Sembla que oficialment el sobrenom de la Gran Poma va sorgir de l’argot dels mossos de quadra de les curses de cavalls i John J. Fitz Gerald ho va popularitzar als anys 20 en un article. Però també hi ha altres teories que ho relacionen amb l’economia o amb el Jazz (comparant sempre EUA amb un pomer). Jo em permeto el luxe de crear una teoria nova: Nova York és la Gran Poma perquè quan ets dins ets com un cuc. Et sents insignificant davant la multitud, i per molt que mengis, mai te l’acabaràs. Nova York també és considerada la capital del món i ara que hi he estat entenc perquè. És una ciutat on et pots trobar de tot en qualsevol moment: tot tipus de negocis, d’esdeveniments, de cultures, de maneres de fer… no seré jo qui rebel·li els secrets de la gran poma, tampoc hi he estat prou temps com per familiaritzar-m’hi del tot, però no m’ha decebut gens ni mica, realment és com ho pinten les pel·lícules de Woody Allen i companyia. Jo només he estat visitant una illa de la ciutat però quina illa… Manhattan. Segurament és l’illa amb més gent per metre quadrat i, tenint en compte que una part important de l’illa està ocupada pel Central Park, imagineu-vos el nivell d’aglomeració que hi arriba a haver. Però tota aquesta gent també forma part de l’escenari i el paisatge de la ciutat igual que els gratacels, les llums i les escultures o els taxis. I tota aquesta decoració hi és sempre, en tot moment, per això també l’anomenen la ciutat que mai dorm. I els elfs de Nova York són tots fills de Maldormir. Bé, ja paro…  perquè us feu una idea de la grandesa d’aquest indret us faré una visita guiada pels punts més emblemàtics.