Tots aquells que pronosticàveu que perdria vols d’avió teníeu raó. Molt bé, teniu molta intuïció, però era previsible també. Per ser sincers, jo també m’ho imaginava però no m’esperava que fos tan aviat. Ja ho diu la dita que a la tercera va la vençuda, i després d’estar a punt de perdre els dos primers vols, el tercer l’havia de perdre. En teoria hores d’ara hauria d’estar a Los Angeles o, si més no, dins l’avió que m’hi portava, però la sort no m’ha deixat. Bé, culpo a la sort per no culpar-me a mi mateix. El problema és que l’avió sortia a les 06:30 del matí, massa d’hora per llevar-me i massa tard per empalmar. De fet, la meva idea era sortir de festa i anar cap a l’aeroport sense dormir, però les meves condicions físiques no m’han deixat. Realment estava molt cansat i me n’he anat a dormir molt d’hora amb l’esperança de despertar-me al cap de poques hores. I aquest ha estat el meu principal error. Suposo que ja us imagineu com ha acabat la cosa no? Com diria Schuster: no aze falta dezir nada mas. Però al cap i a la fi tampoc és cap putada perquè així estic més temps per New York, que no havia vist res gairebé. I total, a Boston ja he vist com filmaven els de la Warner Bross. Així que m’he comprat un vol barat cap a Las Vegas el dissabte, espero no perdre’l també.