns temes: Menjar: només faig un àpat al dia, però el faig abundós. Aquí a Estats Units hi ha molts buffets lliures barats i als restaurants els plats normals són de mida industrial, a més a les 6 o les 7 ja sopen i això a mi em queda entre mig del dinar i el sopar. És a dir, que m’alimento per uns 10 dòlars diaris durant aquest temps que no puc tenir cuina i a partir d’ara ja podré cuinar, que és més barat i més saludable. Allotjament: els últims dies he dormit al cotxe i a l’aeroport. A Yosemite em vaig pelar de fred dormint al cotxe i la nit següent vaig trobar un hostal que per 25 dòlars em van oferir escalfor, dutxa, llit, menjar i una tendre companyia. I fins d’aquí dos mesos com a mínim ja no m’hauré de preocupar perquè al Canadà tinc llit a la residència de l’Olga Guilanyà i després tinc la residència de Hawaii, que ja està pagada. Transport: Intento moure’m amb el transport més barat que hi ha per desplaçar-me a llarga distància, tot i que . Dins els També i ignoraré els metros, taxis i punyetes, que van acumulant petites despeses i a la llarga són terribles per la butxaca. Les meves cames són un transport prou vàlid per les curtes i mitjanes distàncies i molt més fiables perquè em porten allà on realment vull anar i em permeten assaborir amb més calma el paisatge. Això sempre i quan les durícies i les butllofes als peus m’ho permetin. Vicis: Fins fa poc eren sagrats però és de les coses que m’he d’acomiadar a la força. Quan se m’acabi el paquet de tabac de liar que em vaig comprar a Las Vegas deixaré de fumar. Potser em poso dels nervis però per contrarestar-ho també deixaré el cafè. La beguda la reduiré el just i necessari per continuar mantenint relacions socials i intentaré sutilment que a la llarga aquestes relacions em convidin.